Obre el menú principal
Molècula de niacinamida

La vitamina B3 és una vitamina hidrosoluble incolora molt abundant a la natura que pertany al grup de les vitamines B. Hi ha dues substàncies de comportament físic, químic i farmacològic diferent que actuen però de la mateixa manera des del punt de vista de vitamines, de manera que a ambdues se les considera vitamina B3: són la niacina i la niacinamida.

Una quantitat insuficient de vitamina B3 a la dieta és causant d'una malaltia per deficiència nutricional anomenada pel·lagra.

FuncionsModifica

La vitamina B3 serveix per a la producció d'hormones esteroides a la glàndula suprarenal i a la reparació de l'ADN.

També són essencials al metabolisme de les cèl·lules, ja que la niacina és una precursora de substàncies que contenen coenzimes importants per a ell:

La niacina passa a convertir-se en niacinamida abans de formar aquests compostos, és per això que, per a aquestes funcions únicament, al final la substància niacina i la niacinamida són equivalents. No són però en general substàncies iguales ni amb propietats similars, la niacina és un àcid mentre que la niacinamida és una amida.

FontsModifica

La vitamina B3 és molt abundant a la natura, tant en vegetals com animals. El triptòfan, que es troba en els ous i la llet, és un precursor de la niacina a partir del qual el cos humà és capaç de sintetitzar-la. La niacina ocorre en els llegums i la fruita principalment, però també, en menors quantitats, en tota mena de bolets, hortalisses i verdures. La niacinamida es troba en la carn i en el peix, especialment al fetge.

DosisModifica

La quantitat mínima diària recomanada per a un home adult és de 16 mg. Les vitamines no s'emmagatzemen al cos, perquè no és útil prendre'n en quantitats majors esporàdicament sinó que cal menjar-les cada dia. De fet, una quantitat superior al doble de la recomanada ja no és recomanable i pot resultar fins i tot tòxica. L'excés de vitamina B3 pot comportar diversos problemes entre els quals es troben danys al fetge per a una quantitat superior a dos grams diaris. La toxicitat per sobreingesta de la niacinamida és superior -apareix amb una quantitat inferior d'aquesta substància- a la de la niacina en rates i en humans.