Virgil Ivan Grissom

Virgil Ivan Grissom (Mitchell, Indiana, 3 d'abril de 1926 - 27 de gener de 1967) va ser un pilot i astronauta estatunidenc.

Infotaula de personaVirgil Ivan Grissom
(Gus)
VirgilGrissom.NASA.ws.jpg
Virgil Ivan Grissom
Biografia
Naixement3 abril 1926 Modifica el valor a Wikidata
Lawrence County (Indiana) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 1967 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Cape Canaveral (Florida) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident Modifica el valor a Wikidata (Inhalació de fum Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentcementiri nacional d'Arlington, Section 3, Lot 2503-E, Grid Q-15/16 38° 52′ 27″ N, 77° 04′ 16″ O / 38.87418°N,77.07104°O / 38.87418; -77.07104 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstatunidenc
FormacióU.S. Air Force Test Pilot School (en) Tradueix
Universitat Purdue Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, pilot, astronauta.
OcupadorNASA Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarForça Aèria dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent coronel Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de Corea Modifica el valor a Wikidata
Temps a l'espai5 hores i 7 minuts Modifica el valor a Wikidata
Missió espacialMercury-Redstone 4 i Gemini 3 Modifica el valor a Wikidata
InsígniaMercury-Redstone 4 Gemini 3 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBetty Grissom Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0342628 Find a Grave: 422 Modifica els identificadors a Wikidata

"Gus" Grissom va ser el segon astronauta estatunidenc enviat a l'espai durant els vols del Projecte Mercury, i una de les tres primeres víctimes de la carrera espacial estatunidenca, al costat de Edward White i Roger Chaffee en l'incendi del Apollo 1. Es considera el primer home que va volar dues vegades a l'espai.[1]

Carrera militarModifica

Grissom va assolir en les forces aèries estatunidenques (USAF) el grau de tinent coronel.[2] Des de l'inici de la seva carrera com a pilot va volar a 100 missions de combat a Corea a bord de caces F-86 del 334 esquadró de caces interceptors. Després de tornar de Corea va passar a treballar com a instructor de vol a Bryan (Texas).

L'agost de 1955, Grissom va entrar en l'Institut de Tecnologia de les Forces Aèries, en la base de Wright-Patterson, Ohio, on va estudiar enginyeria aeronàutica. L'octubre de 1956 va passar a treballar com a pilot de proves en base de les Forces Aèries d'Edwards a Califòrnia, i va tornar Wright-Patterson com a pilot de proves assignat a la secció de caces.

Les tragèdies de GrissomModifica

Un vol suborbital el 21 de juliol de 1961, realitzat per l'astronauta Virgil I. Grissom, gairebé acaba en tragèdia. La portella lateral de la càpsula Mercury es va obrir massa aviat després de l'ameratge a l'oceà Atlàntic, i la nau ràpidament es va omplir d'aigua. Grissom va poder escapar nedant.

El 27 de gener de 1967, els estatunidencs Virgil Grissom, Edward White i Roger Chaffee van morir carbonitzats en un simulacre de llançament de l'Apollo 1,[3] sent el primer accident mortal de la carrera espacial. Les versions de l'Apollo qual van ser millorades fins a aterrar en la Lluna el 1969.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Virgil Ivan Grissom
  1. D'Arc, Joan. Space Travelers and the Genesis of the Human Form (en anglès). Book Tree, 2000, p. .65. ISBN 1585091278. 
  2. Burgess, Colin; Doolan, Kate; Vis, Bert. Fallen Astronauts: Heroes Who Died Reaching for the Moon (en anglès). University of Nebraska Press, 2003, p.78. ISBN 0803262124. 
  3. Orloff, Richard W.; Harland, David Michael. Apollo: The Definitive Sourcebook (en anglès). Springer Science & Business, 2006, p.105. ISBN 0387300430.