Obre el menú principal

Violant de Perellós fou abadessa de Santa Maria de Vallbona de les Monges, imposada pel rei, de 1419 fins al 1422 és el primer i únic cas de regalisme [1]que registrà l'abaciologi de Vallbona.

Infotaula de personaViolant de Perellós
Activitat
Orde religiós Orde del Cister
Modifica les dades a Wikidata
Santa Maria de Vallbona de les Monges

Era coneguda per Violant o Yolant de Perellós o de Perellors. Pertanyia a una família originària del Rosselló d'almiralls i diplomàtics lligada ala rei Alfons el Magnànim, el qual va influir prop el papa Martí V a fi que l'abat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Joan Martínez de Mengucho, passés la visita al cenobi amb autoritat apostòlica i fes pressió perquè Violant fos escollida abadessa, a no ser que el visitador parés esment en la presència d'una altra monja de millors condicions (15 de juliol de 1419). Sense cap mena de dubte, a Vallbona hi havia monges prou aptes per regir el cenobi, tal com ho demostren prelatures posteriors, però davant de la pressió reial es va fer cas omís d’aquesta circumstància.

D'acord amb l'historiador Morera i Llauradó, l'excusa de la intervenció reial es basava en el fet que a conseqüència del Compromís de Casp (1412) la comunitat de Vallbona era minada per les desavinences. Però això no és cert o la prova en són les eleccions unànimes registrades al segle XV. Les monges no estaven desunides, estaven disgustades pel resultat del compromís de Casp, com ho manifestava tot el país, que no volia els Trastàmara i es decantava per Jaume II d'Urgell. A més, no es pot oblidar que Vallbona és un monestir situat a l'Urgell. Els reis ho sabien, sobretot Alfons IV, el qual es va voler avançar imposant una abadessa que li fos addicta.

No cal dir que Violant era una monja piadosa,senzilla, desperta i summament cultivada. De fet, va ser reconeguda per la seva gran preparació intel·lectual. Sembla que havia estat dama de la reina Violant de Bar, una reina cultíssima i d'una educació i un refinament excepcionals.

Va ser una maniobra que cal atribuir només al rei. En altres ocasions la família hi podria haver intervingut, però en aquest cas el pare de Violant, Francesc de Perellós, ja havia mort (1378). De tota manera segur que Parellós hauria estat encantat (abans havia obtingut de Climent VII que el seu fill Miquel fos arquebisbe d'Embrun 1378) de veure que la seva filla era abadessa de la principal seu abacial femenina de la Corona d’Aragó.

Francesc de Perellós educà els fills d'acord amb el gust francès (no és estrany, doncs, que Violant fos dama de la cort de Violant de Bar, una reina d'origen francès). Un altre germà, Ramon, segon vescomte de Roda i primer de Perellós o Perillós, superà el pare en la diplomàcia, l'amor a les lletres i la religiositat. Va escriure el famós Viatge al purgatori i fixà la residència a Avinyó.

El cas és que el capítol claustral votà Violant per unanimitat, és a dir, <<sense faltar-li ningun vot>>. Podia ser que les monges estiguessin acovardides (el fet de nomenar una monja forastera sempre és problemàtic), que tinguessin molt clar el precepte de l'obediència o bé que apreciessin sincerament les valuoses condicions de la candidatura, una de les monges més cultes que va entrar a Vallbona.

va ser votada després d'un interregne de vuit mesos i vint-i-sis dies. Va exercir com a abadessa durant dos anys, vuit mesos i cinc dies. És possible que hagués renunciat dos dies abans de morir. L'esperança que el rei havia posat en ella es va veure frustrada a causa d'una mort prematura. Del seu pas efímer en donen fe una salvaguarda de la reina Maria d'Aragó, muller d'Alfons el Magnànim, a favor de vassalls i béns del cenobi (5 de maig de 1421) i dues creacions censals, a favor dels jurats de Montesquieu, com a tutors de la Pia Almoina de Pere Ferrandella (6 de març de 1422).

Va ser soterrada a l'extrem de la primera fila de la sala capitular, al costat d'Alamanda d'Avinyó. En cas d'haver viscut més anys, molt probablement hauria transformat l'ambient cultural del monestir, tal com en el segle anterior havia fet Blanca d'Anglesola.

La mort sobtada de Violant fa pensar. Devia ser una dona encara jove i en plenes facultats, ja que el rei Alfons no n'hauria forçat el nomenament si hagués estat una persona d'edat avançada. Potser les monges van acceptar-la perquè no els va tocar un altre remei, però...Tal vegada la concòrdia i la unanimitat de què van fer gala en el seu nomenament, no va ser tan sincera com semblava, això, però, només és una suposició.

AclarimentsModifica

  1. Control de l'Església per part de Rei. Les regalies són prerrogatives articulars i privatives que un sobirà exerceix en el seu regne.

BibliografiaModifica