Vincenzo Righini

Vincenzo Righini (Bolonya, Emília-Romanya, 22 de gener de 1756 - 19 d'agost de 1812) fou un compositor italià.

Infotaula de personaVincenzo Righini
Vincenzo Righini by Friedrich Wilhelm Bollinger.jpg
Gravat de Vincenzo Righini Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementVincenzo Maria Righini
22 gener 1756 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1812 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
1788 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia
Activitat
Lloc de treball Viena
Berlín Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCompositor
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
20 òperes

Musicbrainz: 3bc3f0ca-12ab-446d-95e1-deebd60ea92f Discogs: 2212800 IMSLP: Category:Righini,_Vincenzo Modifica el valor a Wikidata

Fou alumne del pare Martini i començà la seva carrera escènica a Parma el 1775; l'any següent cantà a Praga i es donà a conèixer com a compositor d'interludis, àries i òperes.

El 1780, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic el cridà a Viena com a professor de cant de l'arxiduquessa Isabel i director de l'Òpera bufa. De 1788 a 1792 va romandre a Magúncia com a mestre de capella del príncep elector, i el 1793, després d'haver estrenat amb gran èxit la seva òpera Eneas en el Lacio, a Berlín, fou nomenat director d'orquestra de l'Òpera de la cort per Frederic Guillem II, amb 4.000 talers d'emolument, sent succeït a Magúncia per Sterkel.[1]

Servà aquesta plaça fins a la seva mort, encara que el terrible any (1806) perjudicà per molt de temps la seva activitat. El 1793 es casà amb la cantant Harriette Knéisel i es divorcià el 1800.

És autor de 20 òperes, entre elles les titulades Le vedova sclatra (1778), La bottega del cafe (1778), Don Giovanni ossia il Convitato di Pietra, sobre el mateix afer que l'obra immortal de Mozart,Il incontro inaspettato (1785), Antigono (1788), Armide (1789), Tigrane (1799), Il trionfo d'Ariane, Jerusalemme liberata (1802), La selva incantata (1802).

A més publicà, una Serenata, per a dues trompes i dos fagots, dos trios per a piano i instruments d'arc, un concert de flauta, una missa, un Tedeum, un Rèquiem i una gran quantitat d'obres de menys importància (cantates, àries, duets) i excel·lents exercicis de cant.

A més de l'arxiduquessa, a Viena tingué entre els alumnes a Sophia Croll o Groll, esposa del violinista Luigi Tomasini.[2]

BibliografiaModifica

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 56, pàg. 1114 (ISBN 84 239-4556-1)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1464. (ISBN 84-7291-226-4)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vincenzo Righini

ReferènciesModifica