Violant de Vilaragut
Violant de Vilaragut (?, vers 1320 - ?, vers 1372), reina de Mallorca entre 1347 i 1349, era filla de Berenguer de Vilaragut, senyor de Sant Martí i de Subarits, vescomte d'Omeladès, mort el 1358, i de Saura de Mallorca, filla il·legítima del rei Jaume II de Mallorca.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1320 (Gregorià)  Catalunya (Espanya) |
| Mort | 1372 (51/52 anys) |
| Reina de Mallorca | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Altres | |
| Títol | Reina consort |
| Família | Casal de Barcelona |
| Cònjuge | Jaume III de Mallorca Otó IV de Brunswick-Grubenhagen |
| Pares | Berenguer de Vilaragut i Saura de Mallorca |
| Germans | Pere Galceran II de Pinós |
| Parents | Joan de Vilaragut i Álvarez de Haro, nebot |
 | |
Fou la segona esposa de Jaume III de Mallorca, el seu cosí, amb qui es casà el 10 de novembre de 1347, poc després de la mort de Constança d'Aragó i d'Entença, de la qual fou, en certa manera, considerada responsable.[1]
El regnat de Violant durà només tres anys, durant els quals el seu marit, allunyat d'ella, lluitava infructuosament per recuperar el Regne de Mallorca. De la seva unió van néixer dues filles, la infanta Esclarmonda de Mallorca (1348-1349) i la infanta Maria de Mallorca (1349-1349), ambdues mortes durant la infantesa. L'any 1349, després de la derrota a la batalla de Llucmajor, on Jaume III trobà la mort, Violant, juntament amb els fills del rei, Jaume i Elisabet, fou capturada pel rei Pere IV d'Aragó. Inicialment retinguda al castell de Bellver, fou posteriorment traslladada al convent de Santa Clara de València, on compartí captivitat amb la seva fillastra Elisabet. L’alliberament de Violant fou negociat pel papa Climent VI i pel rei de França, Joan II.[1][2]
Posteriorment, residí en un castell prop de Montpeller i, l'any 1353, contragué matrimoni amb el duc Otó IV de Brunswick, cavaller fidel a Joan II i futur espòs de la reina Joana I de Nàpols. Durant el regnat de Carles V de França, Violant continuava viva i ben considerada.[1]
Orígens familiars
modifica| 8. Pere de Vilaragut | ||||||||||||||||
| 4. Berenguer de Vilaragut | ||||||||||||||||
| 2. Berenguer de Vilaragut | ||||||||||||||||
| 5. Gueraua de Sarrià | ||||||||||||||||
| 1. Violant de Vilaragut (Reina de Mallorca) | ||||||||||||||||
| 24. Pere el Catòlic | ||||||||||||||||
| 12. Jaume I el Conqueridor | ||||||||||||||||
| 25. Maria de Montpeller | ||||||||||||||||
| 6. Jaume II de Mallorca | ||||||||||||||||
| 26. Andreu II d'Hongria | ||||||||||||||||
| 13. Violant d'Hongria | ||||||||||||||||
| 27. Yolande de Courtenay | ||||||||||||||||
| 3. Saura de Mallorca | ||||||||||||||||
| 7. Saura de Montreal | ||||||||||||||||
La Reina de Mallorques
modificaAlguns historiadors de la literatura medieval han atribuït a la dissortada Violant l'autoria d'un delicadíssim poema trovadoresc conservat al Cançoneret de Ripoll, escrit durant la primera meitat del segle xiv i signat per la «Reina de Mallorques»:
| « | (...) |
» |
| — Reina de Mallorques[a] | ||
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Violant de Vilaragut». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Zaforteza y Musoles, Diego «Violante de Vilaragut, reina de Mallorca» (PDF). Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'Estudis Històrics, 28, 1939-1943, pàg. 262-283. ISSN: 0212-7458.
- ↑ Miquel. Edicions 62. Cap Home és visible. Poesia catalana medieval, 2010. ISBN 978-84-297-5919-8.