Viola d’olor

espècie de planta

La viola d'olor (Viola odorata) en referència a l'olor dolça que desprèn (car és l'única espècie de la família de les violàcies que emet perfum), és una planta de la família de les violàcies. És originària d'Europa, més concretament de la regió mediterrània. Tot i així, s'estén pràcticament per tot el món, des d'Àsia fins al nord d'Àfrica, passant per les zones més fresques d'Amèrica.

Infotaula d'ésser viuViola d’olor
Viola odorata Modifica el valor a Wikidata
Viola odorata fg01.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deViola odorata extract (en) Tradueix i violet leaf absolute (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalpighiales
FamíliaViolaceae
GènereViola
EspècieViola odorata Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

DescripcióModifica

És una planta herbàcia d'entre 5-10 cm d'alçada d'arrel perenne. Té una arrel axonomorfa amb rizoma i tiges herbàcies amb dues estípules lanceolades cada una. Tant les fulles com les flors creixen en roseta basal des de l'arrel i són altament peciolades. Les fulles són simples, cordiformes, amb el marge lleugerament dentat i brillants per l'anvers.

La flor, molt aromàtica, posseeix un gran peduncle quadrangular amb dues bràctees i mesura fins a 2 cm. Té un color violeta intens, però també n'hi ha de roses, blanques i grogues. El periant està compost per cinc sèpals dialisèpals i cinc pètals dialipètals desiguals, el més baix dels quals prolongat inferiorment. És hermafrodita amb un androceu que consta de 5 estams (els 2 inferiors tenen un apèndix inclòs) i un gineceu sincàrpic de tres carpels.

El fruit és una càpsula arrodonida, vellosa i de color lila brut que s'obre en tres valves cadascuna de les quals conté nombroses llavors.

Noms vernacularsModifica

Viola, viola d'ultramar, viola de bosc, viola boscana, viola de la Mare de Déu, viola vera, violer, violer boscà, violer d'olor i violeta.

EcologiaModifica

És una espècie silvestre que creix en les zones ombrívoles i humides dels boscs i acostuma a formar catifes.

Prefereix sòls rics en nutrients, frescs i amb bastant humus i, a part d'aquests requisits, no té més exigències particulars. Tot i així, prefereix sòls compactes i a poder ser calcaris. Pot viure en zones de fins a 1400 m d'altitud.

Es sembra el setembre, floreix a finals d'hivern principis de primavera i finalitza un mes abans d'acabar l'estiu.

Es recol·lecta a principis de primavera, tot i que les arrels convé agafar-les per la tardor-hivern, ja que és quan tenen més concentració de principis actius.

Composició químicaModifica

Les flors contenen:

La rel conté:

  • saponòsids,
  • alcaloides.

Usos medicinalsModifica

S'utilitza en:

Accions farmacològiquesModifica

La flor, per la seva composició, té propietats:

La rel té propietats:

ToxicitatModifica

A dosis altes és emètica (provoca el vòmit), tot i que aquest fet tant pot ser una contradicació com una qualitat.

També hi ha casos on s'han produït trastorns nerviosos, circulatoris i inclús la mort per la sobredosis del contingut de la seva arrel.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viola d’olor