Viquipèdia:La taverna/Propostes/Arxius/2011/06

Discs i cançons

Ep, estic fent una ullada al diferents discs i cançons de Pink Floyd, i m'he adonat que els diferents articles no tenen un criteri totalment estricte pel que fa al nom dels articles, en casos de desambiguació: per exemple, a l'article High Hopes (cançó), hi afegim cançó com a desambiguació, però a Flaming (Pink Floyd) i afegim Pink Floyd... Quin criteri s'ha de seguir? personalment penso que és molt més clar usar el Pink Floyd, ja que identifica amb aquest grup en cas que diversos grups hagin versionat el mateix tema... Existeix alguna directriu per aquest tema? Propostes? --Solde (disc.) 14:55, 1 juny 2011 (CEST)

En el món de la música clàssica i òpera, varem acordar desambiguar amb el cognom del compositor: Il barbiere di Siviglia (Paisiello).--Lohen11 (disc.) 15:16, 1 juny 2011 (CEST)

Doncs seguint en la mateixa línia, tindria més sentit desambiguar amb "Pink Floyd" (ex. Flaming (Pink Floyd)). --Solde (disc.) 16:33, 1 juny 2011 (CEST)

Amb aquest criteri, el problema pot aparèixer quan hi ha una cançó i un disc amb el mateix nom. Amb una cerca ràpida, a :en he trobat dos exemples i ho resolen així: en:Brothers in Arms (Dire Straits album) i en:Brothers in Arms (song), o en:On Every Street i en:On Every Street (song). Pau Cabot · Discussió 17:16, 1 juny 2011 (CEST)

Categorització d'un personatge

M'ha estat impossible categoritzar Bai Yanhu. No el puc categoritzar per "xinesos", perquè era dungan, ni per "rebels", ni per "musulmans", categories que no existeixen. I la categoria "asiàtics" només té subcategories cap de les quals es pot aplicar. De moment ho deixo sense categoria. ¿Alguna idea? --joc (disc.) 14:25, 2 juny 2011 (CEST)

Mentre no n'hi hagi de més concretes, jo el posaria a categoria:Militars asiàtics. Pau Cabot · Discussió 15:28, 2 juny 2011 (CEST)

Ciutats originals i ciutats que van ser anomenades en honor a aquesta ciutat

Hola, era per dir que crec que les ciutats originals com York (Anglaterra), Derby (Anglaterra), etc. haurien de no tenir el «(país o territori)». No sé per què hi ha una pàgina de desambiguació per aquestes quan totes les ciutats apart de la original van ser anomenades en honor a aquesta ciutat. No crec que tingui sentit que Madrid sigui una pàgina de desambiguació. Que no s'ho preguin malament els de Madrid (Nou Mèxic), però la vostra població no és tant important com la original. El que estic dient és que les ciutats originals no haurien «(país o territori)» perquè són molt més importants que les altres. JaumeBG 09:53, 27 maig 2011 (CEST)

En els dos casos que menciones jo estic a favor de treure (Anglaterra) del títol.--Arnaugir 09:54, 27 maig 2011 (CEST)

per mi ok, té sentit --barcelona (disc.) 10:12, 27 maig 2011 (CEST)

El criteri en les desambiguacions no és per mèrits històrics o importàncies relatives. Es tracta de si hi ha un ús destacat en català d'una de les opcions per sobre de les altres. Està clar que quan diem Madrid, York o Derby sense més indicacions ens estem referint a una ciutat en concret, però no tinc clar que sigui extensible a totes les poblacions originals. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 11:54, 27 maig 2011 (CEST)

No estic dient totes les ciutats «originals» si no que totes les ciutats originals que hagin set prou importants per haver tingut altres entitats de població anomenades en el seu honor. JaumeBG 14:19, 27 maig 2011 (CEST)

