Vistília

dama romana

Vistília (en llatí Vistilia) va ser una dama romana que va viure al segles I aC i I. És coneguda per haver estat casada amb sis marits diferents, amb els que va tenir un total de set fills, alguns d'ells personatges coneguts en la història política de l'època.[1]

Infotaula de personaVistília
Nom original(la) Vistilia Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugevalor desconegut
valor desconegut
Gnaeus Domitius Corbulo (en) Tradueix
valor desconegut
Luci Pomponi Flac
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsCesònia
 ( valor desconegut)
Pomponi Segon
 ( Luci Pomponi Flac)
Orfitus (en) Tradueix
 ( valor desconegut)
Quintus Pomponius Secundus
 ( Luci Pomponi Flac)
Gneu Domici Corbuló
 ( Gnaeus Domitius Corbulo (en) Tradueix)
Publi Suil·li Rufus
 ( )
Glitius (en) Tradueix
 ( valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
GermansSextus Vistilius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Tenia un germà, Sext Vistili, molt amic de Drus el Vell, germà de Tiberi, cosa que explica que fos una dona important i coneguda per la noblesa romana. Dels seus set marits només es coneix amb certesa el nom de Gneu Domici Corbuló, pare de Gneu Domici Corbuló, un general important a la guerra contra els parts. Altres fills van ser Cesònia, amant i esposa de Calígula, el poeta i cònsol Pomponi Segon i Publi Suil·li Ruf, cònsol l'any 46.[2]

Vistília prostituta modifica

Segons Tàcit, una dona anomenada Vistília, que s'ha confós amb aquesta però segurament era una filla del seu germà Sext, era una prostituta pública que anunciava els seus serveis a través dels edils de Roma. L'any 19, el Senat romà va aprovar una llei que prohibia que cap dona romana filla, neta o esposa d'un cavaller romà pogués registrar-se com a prostituta. Va ser empresonada i jutjada pel senat per immoralitat, declarada culpable de prostitució i exiliada a l'illa de Sèrifos.[3]

Referències modifica

  1. Plini. Naturalis Historia VIII,39
  2. Syme, R. "Domitius Corbulo. A: The Journal of Roman Studies 60. (1970) p. 27-39.
  3. Tàcit. Annals II,85