Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre la viola, un instrument musical. Vegeu-ne altres significats a «viola (desambiguació)».

La viola és un instrument de corda. Prové de l'anomenada viola da braccio (de braç) en oposició a la viola da gamba (de cama) i la viola de mà.[1][2][3]

Infotaula d'instrument musicalViola
Bratsche.jpg
Tipus necked box lutes with a bow Tradueix
Classificació Hornbostel-Sachs 321.322-71
Tessitura Tessitura de la viola

Mostra d'àudio

Instruments relacionats Violí
Violoncel.
Contrabaix.
Viola d'amore
Viola d'arc.
Rebab.
Viola Profonda.
Intèrprets destacats
Categoria principal: Violistes
Articles relacionats Caixa de ressonància
arquet
Batedor
Cordal
Claviller
Pont
Tapa harmònica
Modifica les dades a Wikidata
Comparació entre un violí (a l'esquerra) i una viola (a la dreta).

Instrument de corda fregada, ocupa el paper de contralt del quartet vocal. Té quatre cordes afinades per quintes: do 2, sol 3, re 4 i la 4. Està per tant afinada una quinta per sota del violí i una octava per sobre del violoncel.[4][5]

A diferència del violí, no té una mida estàndard i la seva llargada oscil·la entre els 38 i els 44 centímetres de llargada de la caixa de ressonància. Normalment aquestes mesures s'indiquen en polzades (entre 15 i 17 polzades els instruments per a adults).[6]

Els materials i la forma de l'instrument són iguals als del violí, però les seves dimensions són més grans.[7] Les tècniques d'arc, de mà esquerra i de suport de l'instrument són pràcticament iguals a les del violí, si bé adaptant les relacions de pes i velocitat d'arc, així com el tipus de vibrat a la tessitura més greu de l'instrument. Això fa que hi hagi una llarga tradició -avui potser menys que en temps passats- d'instrumentistes que tocaven ambdós instruments.[8]

La música de viola està escrita en clau de do en tercera per als registres greu i mig de l'instrument, i en clau de sol per als registres aguts.[9]

Les quatre claus més comunes:
1. Clau de sol (en segona)
2. Clau de do en tercera
3. Clau de do en quarta
4. Clau de fa (en quarta)

ReferènciesModifica

  1. Sylviana Dicovskiy. Fem música amb els bum-bum: iniciació a la música. L'Abadia de Montserrat, 2005, p. 1–. ISBN 978-84-8415-703-8. 
  2. Alicia Rodríguez Blanco. Música I (Català) - LOMCE. Editex, 2016, p. 82–. ISBN 978-84-9078-824-0. 
  3. Méthode élémentaire de composition avec des exemples: Tekst. Dl. I., 1814, p. 167–. 
  4. Linda Marie Zaerr. Performance and the Middle English Romance. DS Brewer, 2012, p. 234–. ISBN 978-1-84384-323-8. 
  5. Stanley Sadie. Guía Akal de la música: una introducción. Ediciones AKAL, 1994, p. 34–. ISBN 978-84-460-3099-7. 
  6. Theodore Karp. Dictionary of Music. Northwestern University Press, novembre 1983, p. 420–. ISBN 978-0-8101-0659-8. 
  7. Voichita Bucur. Handbook of Materials for String Musical Instruments. Springer, 29 agost 2016, p. 42–. ISBN 978-3-319-32080-9. 
  8. Famous violin players who played and play the viola
  9. La música puesta al alcance de todos ó sea Breve esposición de todo lo que es necesario juzgar de esta arte y hablar de ella sin haberla estudiado. Andrés Vidal y Roger, 1873, p. 53–.