Vilobí d'Onyar

municipi de Catalunya

Vilobí d'Onyar és un municipi de la comarca de la Selva que forma part de l'àrea urbana de Girona. El seu terme municipal comprèn 3 pobles: Salitja, Sant Dalmai i Vilobí. Aquest últim és el centre administratiu del terme.

Plantilla:Infotaula geografia políticaVilobí d'Onyar
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 53′ 20″ N, 2° 44′ 33″ E / 41.888888888889°N,2.7425°E / 41.888888888889; 2.7425
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaSelva Modifica el valor a Wikidata
CapitalVilobí d'Onyar Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.278 (2023) Modifica el valor a Wikidata (100,55 hab./km²)
Llars111 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície32,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perOnyar Modifica el valor a Wikidata
Altitud122 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal17185 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17233 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT172333 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvilobidonyar.cat Modifica el valor a Wikidata

Salitja va ser incorporat a Vilobí el 1846, mentre que el poble de Sant Dalmai hi va ser agregat (transferit des de Brunyola) el 1910.[1][2]

Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Vilobí.[3]

Geografia

modifica

La població de Vilobí s'emplaça en un terreny planer a la dreta del riu Onyar. Ha anat creixent a l'entorn de la seva església parroquial de Sant Esteve i l'antic castell on hi ha el centre històric. La resta de la població ha seguit la carretera de Santa Coloma.

Llista de topònims de Vilobí d'Onyar (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Abans de l'abolició de l'antic Règim Senyorial el primer terç del segle XIX, el territori actual d'aquest municipi corresponia als termes dels ens locals històrics de Salitja, Sant Dalmai i Vilobí d'Onyar.

Les entitats de població (regions de caire estadístic però també històric) d'aquest municipi són les següents:

Entitat de poblacióHabitants (2023)
Salitja329
Sant Dalmai601
Vilobí d'Onyar2.348


Entitat de població Habitants (2006)
Salitja 303
Sant Dalmai 484
Vilobí d'Onyar 1.931
Font: Idescat
 
Vista general de Vilobí d'Onyar

Història

modifica

Els seus orígens són del temps de la romanització del territori. Ben a prop, hi passava una important comunicació romana, la Via Augusta. Les restes arqueològiques trobades a la zona són de l'època del Paleolític Mitjà. També s'hi han descobert sis sitges ibèriques, així com un ampli conjunt de sitges dels segles XI-XIII, a la zona de Can Serra.[4] La primera documentació escrita apareix l'any 882 amb el nom de Villa Albini.

A l'edat mitjana, el nucli urbà va créixer a l'entorn del castell i la seva capella, convertida en església parroquial, amb la seva sagrera a l'entorn, que va organitzar una petita trama urbana. Gràcies al capbreu del senyor del castell, Ramon Malarç, elaborat entre 1337 i 1338, es disposa de moltes dades sobre Vilobí d'Onyar al segle xiv.[5] Més endavant, un dels seus personatges més destacats va ser el remença Pere Antoni que va participar en la crisi de la pagesia catalana al segle xv.[6] Durant l'edat moderna, el poble va créixer poc.[7] Al segle xix es va ampliar la trama urbana, amb un petit eixample que va donar lloc a l'actual plaça Nova.[8]

El creixement de la població s'ha mantingut constant des de mitjan segle xix fins als anys vuitanta del segle xx, des d'aleshores el desenvolupament urbà ha esdevingut molt important.[9]

Joan Pagès Aregay fou l'alcalde d'aquest municipi entre juny i setembre de 2023, quan va morir poc després de patir un ictus.[10]

Situació geogràfica

modifica
 
Les escoles, el pavelló poliesportiu i l'església de Vilobí

Està situat al nord-est de la depressió prelitoral, a la conca mitjana del riu Onyar que travessa el terme de nord-est a sud-est. Els boscos de Vilobí són d'alzines, pins i sureres.

