Vitalians

Els Vitalians eren una germandat de pirates del Bàltic que a la fi del segle xi van fer tremolar la Lliga Hanseàtica.[1]

Infotaula d'organitzacióVitalians
Vitalienbrueder, Wandmalerei in d, Kirche zu Bunge auf Gotland, gemalt ca. 1405.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspirata Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1393 (Gregorià)
Governança corporativa
Seu

Després de la derrota del rei de Suècia, Albert III de Mecklemburg, i del seu fill Eric, a Galkoeping (1389), i hagué moltes ciutats de Suècia que no volgueren sotmeteres a la reina Margarida I de Dinamarca i romangueren fidels al seu sobirà destronat.

Entre les ciutats fidels a Albert es trobava la d'Estocolm i algunes places fortes situades en les costes del mar Bàltic i mar del Nord. El duc de Mecklenburg, amic fidel del rei de Suècia, i les ciutats lliures de Rostock i Wismar, no contents amb unir-se als súbdits del rei de Suècia que romanien fidels a aquest, feren una aliança amb bandes de filibusters, que eren ja feia temps amos del mar. Aquest descendents dels northmans (homes del Nord) tingueren lliure accés a tots els ports confederats a condició que devastessin les costes dels tres Estats escandinaus; encarregant-se així mateix d'aprovisionar Estocolm, a la que tenien constantment en jac els partidaris de la Unió escandinava.

Els al·ludits pirates pogueren d'aquesta manera exercir llur professió sense gran perill, ja que els estats escandinaus no tenien a penes Marina (la guerra marítima era quasi desconeguda en aquella època) i, per altra banda, les ciutats costaneres no estaven prou fortificades; es donaren doncs, al saqueig i al pillatge per totes les costes de Dinamarca i Suècia. L'èxit assolit i l'esperança del botí varen atraure a llurs naus una multitud de gent sense pàtria ni llar i d'una vida trencada o vagabunda.

La situació s'agreujà per moments, perquè els partidaris de l'autonomia de Suècia combatien com a voluntaris en les files dels vitalians, i el comerç marítim de la Hansa teutònica, llavors tant floreixen, restà quasi anul·lat. Llavors les ciutats interessades s'uniren per a resistir, però no era possible improvisar una Marina de guerra, i les depredacions dels vitalians continuaren; malgrat tot, el 1398, el gran mestre de l'orde teutònic, Konrad de Gunzingen, que era originari de l'illa de Jutlàndia i s'havia vist obligat a presenciar el saqueig de llur pàtria per aquells bandits, reuní gran nombre de forces i assolí fer-los fora del mar Bàltic.

La reina Margarida de Dinamarca i les ciutats de Lübeck i Hamburg contribuïren per la seva banda a pacificar les costes. Alguns dels aventurers es retiraren a llurs llars carregats de riqueses, mentre d'altres foren a provar fortuna en el mar del Nord, on trobaren bona acollida entre els frisons, i aquesta ajuda els alendà per a refer-se i tornar a llurs corregudes. Aquesta vegada, el comerç anglès es va veure obstruït, el mateix que el de Flandes, i els Governs no tingueren més remei que aliar-se contra els vitalians, la qual audàcia anava cada vegada més en augment, i malgrat ser derrotats en un gran combat naval prop de Heligolard (1402), on caigueren presoners dos dels seus principals caps, Klaus Stortebeker i Wigmann (després executats públicament a Hamburg), no deixaren llurs depredacions i provaren de nou atacar frontalment la Hansa teutònica, però foren derrotats i el 1422 exterminats amb els frisons, llurs còmplices.

Els historiadors admiren la salvatge grandesa de les gestes dels vitalians. Només a partir de 1422 llurs depredacions restaren reduïdes a un estret cercle, sense que malgrat tot deixessin de ser temibles, i amb raó, ja que encara el 1439 llurs restes entraren a sac a la ciutat de Bergen (Noruega). Envers el seu nom s'han emès moltes hipòtesi, però cap d'elles les explica prou.

ReferènciesModifica

  1. «Piraten in Norddeutschland (Birgit Bachmann und Stefan R. Müller)». Arxivat de l'original el 2013-02-10. [Consulta: 11 juliol 2016].

BibliografiaModifica

  • Enciclopèdia Espasa, Vol. 69, pàgs. 517-518
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vitalians