Obre el menú principal

Portal:Mitologia/Articles seleccionats

Articles sobre mitologiaModifica

 

La ciutat perduda de l'Atlàntida hauria estat un continent mític enfonsat sota les aigües a l'Antiguitat a causa d'un terratrèmol segons la mitologia grega. Anomenada també Atlantis, és el tema d'un dels poemes més coneguts de Jacint Verdaguer. Els atlants haurien estat una civilització molt avançada per al seu temps (9.000 anys abans de la Grècia clàssica). Continuació...

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

Enees (Αινειασ), és un heroi de la mitologia romana basat en l'heroi de l'Odissea descrit per Homer. Era fill d'Anquises, un príncep troià i de Venus, la deessa de l'amor.

Enees va ser criat per uns pastors en la muntanya fins que complerts els cinc anys, el seu pare Anquises l'hi va dur a la ciutat a casa del seu cunyat Alcátoo perquè aquest l'eduqués. Amb el temps es va convertir en el més valerós dels herois troians, després d'Hèctor. Continuació...

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

L'infern és l'indret o estat on resideix l'ànima de la persona un cop ha mort. El seu nom ve d'una paraula que en llatí significava "inferior", ja que es creia que estava a sota la Terra. Ben aviat, però, l'infern va assolir un significat negatiu, ja que era el lloc on anaven a parar les ànimes condemnades després de la vida, a diferència del Paradís, lloc de l'eterna salvació. En llenguatge infantil l'infern és anomenat les Calderes de Pere Botero. Cal remarcar que la concepció actual del que és l'infern ve donada per la barreja de diverses tradicions (incloent-hi alguns errors de traducció). Continuació...

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

Kokopelli és conegut com el déu de la fertilitat, entremaliat, remeier i explicador de contes, Kokopelli ha estat font de sorpresa durant els segles i en diferents països. Kokopelli encarna l'autèntic sud-oest americà, d'on data fa al votant de 3000 anys d'antiguitat, quan els primers petroglifs van ser tallats.

Encara que els seus autèntics orígens són desconeguts, aquest flautista i viatger "casanova" és una figura sagrada per a molts nadius del sud-oest americà. La seva figura flautista geperuda ha estat trobada en pintures i gravats en murs de roca i pedres per tot el sud-oest americà. Continuació...

vista en solitari - discussió - edició - historial


Un vampir és un monstre que sobreviu xuclant la sang humana o animal, és un paràsit amb forma humana. Sovint té la capacitat de transformar-se en altre formes, sobretot la de ratpenat. Una persona es transforma en vampir quan és mossegada per un i llavors viu una segona existència (usualment nocturna) que pot ser eterna si no se'l mata. En molts ritus religiosos antics està lligat al dimoni.

Llegendes egípcies i sumèries ja mencionen un tipus de criatura que pot identificar-se amb ela vampirs però la primera menció història es troba a les obres dels romans. Continuació...

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

Els Elfs són, originariament, petites criatures antropomorfes i màgiques de la mitologia germànica, relacionades amb la natura. Apareixen en diferents cultures del nord d'Europa, com l'Alemanya, l'Escandinava i l'Anglo-saxona. Al Regne Unit canadà i Estats-Units també es coneixen amb el nom d'elfs, els menuts ajudants del Pare Noel.

No obstant, la literatura fantàstica s'ha inspirat en aquestes figures mitològiques per crear diverses tipologies de personatges. Destaquen entre tots els elfs de la literatura universal, la raça creada per John R.R. Tolkien a la seva obra centrada en la Terra Mitjana. Continuació...

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

En la mitologia egípcia Horus és el déu falcó en cap dels altres. Com molts altres déus la natura del que era i les llegendes i històries relacionades canviaven al llarg del curs d'història. Horus era una amalgamació d'altres divinitats, totes elles relacionades amb el sol amb la prerrogativa reial i el cel. Degut a què Horus era una combinació d'uns altres déus, és rarament correcte referir-se a "Horus" ja que era com a una família de divinitats relacionades (tanmateix molts tenien parentages que difereixen) unificat en un ésser; alguna cosa similar ocorre en la interpretació de molts cristians del Déu que es manifesta en tres parts. Continuació...

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

En la mitologia grega Hermes era el fill de Zeus i de Maia. Amb la closca d'una tortuga i unes canyes construí la primera lira i robà el ramat d'Apol·lo: aquest n'exigí el retorn i li cedí el ramat a canvi de la lira. Així esdevingué pastor i inventà la flauta i altres instruments que cedí també a Apol·lo, qui com a contrapartida li donà el caduceu i lliçons d'art endevinatòria. Zeus el nomenà el seu herald i el missatger dels déus. Per tot això se l'invocava com a protector de pastors, músics, comerciants i viatgers, així com a conductor de les ànimes dels morts a l'Hades. Continuació...

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

En la mitologia grega, Atena és la deessa de la saviesa, l'estratègia i la guerra, associada pels romans amb la seva deessa Minerva. Una de les sis deesses principals del Panteó grec.

Atena és una deessa guerrera, mai va ser nena, mai va tenir parella ni amant i sempre va mantenir-se verge (parthenos). El Partenó d'Atenes, a Grècia és el seu homenatge més resplandent. Se la representa com una dona vestida amb roba militar. També se l'anomena Atenea o Pal·les Atenea. L'animal que la simbolitza és l'òliba i la seva planta, l'olivera. Continuació...

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

Segons la mitologia catalana, la Donamula o Muladona era una donzella que per irreverent i gens religiosa va ser damnada a tornar-se mula, de manera que, sobretot de nit, vagava per les muntanyes, afegint-se als grups de traginers amb les seves mules. Amb la seva presència les mules s'espantaven i esvalotaven fins al punt que podien caure penya-segat avall i perdre la vida.

D'aspecte podia semblar com les altres mules però era més destralera; la seva crin era de dona i la seva cara tot i no deixar de ser de mula tenia un deix humà. Continuació...

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

La mitologia grega és el conjunt de mites que provenen de la religió de l'antiga Grècia. Aquests relats eren coneguts per tots els antics grecs i, encara que alguns pensadors professaven escepticisme, oferien a la gent rituals i història. Com les religions de la mayoria de la resta de pobles veïns, els grecs creian en déus i deesses que estaven associats amb un aspecte específic de la vida. Encara que hi havia cents d'éssers que podien considerar-se com a "déus" de una o altra forma, la majoria només apareixia en petites instàncies del folklore, potser com a fragments o records de deïtats més antigues. Continuació...

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

L'home dels nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l'any. Només se'l pot veure, però, el trenta-u de desembre, o cap d'any.

Segons Joan Amades, l’home dels nassos sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any. Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar. Continuació...

vista en solitari - discussió - edició - historial


Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs