Virgilio Cabanellas Ferrer
Virgilio Cabanellas Ferrer (Pozo Estrecho, 1873 - Madrid, 19 d'octubre de 1954) va ser un militar espanyol procedent de l'arma de cavalleria.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1873  Pozo Estrecho (Regió de Múrcia) |
| Mort | 19 octubre 1954 (80/81 anys) Madrid |
 Comandant general de la VI Divisió Orgànica | |
| 6 febrer 1932 – 15 febrer 1933 ← Miguel Núñez de Prado y Susbielas – José Fernández de Villa-Abrille → | |
 Comandant general de la I Divisió Orgànica | |
| 5 febrer 1932 – 19 juliol 1936 ← Luis Castelló Pantoja – José Riquelme López-Bago → | |
 Capità general de les Illes Balears | |
| 17 juny 1931 – 5 febrer 1932 ← Enrique Marzo Balaguer – Miguel Núñez de Prado y Susbielas → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent general (1944–) |
| Conflicte | Guerra del Rif i Guerra Civil espanyola |
| Família | |
| Germans | Miguel Cabanellas Ferrer |
Premis | |
Biografia modifica
Cabanellas Ferrer va néixer en 1873, en el si d'una família amb llarga tradició militar. Era fill de Virgilio Cabanellas Tapia, oficial d'infanteria de marina, i Clara Ferrer Rittwagen. Un dels seus germans, Miguel, també era militar i tindria un paper destacat al començament de la guerra civil espanyola.[1]
El 30 d'agost de 1888 ingressà en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo.[2] Després de llicenciar-se fou enviat a diversos destins fins que anà al Marroc, on participaria en la Guerra del Rif. En 1922 ja tenia el rang de coronel i manava una unitat de Caçadors de Tetuan.[3] Quatre anys després va ascendir a general de brigada.[4] i en 1930 va ascendir al rang de general de divisió. Poc després de proclamar-se la Segona República, fou nomenat comandant general de Balears i en 1932 cap de la I Divisió Orgànica.
El juliol del 1936 seguia al comandament de la I Divisió Orgànica,[5] que tenia la seva capçalera en la vila de Madrid i abastava les províncies de Badajoz, Madrid, Toledo, Ciudad Real, Conca i Guadalajara. També era cap de la II Inspecció General de l'Exèrcit.[6] Tal com ha assenyalat l'historiador Guillermo Cabanellas, el general Virgilio Cabanellas era partícip en la conspiració militar que pretenia derrocar al govern de la República.[7] Encara que Virgilio Cabanellas no va arribar a unir-se a la revolta militar —a diferència del que va fer el seu germà Miguel, que va revoltar la V Divisió Orgànica de Saragossa—,[8] el 18 de juliol el govern republicà el va destituir del comandament de la I Divisió.[9] A més, Virgilio Cabanellas va ser baixa en l'exèrcit, i va passar la resta de la contesa a la presó, fins a l'entrada de l'Exèrcit franquista a Madrid al març de 1939.[8]
Va morir a Madrid el 19 d'octubre de 1954, ostentant llavors el rang de Tinent general.[10]
Obres publicades modifica
- La táctica en Cuba, África y Filipinas y en todo país cubierto y accidentado : (sorpresas, emboscadas e impedimentas) ... Cartagena Imp. de J. Requena, 1895.
- La guerra en Cuba : exploración militar o la antorcha del ejército en campaña Cartagena Imp. de J. Requena, 1895.
- La nueva guerra: (Exploración extrema) Servicio avanzado. Atalayas Volantes y reconocimientos militares.
- De la campaña de Yebala en 1924: Asedio y defensa de Xauen.
Referències modifica
- ↑ Leandro Álvarez Rey (2009). Los Diputados por Andalucía de la Segunda República 1931-1939, Centro de Estudios Andaluces, pág. 482
- ↑ Miguel Gistau Ferrando (1919). La Academia General Militar, Toledo, 1883 a 1893, pág. 176
- ↑ "Reales Decretos de Varios Ministerios", ABC, pág. 8 (2 de maig de 1922)
- ↑ "Ascensos y condecoraciones", ABC, pág. 12 (4 de febrer de 1926)
- ↑ Gabriel Cardona (1983). El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil, Siglo XXI, pág. 307
- ↑ Carlos de Arce, Carlos de Arce Robledo (1998). Los generales de Franco, Seuba Ediciones, pág. 95
- ↑ Guillermo Cabanellas (1975). La Guerra de los mil días, Editorial Heliasta, pág. 388n
- ↑ 8,0 8,1 Leandro Álvarez Rey (2009). Los Diputados por Andalucía de la Segunda República 1931-1939, Centro de Estudios Andaluces, pág. 487
- ↑ Fernando Collado (1989). El teatro bajo las bombas, Kaydeda, pág. 17
- ↑ "Necrológica. Don Virgilio Cabanellas Ferrer", ABC, pág. 46 (20 de octubre de 1954)