Villerac

Poble de la comuna de Clarà i Villerac, a la comarca del Conflent

Villerac ([biʎə'ɾak] és un poble de la comuna de Clarà i Villerac, a la comarca nord-catalana del Conflent. Entre 1790 i 1823 gaudí d'independència municipal, fins que fou agregat a Clarà, que fins aquell moment tenia també comuna pròpia.

Plantilla:Infotaula geografia políticaVillerac
Imatge
Barri de Baix

Localització
Map
 42° 35′ 39″ N, 2° 27′ 11″ E / 42.59422°N,2.452974°E / 42.59422; 2.452974
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
ComarcaConflent
MunicipiClarà i Villerac Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud476,9 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Dissolució1822 Modifica el valor a Wikidata
SegüentClarà i Villerac Modifica el valor a Wikidata

Etimologia modifica

Joan Coromines explica[1] que el nom d'aquest poble, que ell mateix es pregunta si no hauria de ser Billerac, prové de biliariaco, mot celta o celtoide fruit de la suma a l'ètim base bīlion- (rull, tronc) del sufix -acum, adjectivitzador.

Geografia modifica

L'antic terme comunal de Villerac és[2][3] al sud-est del centre de la comarca del Conflent.

El terme de Villerac s'articula a l'entorn de la vall del Còrrec, així com dels tres còrrecs que el conformen: el del Bac, el del Solà i el de les Comelles. Dins del terme actual de Clarà i Villerac, ocupava aproximadament la meitat del territori: el sector nord i nord-est, l'est i el sud-est. El termenal, ara inexistent, anava aproximadament fent un biaix de nord-oest a sud-est.

Els Masos
Clarà   Estoer
Taurinyà

Villerac modifica

 
Barri de l'església
 
Villerac en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)

El poble de Villerac és situat[4] just a llevant del lloc on es troben els còrrecs abans esmentats, a la dreta del curs d'aigua que hi passa a ran, el Còrrec del Solà.

És un poble agrupat a l'entorn de dos petits barris, un al costat de l'altre; el primer, amb la part baixa del poble i l'altre, amb l'església parroquial de Sant Silvestre i el cementiri, a l'extrem oriental del poble, en el lloc més elevat del nucli.

Sant Esteve de Pomers modifica

El Castell de Sant Esteve de Pomers, del qual es conserven molt poques restes, i l'església de Sant Esteve de Pomers, foren el centre de l'actual territori de Villerac. Era un castell emplaçat en un esperó rocós dels contraforts septentrionals del Massís del Canigó.

És situat[5] a migdia del territori de Villerac, al sud-est de l'actual comuna de Clarà i Villerac.

Orgeres modifica

El lloc desaparegut d'Orgeres era[6] a l'extrem meridional del territori de Villerac, al sud-est de l'actual comuna de Clarà i Villerac. El lloc actualment és del tot cobert de boscúries, on no queda cap resta d'aquest lloc documentat el 854 com a possessió de Sant Germà de Cuixà, el petit monestir precedent de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà.

Història modifica

Edats Mitjana i Moderna modifica

El lloc de Villerac es formà a partir del segle xii al fons de la vall dessota del Castell de Sant Esteve de Pomers. Documentat des del 1173, en la forma Belerac, no sembla tenir antecedents anteriors a aquella data.

Edat Contemporània modifica

El 1790 la comuna de Villerac fou inclosa en el cantó de Prada, i hi va romandre després de la seva annexió a la comuna de Clarà el 1822, a través d'aquesta altra comuna, fins a la creació del Cantó dels Pirineus Catalans.

Demografia modifica

Demografia antiga modifica

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Cirac entre 1358 i 1790
1378 1515 1553 1709 1767 1774
3 f 1 f 1 f 37 f 8 f 77 h 22 f

Font: Pélissier, 1986.

Demografia contemporània modifica

Evolució de la població
1793 1794 1796 1800 1804 1806 1820
87 121 84 96 104 99 135

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[7] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[8]

Nota: A partir del 1822, els habitants de Villerac apareixen en els censos conjuntament amb els de Clarà, dins de Clarà i Villerac.

Bibliografia modifica

  • Becat, Joan. «40 - Clarà i Villerac». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Coromines, Joan. «Clarà». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VIII Vi-Z. Índex). ISBN 84-7256-858-X. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Clerà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències modifica