Opine com Vriullop. De vegades és complicat saber quina entrada és la més important en la bibliografia en català i no es pot fer una regla general per a açò. Per exemple, Portland (Oregon) rep el nom per Portland (Maine). Totes dues ciutats són les més grans del seu Estat, però ací s'ha considerat que la que va ser fundada més tard és a hores d'ara més important i apareix més a les fonts en català. Caldria veure cada cas per separat. --Millars (disc.) 14:22, 27 maig 2011 (CEST)

Per posar un altre exemple, Melbourne a què es pot referir amb més probabilitat? La ciutat d'Austràlia o el poble anglès d'on pren el nom? Cal donar preferència al que tingui més ús. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 16:10, 27 maig 2011 (CEST)

D'acord amb en Vriullop. A més, en el cas que es fes d'una altra manera, cal assegurar que els enllaços es mantinguin: encara que hi hagués consens perquè el poble anglès fos a Melbourne, el reanomenament no es pot fer fins que tots els 450 enllaços que apunten a Melbourne i van per la ciutat australiana s'hagin arreglat perquè apuntin a Melbourne (Austràlia) (i a més, caldria assegurar que algú anirà arreglant tots els enllaços com aquests, ara incorrectes, que es crearan en el futur).

O sigui, o es fa una pila de feina, o val més deixar com a nom de l'article el significat enllaçat més sovint, que sol coincidir amb l'ús més freqüent en català.--Pere prlpz (disc.) 16:23, 27 maig 2011 (CEST)

No hi havia pensat en ciutats com Melbourne, però bé, està clar que en aquests casos no. El fet és que no hi haurien d'haver desambiguacions com les que he dit. 08:39, 30 maig 2011 (CEST)

Aporto proves per a la discussió que esteu mantenint. Ara mateix enllaça a York això (menys de 5 pàgines) i a York (Anglaterra) això (més de 50 pàgines). Crec que aquest podria ser un criteri per veure si hi ha o no una denominació típica d'un terme polisèmic. Tanmateix crec inviable establir una norma estable per determinar a priori quin és l'ús típic d'un nom polisèmic i per tant s'hauria de discutir cas per cas en base a les evidències si cal establir excepcions com ara Madrid o Barcelona acceptades fins ara de forma tàcita. --Bestiasonica (disc.) 00:10, 28 maig 2011 (CEST)

S'ha establert algun criteri general o els reanomenaments que s'estan realitzant des d'abans-d'ahir són arbitraris? P.ex.: York i Derby. York p.ex.: pot fer referència a la ciutat o al comtat pràcticament amb la mateixa probabilitat. --Bestiasonica (disc.) 10:54, 1 juny 2011 (CEST)

He reanomenat aquestes dues pàgines que s'havien posat d'exemple ja que en aquesta discussió veig que tots estan d'acord en que tenen una accepció principal per sobre de les altres, inclosa la teva aportació. El fet que York sigui similar a Yorkshire i Derby a Derbyshire no veig que sigui equívoc. El criteri general, que he recordat més amunt, ja està establert a A:PD#Títol: "Una de les accepcions té un ús més estès i eclipsa les altres..." Els casos de Madrid i Barcelona no són excepcions acceptades de forma tàcita, són casos que compleixen el criteri. No veig quina és l'arbitrarietat. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 11:18, 1 juny 2011 (CEST)

Personalmet, en els casos que una ciutat hagi "exportat" el seu nom, la mantindria a priori com a entrada principal. En la immensa majoria dels casos tindran més rellevància històrica i més habitants. També, com a norma general, prioritzaria les ciutats per davant dels llinatges o comtats.--RR (Què n'has de dir?) 10:52, 10 juny 2011 (CEST)

Països: més importants que estructures

Bona tarda, és per dir que crec que els països són més importants que estructures. Crec que Palau és més important que palau (arquitectura). Proposo canviar palau (pàgina de deambiguació), la ficaria a palau (desambiguació) i el país oceànic a Palau. Si no hi ha objeccions ho faig. JaumeBG 07:56, 11 juny 2011 (CEST)