El punt més alt del municipi es troba al cràter de la Crossa de Sant Dalmai, a l'ermita de Sant Llop situada al cràter del volcà de la Crosa. El volcà de considerables dimensions, compartit amb el municipi de Bescanó, actualment és un espai protegit dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Està emplaçat a la falla que separa les Guilleries de la plana de la Selva.

Comunicacions

modifica

Economia

modifica

Les fonts més destacades d'ingressos de la població eren la ramaderia i l'agricultura, que evolucionà de la tradicional en iniciar-se la mecanització de les feines del camp. Per a potenciar el turisme es duen a terme diverses iniciatives, com la Fira de la Botifarra dolça[11] o la Fira de la Llet.[12] La construcció de l'Aeroport de Girona - Costa Brava, l'any 1967, ha transformat l'economia, ja que ha estat triat per les companyies de baix cost i és el punt d'arribada de milions de turistes.

Llocs d'interès

modifica

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
103 108 111 543 958 1.335 1.143 1.105 1.103 1.597

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.680 1.765 1.665 1.707 1.562 1.564 1.808 2.066 2.094 2.094

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.141 2.153 2.223 2.328 2.504 2.718 2862 3032 3.053
3.136

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
3.163
3.196
3.333
3.304 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Bibliografia

modifica
  • Puigvert, Joaquim M; Pujol i Coll, Josep [eds.]: Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història. Ajuntament de Vilobí d'Onyar, 2006. ISBN 84-611-3829-5.
  • Santamaria i Colomer, Dora: Vilobí d'Onyar. Diputació de Girona, 1996 (Quaderns de la Revista de Girona, 1996).
  • Volum 14. Catalunya poble a poble. Barcelona, Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5802-X. 

Referències

modifica
  1. Botet i Sisó, Joaquim. Geografia General de Catalunya. Província de Gerona., 1915-1918. 
  2. Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8. 
  3. «Provincia de Gerona». Gaceta de Madrid, 184, 02-07-1916, pàg. 13 [Consulta: 18 agost 2020].
  4. Rojas Rabaneda, Antoni «El camp de sitges de Can Serra». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 11-20.
  5. Marquès Planagumà, Josep M. «Vilobí d'Onyar a través del capbreu d'en Ramon Malars». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, pàg. 33-67.
  6. Marquès Planagumà, Josep M. «Pere Antoni de Vilobí, síndic dels remences». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 81-111.
  7. Marquès Planagumà, Josep M. «Gent, terra i bestiar a Vilobí». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 157-172.
  8. Puigvert Solà, Joaquim M. «L'emfiteusi com a instrument urbanitzador. L'exemple de Vilobí d'Onyar, 1833-1861». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 185-218.
  9. Santamaria i Colomer, Dora. Vilobí d'Onyar. Diputació de Girona, 1996 (Quaderns de la Revista de Girona, 66). 
  10. Simon, Lluís. «Preocupació a Vilobí pel delicat estat de salut de l'alcalde, Joan Pagès», 12-09-2023. [Consulta: 12 setembre 2023].
  11. Quintà, L «Salitja acull la 16a edició de la Fira de la Botifarra Dolça». Diari de Girona, 04-02-2013 [Consulta: 15 agost 2013].
  12. «Més de 8.000 persones visiten la Fira de la Llet de Vilobí d'Onyar». Diari de Girona, 23-10-2012 [Consulta: 15 agost 2013].
  13. Pujol i Coll, Josep «La construcció del temple parroquial de Vilobí d'Onyar». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 173-185.
  14. Español i Bertran, Francesca «El retaule gòtic de Vilobí d'Onyar, originari de la Catedral de Girona». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 21-32.
  15. Puigvert Solà, Joaquim M. «Les escoles de Jeroni Martorell de Vilobí d'Onyar: Un exemple d'arquitectura escolar noucentista». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 219-230.

Enllaços externs

modifica