Obre el menú principal

Virginie Déjazet

actriu francesa

Pauline Virginie Déjazet més coneguda com a Virginie Déjazet (París, 30 d'agost de 1798 - Belleville (20è districte de París) 1 de desembre de 1875), fou una ballarina, actriu i soprano soubrette francesa. Era mare del compositor Eugène Dejazet (1820-1880) del que n'estrenà diversos vaudevilles.

Infotaula de personaVirginie Déjazet
Mademoiselle Dejazet.png
Biografia
Naixement 30 agost 1798
París
Mort 1r desembre 1875 (77 anys)
Belleville Tradueix
Lloc d'enterrament Cementiri del Père-Lachaise, 81
Activitat
Ocupació Actriu i actriu de teatre
Veu Soprano
Cronologia
funeral (Sainte-Trinité, Paris Tradueix)
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Carrera artísticaModifica

La carrera artística d'aquesta dona extraordinària, que conquistà amb el seu talent una reputació universal, comprèn un període de setanta dos anys, doncs es presentà per primera vegada en públic en el Théâtre des jeunes-artistes, situat en el jardí de l'antic convent dels Caputxins (en l'actual Rue de la Paix), no abandonà l'escena fins als últims dies de la seva vida, o sigui l'any 1874, en que contant setanta set anys es presentà per última vegada en l'escenari de la Gran Òpera, en una representació organitzada al seu honor i benefici, en la que posà en escena Monsieur Gavat i cantà la Lisette de Berenger, els ingressos de la qual ascendiren a 60.000 francs.

Des del seu debuta va fer presagiar la brillant carrera interpretant el monòleg-vaudeville Fanchon toute seule. L'any següent passà al teatre dels Jeunes artistes, del carrer Bondy, i des d'allà al dels Jeunes Elèves, del carrer de Thionville, en el que hi va romandre fins que es va tancar el 1807. Contractada seguidament en el Vaudeville per a papers d'infant, malgrat de l'èxit assolit en la interpretació de la fada Nabotte, en La Belle au bois dormant, l'empresa no va saber treure'n suc del seu talent i abandonà aquell escenari per passar al de Variétés, en el que tampoc va poder brillar, pel que es decidí a anar a províncies passant dos o tres anys entre Lió i Bordeus, retornant a París el 1820 al teatre Gymnase-Dramatique, recent inaugurat, en el que començaren els seus triomfs en els papers de soubrette i en els d'home (travesti), en els que fou aplaudida, degut principalment a la gràcia i desimboltura amb què portava el vestit masculí.

Talent delicat i agosarat i amb un fil de veu cantava i detallava els couplets amb un bon gust exquisit i amb una dicció irreprotxable, animada i alegre de manera comunicativa, tingué la rara habilitat de dir les frases i acudits més agosarats sense ofendre a ningú. Durant els set anys que va romandre en aquest teatre es distingí en gran nombre d'obres com La Meunière, Caroline, Petite Soeur, Le Bureau de loterie, Les Grisettes, La loge du Portier, Le plus beau jour de ma vie, Partie et revanche, La haine d'une femme, L'écarté, Rodolphe, Les femmes romàntiques, i altres que la feren una de les artistes predilectes del públic.

El 1828 passà al teatre Novedades, ubicat a la Plaça de la Borsa, en el que estrenà les obres Henry IV en famille, Le Fils de l'home, L'ecole de Brienne, Le Mariage impossible, i, poc temps després, en desaparèixer el teatre Novedades, el 1834 entrà en el teatre del Palais Royal, al qual donà una esplendor desconeguda fins llavors en els tretze anys en què hi va romandre. En aquesta etapa de la seva vida estrenà successivament nombroses obres, de les que moltes restaren de repertori, i que foren triomfs per la genial artista.

El 1845 tornà al teatre de Varietés, en tot el seu apogeu, i es presentà en les obres que estrenà: Gentil Bernard, La gardense de dindons, Le marquis de Lauzan, Le moulin de paroles, en les que continuà els seus triomfs, per tornar al teatre del Vaudeville, creant Les paniers de la Comtese, La douairière de Brionne, i després a Varietés, on estrenà Trois gamins, i a la Gaité, en la qual escena creà Le sergent Fredéric i Bonaparte à Brienne.

Va emprendre un llarg viatge artístic arreu del país, i al seu retorn a París prengué la direcció del teatre de Folies-Nouvelles, el títol del qual substituí pel de Théâtre Déjaset, en unió del seu fill, el compositor Eugène Dejazet (1820-1880), en l'escena del qual a l'avançada edat seixanta cinc anys, aconseguí verdaders triomfs en diversos rols de travestit, en les primeres obres de Victorien Sardou, com Monsieur Garat, Le près Saint Gérmain, Les premieres armes de Figaro, i algunes altres produccions, per la gràcia, la desimboltura i la refinada elegància de que en féu gala en totes elles, que portaren tot París al seu teatre.

La ganduleria del seu fill va fer fracassar aquella empresa que tant bons resultats havia donat i prometia, i després d'una nova gira arreu del país retornà a París i s'acomiadà del teatre. Virginie Déjazet va ser una de les artistes dramàtiques més portentoses que van brillar a França el segle XIX; deixà un nom brillant en la història del teatre francès.

Després de la seva mort es publicà el llibre Le perroquet de Déjazet (París, 1876), que és un brillant col·lecció de les seves enginyoses ocurrències.

BibliografiaModifica