Vire (riu)

riu de Normandia (França)

El Vire és un riu de la baixa Normandia, a França. Naix al municipi de Chaulieu a una altitud de 308 metres i desemboca al canal de la Mànega al nord de la ciutat d'Isigny-sur-Mer. Té un recorregut de 128 quilòmetres. Tres quilòmetres amunt de la desembocadura, el riu va ser canalitzat per fer el port d'Isigny. Excepte el darrere tram, avui no és navegable.

Plantilla:Infotaula indretVire
Imatge
El Vire a Saint-Lô Modifica el valor a Wikidata
Tipusriu principal
riu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial308 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaManche (França) Modifica el valor a Wikidata
LlocChaulieu Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaManche (França) Modifica el valor a Wikidata
LlocCarentan-les-Marais i Géfosse-Fontenay Modifica el valor a Wikidata
Desembocaduracanal de la Mànega Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 48° 45′ 09″ N, 0° 50′ 27″ O / 48.7525°N,0.8408°O / 48.7525; -0.8408
49° 20′ 43″ N, 1° 07′ 00″ O / 49.3454°N,1.1168°O / 49.3454; -1.1168
Afluents
Conca hidrogràficaconca del riu Vire Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió128 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica1.240 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal12,6 m³/s (Saint-Lô) Modifica el valor a Wikidata

Al seu pas pel municipi de Saint-Lô té un cabal mitjà de 12,6 m³/s però amb un estiatge considerable d'estiu (entre 4,05 i 2,9 m³/s de juliol a setembre) i uns màxims de 23,5 a 26,2 de desembre a febrer.

A l'edat mitjana servia de via de transport fluvial per a petites embarcacions planes i com font d'energia de fins a vint-i-dos molins d'aigua.[1] Des del segle xviii es va parlar de canalitzar el riu fins a Condé-sur-Vire. Finalment el projecte va ser aprovat el 1833 i entre Saint-Lô i Pont-Farcy es construeixen 19 rescloses de 23,10 × 4,2 m (inferior al mínim de la futura Norma de Freycinet de 1879) i es lliberà un camí de sirga al marge. S'hi transportaven principalment materials de construcció i adob. Des de 1905 va començar la concurrència pel ferrocarril, el trànsit minva i el 1926 es desclassifica el tram amunt de Saint-Lô.[2]

A poc a poc, les construccions que fan d'obstacle per als peixos migratoris són enderrocats per facilitar la renaturalització, com ara la resclosa de Les Claies de Vire.[3]

Principals afluents

modifica

Referències

modifica
  1. «Découvrir La Vire» (en francès). Ajuntament de Saint-Lô, 2016. Arxivat de l'original el 2008-11-18. [Consulta: 16 octubre 2020].
  2. Leconte, Bernard. «Écluses sur la Vire» (en francès), 2016.
  3. «Les Claies de Vire - La Meauffe - Pont-Hébert» (en francès). Parc naturel régional des Marais du Cotentin et du Bessin.