Obre el menú principal

Villablino (en lleonès Viḷḷablinu o Vitsablinu segons l'escriptura tradicional del patsuezu (variant local)) és un municipi de la província de Lleó a la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Està situat al nord-est de la província, a la comarca anomenada Laciana, declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO. És cap de partit judicial. Limita amb el Principat d'Astúries i les comarques lleoneses de Babia, El Bierzo i Omaña. És travessat pel riu Sil i envoltat per diverses muntanyes com són les anomenades Cueto Nidio (1779 m.), el Cornón (2188 m.)...

Infotaula de geografia políticaVillablino
Bandera de Villablino.svg Escudo de Villablino.svg
San Miguel de Laciana y Villablino.jpg

Localització
 42° 56′ 23″ N, 6° 19′ 01″ O / 42.939722222222°N,6.3169444444444°O / 42.939722222222; -6.3169444444444
EstatEspanya
AutonomiaCastella i Lleó
ProvínciaLleó
Població
Total 8.919 (2018)
• Densitat 39,08 hab/km²
Geografia
Superfície 228,23 km²
Altitud 1.003 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Ana Luisa Duran Fraguas
Identificador descriptiu
Codi postal 24100, 24110, 24111, 24140, 24113, 24114, 24139, 24112 i 24138
Fus horari
Codi de municipi INE 24202
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

PedaniesModifica

El municipi està format pels següents 14 pobles:

  • Villablino (que és la capital)
  • Caboalles de Abajo
  • Caboalles de Arriba
  • Llamas de Laciana
  • Lumajo
  • Orallo
  • Rabanal de Abajo
  • Rabanal de Arriba
  • Rioscuro
  • Robles de Laciana
  • Sosas de Laciana
  • Villager de Laciana
  • El Villar de Santiago
  • Villaseca de Laciana

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1991199620012004
15825152841245912212

Fills del municipiModifica

L'il·lustre lleonès Francisco de Sierra y Pambley (1827-1915)fundador de les revolucionàries escoles per l'època que instruïren a les gents del municipi i que encara avui duen a terme una gran tasca ara ampliant el territori d'ensenyament atraient gent d'altres indrets de l'Estat al torn que omplint de cultura el municipi al qual hi és establerta.

L'escriptor Luís Mateo Díez que és membre de la Real Academia Española i autor d'una infinitat de llibres de narrativa com són Memorial de Hierbas (1971), Camino de Perdición (1995) o Laciana, Suelo y Sueño(2000) i de poesía com Señales de Humo (1972) i El Porvenir de la Ficción (1992)

EconomiaModifica

La principal forma de vida del municipi és l'extracció de carbó, però també queda lloc per altres feines com el comerç, els serveis, l'agricultura, la ramaderia...

Festes i tradicionsModifica

La festa major és l'anomenada Feriona, el 12 d'octubre, on es venen productes tèxtils, d'alimentació, artesania...

La festa d'estiu i de la mateixa o més gran intensitat és la de San Roque (16 d'agost) que s'allarga al voltant de la setmana d'aquest dia i a la qual hi ha tot tipus d'activitats, des de parades de venda, concurs d'entibadors (aquells que fan el tramat de fusta necessària per fer que les mines interiors no s'esfrondin), carrera de karts, desfilada de carrosses, concerts, orquestra, atraccions, focs d'artifici...

ReferènciesModifica