No hi estic d'acord. Que un concepte és més important que d'altres és una valoració subjectiva. El criteri per anomenar conceptes en una enciclopèdia és el de les possibilitats de cerca: el concepte de palau com a edifici serà el més cercat de tots a la Viquipèdia catalana (que no a l'anglesa, clar, que Palau són inequívocament unes illes) i per tant ha de tenir l'encapçalament més senzill: "Palau". Les illes, altres topònims i les biografies han de ser citades a la pàgina de desambiguació.--Galazan (disc.) 09:57, 11 juny 2011 (CEST)

Jo sóc de la opinió de'n Galazan.--KRLS , (disc.) 10:39, 11 juny 2011 (CEST)

Dades sobre visites per als articles en la Viquipèdia en català, mesos aleatoris:

Mes	República de Palau	palau (arquitectura)
maig del 2008	7	146
agost del 2008	11	47
octubre del 2008	84	80
desembre del 2008	102	101
març del 2009	160	141
setembre del 2009	138	77
novembre del 2009	127	96
gener del 2010	181	123
juliol del 2010	77	39
agost del 2010	123	84
desembre del 2010	181	124
gener del 2011	207	145
març del 2011	246	212
abril del 2011	249	206
maig del 2011	223	211
juny del 2011	63	50

A principis del 2008 rebia més visites l'edifici, però avui en dia rep moltes més visites el país. Per tant, trobo que l'article sobre la República de Palau hauria de ser a Palau. JaumeBG 15:20, 11 juny 2011 (CEST)

Vegeu també més dades: República de Palau ha rebut 4.854 visites des del 10 de desembre del 2007 fins al 10 de juny del 2011 mentres que palau (arquitectura) n'ha rebut 4.456 visites. JaumeBG 15:32, 11 juny 2011 (CEST)

Ara m'he sorprès un xic. Tens raó doncs, les illes Palau són més visitades que no pas l'edifici, i fins i tot més que la pàgina de desambiguació de Palau, així que interpreto que la majoria de gent busca efectivament les illes. No obstant això l'edifici em sembla més bàsic que no pas les illes, però vaja. Accepto el canvi tot i que no l'acabo de veure gens clar.--Galazan (disc.) 10:30, 13 juny 2011 (CEST)

Què té a veure la importància amb el nom de l'article? Es diguin com es diguin els articles els lectors els trobaran igual si les notes de desambiguació estan ben posades. El problema són els enllaços, perquè hi ha molts editors que enllacen paraules sense mirar a on van, i la majoria d'enllaços que vagin a palau seran pels edificis i no per les illes. De fet, ara mateix ja hi ha alguns enllaços incorrectes a palau (que és la pàgina de desambiguació) i són tots per l'edifici.

Aleshores, si algun article ha d'anar a palau ha de ser l'edifici. Alternativament, podria ser la pàgina de desambiguació si algú es cuida d'anar arreglant els enllaços incorrectes.--Pere prlpz (disc.) 10:52, 13 juny 2011 (CEST)

També és veritat, en Pere té raó amb això dels enllaços.--Galazan (disc.) 11:18, 13 juny 2011 (CEST)

Tampoc és molt gran la diferència en nombre de visites, així que jo deixaria la pàgina de desambiguació.--Salvi "Ssola" (discussió) 13:04, 13 juny 2011 (CEST)

Discussió pel nomenament dels articles de nobles

Aquest és un debat que mai acabem de tancar ([1], [2]) perquè ni la Viquipèdia ni les fonts tenen un criteri definit. De fet les fonts sovint es contradeixen amb metodologies diferents i això fa que ens contradiguem nosaltres. A més sovint cada país ho fa de manera diferent. Si podem definir un criteri clar és probable que no acontentem a tothom però cal intentar-ho. Faig diverses consideracions:

