Vinaixa

municipi de Catalunya

Vinaixa és un municipi situat al sud-oest de la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida. El nucli urbà s'ordena al voltant de l'antic castell i en l'aparença dels edificis hi predomina la pedra. Disposa d'un vedat de caça i la indústria de la pedra ha estat l'activitat econòmica principal durant molts anys. En el seu terme municipal hi ha nombrosos boscos de pins.

Infotaula de geografia políticaVinaixa
Escut d'armes
Escut d'armes
Esglesia castell de focs.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Vinaixa respecte de les Garrigues.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 25′ 49″ N, 0° 58′ 34″ E / 41.430277777778°N,0.97611111111111°E / 41.430277777778; 0.97611111111111Coord.: 41° 25′ 49″ N, 0° 58′ 34″ E / 41.430277777778°N,0.97611111111111°E / 41.430277777778; 0.97611111111111
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaGarrigues Modifica el valor a Wikidata
Població
Total464 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat12,34 hab./km²
Llars55 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicivinaixenc, vinaixenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deMancomunitat Intermunicipal per a l’Abastament d’Aigua Potable a la comarca de Les Garrigues
Mancomunitat de Municipis per la Música a les Garrigues
província de Lleida Modifica el valor a Wikidata
DiòcesiArquebisbat de Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Superfície37,59 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud479 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Maria Tarragó Clivillé (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25440 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE25255 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT252555 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webvinaixa.cat Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

  • Llista de topònims de Vinaixa (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Vinaixa és un municipi situat al sector sud-oriental de la comarca de les Garrigues, en una zona alta, al límit amb la Conca de Barberà i en la línia de comunicacions històrica de la costa amb l'interior. El terme té una superfície de 37,60 quilòmetres quadrats, i s'estén en forma de rectangle. Limita amb Vimbodí i Poblet (SE), Vallclara (S), el Vilosell (SO), l'Albi (O), les Borges Blanques i la Floresta (NO), els Omellons (N), l'Espluga Calba (NE), Fulleda i Tarrés (E). El nucli de població es troba a la meitat sud del terme, a 480,90 metres sobre el nivell del mar.[1]

S'hi pot accedir per la carretera N-240 i també per l'autopista AP-2, amb sortida a l'Albi (sortida 8: L'Albi - Vinaixa). Té connexió, a través de carreteres locals i camins arreglats, amb pobles veïns. Hi ha estació de ferrocarril (Lleida - Barcelona | Barcelona - Lleida) i parada d'autobús (Lleida - Tarragona | Tarragona - Lleida).[2]

El municipi s'assenta sobre terrals d'origen oligocènic. Hi ha diverses serralades que travessen el terme de nord a sud (Serra dels Barrils, Serra Mitjana, Serra de les Solanes), que faciliten l'existència de depressions (Fondo dels Barrils, Fondo de Coma Timons, Fondo Major, Fondo de les Sivines). Els punts més alts del terme són la Punta del Puig (570 metres), al nord, i la Punta dels Ràfols (675 metres), a l'est.[1]

El clima és mediterrani continental, propi de la Depressió de l'Ebre.[1]

HistòriaModifica

 
Casa Tarragó, mur de l'antic Castell de Vinaixa

El nucli de Vinaixa sorgeix en el segle viii, a partir d'un enclavament àrab al voltant d'un castell. Al segle xii, el poble s'anomenava Avinaixa (de l'àrab, Ibn Aisa 'fill d'Aixa').[3] El Castell de Vinaixa (Cal Tarragó) se situa al punt més elevat de la vila (482 metres), al carrer del Calvari. És un antic guistan àrab (segle viii) amb honors de castell, al voltant del qual s'ordenà el poblat de Beni-Aixa, del qual pren el nom el municipi de Vinaixa, i fa referència a la família propietària dels béns i les terres de la zona a l'època àrab. Actualment, és de propietat particular.[4]

Amb l'avanç dels cristians, el nucli fou repoblat per Ramon Berenguer IV, el qual va atorgar carta de poblament al segle xii a gent de Tàrrega. Berenguer de Puigverd va concedir diversos instruments a favor del Monestir de Poblet, que en el segle xiii va adquirir la jurisdicció total. La Casa de Poblet ("Cal Panxa") és una antiga propietat dels capellans de Poblet, que havia estat durant uns segles un lloc on es recaptaven impostos pel Monestir de Poblet. Preserva el segell de l'abat Copons a l'arc de la portalada i a l'interior de la casa es troben tres arcs d'estil gòtic. Actualment és de propietat particular.

