Està situada en ple massís del Penyagolosa (1.814 m) i es tracta de la localitat més elevada del País Valencià, amb 1.249 m. Altres cims importants que envolten Vistabella són l'Absevar (1.645 m), Batalla (1.507 m), La Talaia (1.489 m) i Albagés (1.481 m) així com grans ports de muntanya, com ara el Vidre (1.246 m). Destaca com a accident geogràfic d'interés el pòlie de Vistabella, una àmplia formació càrstica coneguda com a Pla de Vistabella, amb una fèrtil terra recorreguda per la rambla del Pla, les aigües de la qual es perden en el misteriós avenc del Quinyó, una antiga zona pantanosa.
La rambla del Pla s'encarrega d'aportar les aigües al municipi junt amb les fonts de Dalt, la de l'Alforí, de la Pegunta, de Sant Joan, etc. Formen part de la conca del riu Monlleó.
Donada l'extensió del terme municipal, del qual pràcticament el 80% es troba cobert de bosc, es troben gran quantitat d'espècies endèmiques, podent destacar el pis supramediterrani: roure valencià, arç de Motppellier o "cap d'oró" (arbre endèmic), savines albars, negrals o mora, timó, sàlvia, cua de gat blanc, roure reboll, pi negral, bufalaga, etc.
S'accedix a la població per la carretera CV-170 amb vehicle; i pel GR 7, a peu.[1]
D'origen musulmà, Jaume el Conqueridor la va conquerir en el segle xiii. Fou senyoriu de Blasco I d'Alagón des del 1235 fins a la seua mort, en què passa a sa filla Constança d'Alagó, casada amb Guillem d'Anglesola. Van ser ells qui li donaren carta de poblament el 3 d'abril de 1251. En 1260Blasco II d'Alagón, de malnom "el net", va envair el senyoriu de Culla i va apoderar-se de Culla, Vilafranca i Vistabella. En 1264 tornà de bell nou als seus propietaris. El 27 de març de 1303 el fill de Constança i Guillem d'Anglesola la va vendre a l'orde del Temple. En 1338 fou residència del rei d'Aragó. Com moltes de les possessions dels templaris, a la seua dissolució passa a poder de la de Montesa, i romangué en eixe senyoriu fins al segle xix.
Fou una població molt important durant l'edat mitjana, però a finals del segle xiv va entrar en un elevat endeutament que va acabar amb la seua despoblació en 1381, malgrat tot i per ordre d'Umberto de Thous, mestre de Montesa, fou poblada de bell nou el 28 de maig del 1382 per Pasqual Sobirats i altres. En 1812 hi hagué una notable batalla contra el mariscal francés Suchet (1770-1826) Fou, com la resta del Maestrat, escenari de batalles en les guerres carlines, fins i tot fou quarter general del guerriller Asensi Nebot, conegut com "el Frare". El 1873 s'hi establí la impremta de Joan Vilàs, que va editar periòdics de caràcter carlista com La Vanguardia i el Volante de la Guerra; l'entrada de les tropes del liberal Araoz suposà el seu tancament.
Abans, la població de Vistabella es trobava molt dispersa pels masos. En l'actualitat la població es concentra al nucli urbà i tan sols viuen als masos algunes persones, algunes d'elles es dediquen a l'agricultura i ramaderia. Alguns dels masos de Vistabella són:
Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i la ramaderia, encara que actualment podem trobar desenvolupament econòmic en la resta de sectors econòmics:
Ermita de Sant Antoni del segle xviii. En ple camí vell de Vistabella al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. És una construcció quadrangular, adossada al cementeri.
Ermita de Sant Bartomeu dels segles xiii i xiv. Situada en l'antic camí cap a Barcelona. Té un pòrtic frontal i una espadanya bastant elevada. El llogaret que l'alcull està abandonat. En l'interior podem apreciar una estructura d'arcs diafragma i un esplèndid sòl de lloses. La coberta és de teula roja. Se celebra una romeria el dia 24 d'agost, amb rondalles, missa i esmorzar.
Ermita de Loreto dels segles XVI al XVIII. Ubicada a extramurs de la vila, pròxima a les darreres restes de la Muralla encara en peu.
Casona Polo. Del segle xviii. Edifici de tres plantes de maçoneria emblanquinada, amb escut familiar en la façana i situada al llogaret de Loreto.
Construccions de pedra en sec. El terme de Vistabella del Maestrat compta amb una catalogació de casetes de pedra en sec que supera les 600 construccions realitzades sense cap tipus d'aglomerant. Esta tècnica constructiva ancestral configura un paisatge peculiar que s'ha convertit en un autèntic patrimoni per a la humanitat.
Muralles (Vistabella del Maestrat)Muralles.
Portal del Forn. Muralles de Vistabella del MaestratPortal de Sant Roc. Del segle xii. Antiga porta d'entrada al recinte emmurallat original, consistent en una arquejada en pedra, amb la imatge del sant en ceràmica de L'Alcora.
Portal del Forn. Del segle xii. Amb les mateixes característiques que l'anterior.
Pont romà. En la vall del riu Monlleó. A pesar de no haver estat restaurat ni tan sols protegit en cap moment, l'arc es troba en molt bones condicions de conservació, ja que tota l'estructura s'aprecia clarament, si bé algunes pedres han caigut i les parets estan deteriorades pel pas del temps. Una de les raons per les quals el pont està tan ben conservat és que durant segles fins als nostres dies va ser un element important de la infraestructura de la transhumància entre les províncies de Terol i Castelló.
Restes del Castell de Boi. Del segle XIII. Es troba pròxim al límit amb el terme municipal de Culla, on estava situada l'antiga població de Vistabella. Va ser un castell penjat sobre paredasses verticals de pedra en un pas estret. Estratègicament situat, degué ser un lloc avançat de defensa, històrica i militarment lligat sempre al Castell de Culla. Degué ser un edifici impressionant, de grandària mitjana, amb tres o quatre torres elevades adaptades a les pedres del precipici. En l'actualitat es troba en ruïnes, encara que conserva nombroses restes: llenços de muralla, elements de totes les torres i diferents recintes i espais interiors.
Castell i muralles de Vistabella del Maestrat. El castell s'alçava en el nucli urbà de la població actual. Estava emplaçat estratègicament per a la defensa de les terres altes del Monlleó. De la fortalesa pròpiament dita en queden restes escasses, entre les quals destaquen les que es troben en la part posterior de l'església parroquial. El castell, d'origen àrab, ja apareix citat com a tal en la venda de Culla que Guillem d'Anglesola va fer al Tremp en 1303. Actualment, ocupa el seu lloc el depòsit d'aigua de Vistabella del Maestrat.
Font de Dalt. Font d'origen natural situada al vessant del Calvari. El seu cabal ha disminuït a causa de les circumstàncies climatològiques (falta de neus); no obstant això, encara se la qualifica com la millor aigua de la contornada. Antigament abastia d'aigua els habitants del municipi, que la transportaven en botiges fins que va ser instal·lat el servei d'aigua corrent en les cases; si bé, hi ha qui encara preferix per a beure les aigües de la font. Per això encara és habitual vore gent anar a la font a poar aigua amb botiges.
Degollació de Sant Joan Baptista. El 29 d'agost se celebra en el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa la festa de la degollació de Sant Joan Baptista. Diuen que els templaris, a qui s'adjudica la construcció de l'ermitori, eren devots del sant i proclius a celebrar est esdeveniment.
↑Aquestes dades ofereixen la població de dret (1842-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE. La població de fet dels anys 1857 i 1860 sols té una funció orientativa. Dades tretes de l'Institut Nacional d'Estadística. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842.
+1)
-1)
.jpg)