• Crec que no podrem utilitzar un criteri únic perquè ens trobem davant de 2 tipus de nobles:

A) Per una banda l'aristocràcia normal, amb els mateixos drets ciutadans que tothom, que tenen noms i cognoms (Cayetana Fitz-James Stuart) els títols dels quals ja els citarem a la introducció. Pel que fa al nom d'un títol nobiliari en concret cal redireccionar-lo cap al concepte i no cap a la persona (duquessa d'Alba --> Ducat d'Alba), a l'article del concepte ja hi haurà la llista de la dinastia pertinent, l'últim membre de la qual serà el personatge que ens ocupa.

B) I per l'altra banda hi ha les persones amb el rol de cap d'estat hereditari que bàsicament es coneixen pel nom, l'ordinal i el topònim del principal lloc on regeixen (el primer que ells mateixos citen de la seva llista de títols) (Elisabet II del Regne Unit, Joan Carles I d'Espanya o Felip IV de Castella), gairebé mai són citats pel cognom familiar en la seva forma senzilla i per tant aquest no cal posar-lo al nom de l'article sinó a la introducció succeïts per la feina que desenvolupen i en negreta (els casos citats a la introducció quedarien "Elisabet de Windsor, reina del Regne Unit", "Joan Carles de Borbó, rei d'Espanya", "Felip d'Habsburg, rei de Castella i Lleó, Portugal, Aragó, etc."), i seguidament es poden posar els noms i cognoms que tenen com a persones normals i corrents amb cursiva i entre parèntesi per ser poc coneguts ("Elisabet Alexandra Maria de Windsor i Bowes-Lyon", "Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicilies", "Felip Domingo Víctor de la Creu" : ull, traduir o no els noms és un altre tema). Naturalment per a aquest grup el nom de l'article no variaria un cop el personatge hagués mort.

• Pel que als familiars pròxims però que no regnen el seu article es pot anomenar perfectament pel nom i els cognoms:

A) Els hereus o hereves del segon grup jo optaria perquè el nom del seu article seguís el dels simples nobles (Felip de Borbó pel príncep d'Astúries, o Carles Mountbatten i de Windsor pel príncep de Gal·les) i si algun dia passen a ser nomenats efectivament com a reis o reines doncs se'ls canvia també el nom de l'article (en aquests casos serien Felip VI d'Espanya i Carles III del Regne Unit).

B) Els consorts també haurien de seguir el primer exemple, nom i cognom i a la introducció ja se'n detallaran els títols. Per exemple amb aquest criteri seria millor Felip Mountbatten i no pas Felip d'Edimburg com estem acostumats (en tot cas ja farem les redireccions pertinents) ja que aquesta persona no regeix pas cap estat amb aquest nom. De la mateixa manera que anomenem Letícia Ortiz Rocasolano o Camil·la Parker-Bowles, i a la introducció citem els seus títols.

• Pel que fa a personatges històrics no contemporanis no hi ha tants problemes perquè la historiografia no és tant ambigua. Cal tenir en compte que en les seves vides no eren ciutadans normals com en l'actualitat contemporània. Per exemple: casos simples i primerencs de quan no es distingia entre cognom i títol com ara Guillem I de Cardona; o casos més complexos en què ja hi ha un cognom principal i diversos títols que van canviant segons les unions matrimonials i el repartiment familiar, com ara Francesc I d'Empúries o James Fitz-James Stuart, aquest últim és conegut a casa nostra com el famós "duc de Berwick" però hi ha ja una clara diferència entre títol i cognoms ja que la historiografia no l'anomena pas "James de Berwick".

• Naturalment potser caldrà fer alguna excepció, a la qual s'hi ha d'arribar per consens.

A veure què en penseu. Proposeu casos concrets a veure si es poden adequar bé a aquesta política. Sé que a primer cop d'ull algun dels casos pot semblar forçat, però és qüestió de comparar què fem amb els seus homòlegs i seguir el mateix criteri. En qualsevol cas és una proposta. --Galazan (disc.) 16:40, 2 juny 2011 (CEST)

Una primera reflexió: Pel que m'he trobat, els nobles del grup A) «l'aristocràcia normal, amb els mateixos drets ciutadans que tothom», jo els subdividiria en tres criteris (d'entrada) en funció de l'edat històrica: edat mitjana (on hi ha preponderància de cognoms per feu principal o per casal) p.ex Guillem I de Cardona, edat moderna (on comencen a abundar noms i "cognoms fixos") p.ex: Luis Francisco de la Cerda i Aragó, i edat contemporània (on els nobles ja no tenen cap paper i es poden identificat pels noms i cognom oficials del registre civil) p.ex: Cayetana Fitz-James Stuart. —el comentari anterior sense signar és fet per Georg-hessen (disc. • contr.) 15:30, 02 juny 2011

Jo no ho acabo de veure.

Per començar hi ha una barreja de noms impressionant. Barrejem el nom traduït de la noblesa amb cognoms paterns o de (ex)marits, com és el cas de Camil·la Parker. O Camilla Parker o Camil·la de Cornualla, però ambdues coses crec que és barrejar criteris. Per altra banda en el cas de Carles de Gal·les el cognom seria Mountbatten-Windsor i no Mountbatten i de Windsor.-- Ermengol Patalín (xerrem) 17:46, 2 juny 2011 (CEST)

Bé, en el cas de la Camil·la, suposo que és allò del "criteri popular". Pel què fa a Carles, no entraria en la categoria de nobles civils, o sigui, en el grup A), sinó en el grup B), els que són caps d'estat (o sigui, tenen una funció pública)--Georg-hessen (enraona'm) 05:24, 3 juny 2011 (CEST)

Com a criteris generals, jo els trobo bé. Ara per ara no em ve al cap quelcom que pugui ser conflictiu, i com a marc general sembla acurat. En base a això, llavors ja és qüestió d'anar cas per cas i lligar-ho. --Georg-hessen (enraona'm) 05:27, 3 juny 2011 (CEST)

Entenc jo que el grup B és més ampli que simplement el cap d'estat ja que per posar un exemple, a Espanya el cap d'estat és el rei però sovint podem veure com envia com a representant a algun fill o a la seva esposa. Si bé és cert, que estrictament com a cap d'estat només ho fa ell evidentment, no pot enviar a firmar a Felip, per posar un exemple. Si entenem tots això, llavors on posem el límit? En aquest exempple, a Sofia, Felip i Letícia o també a les infantes? -- Ermengol Patalín (xerrem) 10:57, 3 juny 2011 (CEST)

No entro en el tema de quins cognoms són correctes i quins no, potser m'he equivocat en algun exemple, això variarà segons els costums de cada país i en qualsevol cas els posarem en l'ordre que marquin les fonts. La pregunta és: estem d'acord en anomenar els nobles pels seus noms i cognoms que consten al registre civil? (ben vist, Georg) Pel que fa als caps d'estat: ja deia a la 2a consideració que els seus familiars pròxims cal anomenar-los pel cognom, ja que no regnen. El límit és ben clar, hi ha un sol cap de l'estat, el protocol a nosaltres no ens afecta.--Galazan (disc.) 15:34, 3 juny 2011 (CEST)

Bé, no em sembla del tot malament. Però crec que aquest segon grup de caps d'estat és una mica agafat amb pinces i l'estàs limitant perquè si. Tu mateix parles de funció pública, doncs bé, per posar un exemple: la funció pública del rei d'Espanya es fa a través de la Casa Reial espanyola (Casa de S.M. el Rey) que és considera un organisme constitucional i per tant públic en el qual no només excerceix funció pública el Rei d'Espanya si no que també la seva família, com a mínim la seva esposa i els prínceps d'Astúries (caldria veure quina funció pública tenen les infantes). En aquest cas caldria veure si la resta de cases reials també funcionen de la mateixa manera o no. És a dir, que no estic parlant d'un protocol que el podem posar en entre dit. Si no que hi ha una sèrie de gent a part del cap d'estat que també tenen una funció pública i això no ho dic jo o el protocol. Per tant segons el meu punt de vista:

• Joan Carles I d'Espanya
• Sofia d'Espanya (amb ordinal o no, no ho se)
• Felip d'Astúries
• Letícia d'Astúries

Mentre que els fills d'aquests serien, per posar un exemple Elionor de Borbó i Ortiz. -- Ermengol Patalín (xerrem) 18:09, 3 juny 2011 (CEST)

En el cas espanyol, hi ha una diferència molt significativa respecte la resta d'Europa. És la constitució la que crea i dóna el títol de rei d'Espanya a Joan Carles, però el títol de rei d'Espanya no és una dignitat nobiliària, sinó el nom d'un "càrrec" (cap de l'estat), que en les repúbliques rep el nom de "president de la república". Si el regne d'Espanya passés a ser una república novament, Joan Carles continuaria tenint les dignitats nobiliàries que li corresponen per dret dinàstic, (rei de castella, rei d'Aragó, comte de Barcelona, etc, etc) però ja no exerciria les seves funcions públiques, no exerciria el càrrec de cap d'estat (que té el nom de "rei d'Espanya", com podria tenir el nom d'"emperador de les galàxies", és només un nom creat per la constitució per a designar al "cap de l'estat"). On vull nar a parar? doncs que ens hauríem d'atènyer a la denominació oficial que dóna la constitució, i per subsidiarietat a allò que estipuli la casa reial, si solo si, no entra en contradicció amb el principi viqupèdic del "vox pópuli" (Viquipèdia:Anomenar pàgines). Com diu el Galazan, en principi de cap d'Estat tant sols n'hi ha un, el Joan Carles, i per tant és l'únic que hauria de portar el "d'Espanya"; ara bé, segons m'ha semblat, la casa reial també diu que oficialment ha de dir-se Sofia d'Espanya (?), motiu pel qual (encara que no em faci el pes) l'hauríem d'anomenar així; ara bé, segons el "vox populi" i fent un petit sondatge per les altres wiki, semblen majoria els que opten per anomenar Sofia de Grècia, llavors algunes menys Sofia d'Espanya, i alguna opta per la fórmula mixta: «Sofia de Grècia (reina d'Espanya)». En quant als prínceps, aquest porten titulacions nobiliàries, així que em sembla indiferent usar aquestes o els cognoms del registre civil entre tant no esdevenen caps de l'estat; ara bé, llavors el pare d'en joan carles, en Joan de Borbó i Battenberg, l'hauríem de reanomenar a Joan de Castella? (per ser la seva màxima dignitat nobiliària) o Joan de Barcelona? (pel fet que va emprar preferentment la dignitat de comte de Barcelona). En fi .... més preguntes que respostes, vaja. --Georg-hessen (enraona'm) 21:28, 3 juny 2011 (CEST)

He iniciat una presa de decisions sobre com anomenar en concret els monarques espanyols a Viquipèdia:Presa de decisions/2011/Sobre com anomenar els monarques espanyols.--Àlex Esp (Discussió) 03:03, 13 juny 2011 (CEST)

A veure, Ermengol i Georg no ens desviem: Les funcions que el protocol i fins i tot la constitució designi per hereus i familiars no treu que hi ha 1 rei/reina, un sol cap d'estat. Insisteixo en la proposta que vaig fer fa dies, jo la veig més que clara i crec que és una oportunitat per clarificar la metodologia de nomenament de persones nobles: no la perdem.--Galazan (disc.) 11:44, 13 juny 2011 (CEST)

Desenvolupa més això del protocol i la metodologia de nomenament de persones nobles. No ho acabo de veure.--Georg-hessen (enraona'm) 00:08, 25 juny 2011 (CEST)

Bot que signi comentaris no signats

Alguns cops m'he trobat que alguns comentaris de les pàgines de discussió no estan signats, i llavors, ja no saps qui ha dit el què. No creieu que fóra bo crear un bot que signés els comentaris sense signar amb la plantilla {{Sense signar}}? Així ens estalviaríem d'haver de mirar l'historial de la pàgina de discussió o d'haver-ho de fer-ho manualment. Moltes gràcies. --Catalaalatac (Parlem-ne, WLM) 15:41, 21 juny 2011 (CEST)

Està creat SignaBot, però el que falten són botaires per atendre totes les peticions i mantenir els bots. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 18:26, 21 juny 2011 (CEST)

Ássemblea de la Viqupèdia i dels projectes germans en català.

A partir del que s'ha comentat en aquesta taverna tot parlant del resultat de les eleccions de la WMF i en la línia d'acabar creant un Consell d'editors de la Viquipèdia i dels projectes germans en totes les llengües he redactat aquest assaig: Viquipèdia:Assemblea Si us plau comenteu-lo, milloreu-lo, discutiu-lo i tan bon punt ho tinguem consensuat el transformem en una norma oficial.--Gomà (disc.) 12:39, 25 juny 2011 (CEST)

Traduccions d'una frase a les viquis corresponents

El músic català Jaume Pahissa va escriure l'opera Gal·la Placídia en 1913. La dada es recull en l'article Gal·la Placídia en català, però no en els d'altres llengües. Jo l'he afegit a les viquis castellana, italiana, anglesa i portuguesa. Si algú que domini altres llengües té ganes de fer país, potser també enllaçarà “català” i escriurà el títol original. --Pedraferit (disc.) 14:52, 25 juny 2011 (CEST)

Àngel Guimerà també té una obra teatral titulada Gal·la Placídia. --Davidpar (disc.) 16:09, 25 juny 2011 (CEST)

Monarques espanyols

Us convido a tots a participar a la presa de decisions sobre com anomenar els articles dels monarques espanyols, per veure si podem trobar un consens i evitar les guerres d'edicions i reanomenaments. Ho podeu trobar a Viquipèdia:Presa de decisions/2011/Sobre com anomenar els monarques espanyols.--Àlex Esp (Discussió) 03:05, 13 juny 2011 (CEST)

Només un apunt al marge: m:Les votacions són malèfiques. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 18:39, 21 juny 2011 (CEST)

Ja... si es pot trobar un consens, no caldrien.--Àlex Esp (Discussió) 01:29, 23 juny 2011 (CEST)

Ens hauriem d'esmerçar per aplicar el principi de neutralitat. Crec que caldria buscar altres sol·lucions diferentes a la votació.--Auró (disc.) 14:10, 26 juny 2011 (CEST)

AdQ en català a la viqui italiana

A la viqui italiana tenen les pàgines AdQ en altres llengues i AdQ en altres llengües sense l'article corresponent en llengua italiana en les quals es relacionen els AdQ de moltes llengües europees però no els de la catalana. S'haurien d'incloure? --Pedraferit (disc.) 18:51, 24 juny 2011 (CEST)

Crec que aixo es a compte dels editors de la viqui italiana. Es a dir, si vols, tu podries afegir-les perque ho fossin. JaumeBG 13:58, 25 juny 2011 (CEST)

Com a voler ja voldria, una altra cosa són les meves limitacions. En el primer dels articles els AdQ en català surten relacionats al cos de l'article, però no a la taula inicial. En el segon no surten enlloc. --Pedraferit (disc.) 15:41, 25 juny 2011 (CEST)

A l'inrevés existeixen? hi ha una pàgina on trobar els AdQ d'altres llengües? --Beusson (disc.) 22:47, 27 juny 2011 (CEST)