 
Ermita de Sant Bonifaci

L'ermita de Sant Bonifaci està situada a 6,5 km del nucli urbà. Està dedicada a sant Bonifaci, al qual Vinaixa professa una gran devoció. Sembla que l'ermita ja estava construïda al segle xiv, però no posseí la relíquia del sant fins al 13 de maig de 1682.

DemografiaModifica

L'any 1920, Vinaixa va arribar al punt demogràfic més elevat de la seva història, amb 1.123 habitants. Des de llavors, s'ha anat despoblant fins a perdre la meitat dels seus residents.[1]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 55[2] 142 423[2] 955 1.000 1.037 1.103 1.104

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.123 1.067 944 955 867 791 732 722 728 728

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
650 639 627 618 586 604 602 609 572
546

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
499
482
450
- - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

EconomiaModifica

Fins fa no gaire,[Quan?] la indústria de la pedra era l'activitat econòmica principal, amb denominació d'origen Pedra Sorrenca Floresta-Vinaixa.[2] La serra que s'allarga des de la Floresta, prop de les Borges Blanques, fins a Tarrés i que aplega els pobles dels Omellons, l'Espluga Calba i Fulleda, disposa d'una de les pedres de més qualitat per als treballs de construcció o decoració.[2] Moltes empreses familiars elaboren pedra, marbre i granit per a la construcció, i altres es dediquen a l'extracció i l'elaboració de pedra natural.[5]

 
Vista de Vinaixa des de l'antic camp de futbol

Actualment,[Quan?] però, l'agricultura, amb els conreus d'oliveres, vinya i ametllers, s'ha convertit en la primera activitat econòmica del poble. Té una cooperativa on s'elabora oli d'oliva verge.[6][2]

AssociacionsModifica

  • Associació cultural Trobadors de la Vall de Vinaixa
  • Associació de dones "La Ruella"
  • Associació de joves Corregó
  • Associació de famílies d'alumnes de l'Escola Sant Bonifaci
  • Associació esportiva excursionista Vinaixa
  • Casal d'avis de Vinaixa
  • Club slot Vinaixa
  • Futbol sala Vinaixa

Llocs d'interèsModifica

  • Ajuntament. Situat a la plaça dels Arbres, fou l'antic cementiri fins a la construcció de la carretera l'any 1840. És el centre neuràlgic del poble.
  • Casa de Poblet (o Cal Panxa). Casa on es recaptaven els delmes (fracció de la collita que es pagava a l'Església), feta construir per l'Abat Copons (1316-1348). Antiga propietat dels monjos del Monestir de Poblet, en l'actualitat és propietat municipal.
  • Ermita de Sant Bonifaci. A 6,5 km del nucli urbà, és d'estructura gòtica i reformada posteriorment. Sembla que al segle xiv ja estava construïda.[2]
  • Església de Sant Joan Baptista. Construïda entre 1301 i 1318, pertany al període de transició del romànic al gòtic dins el característic estil de l'anomenada "escola lleidatana". Té una sola nau central i capelles laterals. La portalada, l'element més notable, és formada per tres arquivoltes en degradació que presenten un tipus d'ornamentació amb puntes de diamant. Els capitells tenen motius vegetals i té un campanar d'espadanya amb quatre campanes.[2]
  • Castell de Vinaixa (Cal Tarragó), documentat el 1151.[2] Casa d'una família important del poble, de la qual només en queda l'escalinata i la façana del Palau senyorial que fou. Disposava d'un molí d'oli propi als baixos de l'edifici.
 
Centre Cívic Cal Blanco
  • Casal Vinaixenc. És el casal de la població, el centre d'activitats recreatives.
  • Centre Obrer Republicà "La Dalla". Edifici noucentista protegit com a bé cultural d'interès local.
  • Plaça del Mil·lenari. Es troba davant l'edifici senyorial de Cal Tarragó.
  • Plaça dels Arbres. És el centre del poble i disposa de zona infantil i antics molins d'oli, un dels quals és dins la gran font d'aigua.
  • Plaça del Progrés. És un portal del segle xvi, alhora que era l'accés al recinte emmurallat.
  • Plaça de la Font. Es troba a la cruïlla del carrer de Sant Joan, porxo del mateix nom, carrer Major i la Costeta (costa medieval). La base de la font és original de la portada d'aigües de 1910.
  • Portal del Forn. Un dels quatre portals que tancaven el poble, on hi havia el forn de Vinaixa durant l'època medieval.
  • Ca l'Avià. Disposa d'un molí del segle xix, que funcionava a sang o amb tracció animal.
  • Raval de les Flors. Carrer on totes les cases són de pedra i els exteriors estan plens de flors i plantes.
  • Consultori mèdic (CAP). El riu Brugosa es va canalitzar per sota els horts i en el seu començament es troba el consultori. Aquest és de pedra i el seu voltant simbolitza les finestres d'un vaixell.
  • Plaça de les Garrigues. Situat al costat de les piscines municipals, acull un parc urbà de salut.
  • Zona d'esbarjo. Zona de pícnic que es troba davant l'entrada a les piscines municipals.

Festes i tradicionsModifica

  • Festa de Santa Àgueda. És la festa de les dones i l'organitza l'Associació de Dones "La Ruella".
  • Carnestoltes. El dissabte de Carnaval, la gent disfressada desfila pels carrers del poble fins a arribar al Casal Vinaixenc, on es fa un concurs de disfresses. La festa continua amb un sopar i discomòbil.
  • Fira de l'Oli i la Pedra. Últim cap de setmana de març. A la Fira s'hi promocionen els dos productes més preuats i reconeguts del municipi: l'Oli d'Oliva Verge Extra i la Pedra Natural. A aquests dos també s'hi suma la Pedra Seca, reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. Els artesans de la pedra i els productors d'oli mostren la seva feina, juntament amb les associacions del poble. La Fira també mostra altres aspectes interessants de Vinaixa, i es fan exposicions diverses, rutes sobre la història local i tallers, així com actes culturals, parades i un esmorzar popular.
  • Actes de Setmana Santa. La Parròquia de Sant Joan Baptista organitza els actes de la Setmana Santa, amb la benedicció de Rams a la plaça de la Font, el Via Crucis, la processó de Divendres Sant i els oficis de Dijous Sant, Divendres Sant i Diumenge de Resurrecció.
  • Festes de Primavera: Últim cap de setmana d'abril. Coincidint amb la Diada de Sant Jordi, se celebren les Festes de Primavera, organitzades entre diverses associacions locals.[2]
  • Aplec de Sant Bonifaci. El primer dissabte de maig, a la nit se celebra el festival "Sant Bonifaci Rock" vora l'ermita de Sant Bonifaci. L'endemà es fa un aplec popular a l'ermita, que compta amb una missa, una ballada de sardanes i un dinar de germanor.
  • Revetlla de Sant Joan: s'encén una foguera a la Plaça dels Arbres i la festa continua al Casal Vinaixenc.
  • Setmana Cultural.
  • Festa major: Darrer cap de setmana d'agost,[2] en honor del patró de la vila, Sant Joan Baptista. Balls, concerts, activitats infantils, havaneres i una xaranga conformen els actes més importants de la festa.
  • Diada Nacional de Catalunya
  • Castanyada
  • Festes de Nadal. El diumenge de Nadal, es representa un pessebre vivent en els carrers propers a l'Església de Sant Joan Baptista, que finalitza amb coca i xocolata desfeta. La vigília de Reis, el dia 5 de gener a la tarda, els Reis es passegen per tot el poble amb la carrossa i, tot seguit, l'alcalde fa un pregó i tothom es dirigeix al Casal Vinaixenc ("la Sala"), on els Reis reparteixen regals per a tothom.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Abelló i Güell, Teresa; Pagarolas i Sabaté, Laureà. Vinaixa: passat i present. Vinaixa : Ajuntament de Vinaixa ; Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs : Diputació de Lleida, 2010, p. 239. ISBN 978-84-96908-62-8. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Vinaixa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, Josep Maria Puigjaner - pàgina 565
  4. Pla Puig, Josep. «Un tomb per la Vinaixa de començaments del s.XVIII». A: Centre d'Estudis de les Garrigues. Cabal de petjades: VII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues : Vinaixa, 24 d'octubre de 2009. Editorial Fonoll, 25-10-2010 [Consulta: 2 març 2015]. 
  5. «Vinaixa. Guia de municipis». Catalunya Experience.
  6. «La Cooperativa.». Cooperativa de Vinaixa.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica