Vitali Guínzburg

Vitali Làzarevitx Guínzburg (en rus: Вита́лий Ла́заревич Ги́нзбург) (Moscou, 1916 - Moscou, 2009) fou un físic, astrofísic i professor universitari rus guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2003 per les seves contribucions a la teoria dels superconductors i els superfluids.

Infotaula de personaVitali Guínzburg
Ginzburg in MSU opaque.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1916 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 2009 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatBandera de la Unió Soviètica Soviètic
Bandera de Rússia Rus
Grup ètnicJueu
ReligióAteu
FormacióUniversitat Estatal de Moscou
Conegut perfísica de la matèria condensada
física del Plasma
Activitat
Director de tesiÍgor Tamm Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballFísica teòrica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísica teòrica
OrganitzacióInstitut Lebedev de Física de Moscou
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsÍgor Tamm Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLeonid Keldysh (en) Tradueix, David Abramovich Kirzhnits (en) Tradueix i Vladimir Zheleznyakov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralEfim Fradkin (en) Tradueix, Leonid Keldysh (en) Tradueix, Viatcheslav Moukhanov, Benjamin Fain, Oleg Dolgov, Vladimir Zheleznyakov (en) Tradueix, German Getmantsev, Boris Guerxman i Vladislav Pustovoyt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 44118058 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 4 d'octubre de 1916 a la ciutat de Moscou. Va estudiar a la Universitat Estatal de Moscou, on es llicencià en física el 1938 i es doctorà el 1942. Des de l'any 1940, treballa a l'Institut Lebedev de Física de Moscou, institut pertanyent a l'Acadèmia Russa de Ciències, i fou entre els anys 1971 i 1988 successor d'Ígor Tamm al capdavant del Departament Teòric. Des de 1945, és professor a temps parcial de la Universitat Estatal de Nizhny Nóvgorod, i des de 1968 de l'Institut de Física i de Tecnologia de Moscou.

Des de 1971, és membre de la delegació estrangera de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències; des del 1981, de l'Acadèmia Nacional Americana de Ciències; i des de 1987 de la Royal Society de Londres.

Morí el 8 de novembre de 2009 a Moscou (Rússia), a l'edat de 93 anys, a causa d'una aturada cardiorespiratòria, segons va manifestar Irina Presnyakova, portaveu de l'Acadèmia Russa de Ciències.

Recerca científicaModifica

Els seus camps de recerca inclouen la física de la matèria condensada, la física del plasma i l'astrofísica. En matèria condensada, destaquen les seves contribucions a la teoria de la superconductivitat (desenvolupada amb Lev Davidovich Landau), transicions de fase i ferroelectricitat; en la física del plasma, la teoria de propagació d'ones, sincrotró i radiació de transició; i en astrofísica una teoria sobre l'origen dels raigs còsmics, així com la teoria d'emissió de ràdio dels púlsars.

Durant la dècada del 1950, va involucrar-se en el projecte soviètic de la bomba d'hidrogen.

Premis i distincionsModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vitali Guínzburg