Vitigès

(S'ha redirigit des de: Vitiges)

Vitigès (Constantinoble, dècada del 470 - Constantinoble, 542) o Witiges fou rei dels ostrogots del 536 al 540.[1] Vitigès era el marit de Matasunta, única filla de la que havia estat reina dels gots, Amalasunta.

Plantilla:Infotaula personaVitigès

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 470 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort542 Modifica el valor a Wikidata (57/67 anys)
Constantinoble (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Itàlia
536 – maig 540
← TeòdatIldibad →
Rei dels ostrogots
536 – 540
← TeòdatIldibad → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióArrianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMatasunta Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 1008265

Biografia

modifica

Als inicis de la guerra gòtica, els gots veieren com les tropes de l'exèrcit de Justinià I, comandades pel seu general Belisari, havien conquerit fàcilment Sicília i iniciaven la conquesta d'Itàlia davant de la passivitat del llavors rei got Teòdat. Molestos, els capitosts gots nomenaren Vitigès com a nou rei i aquest va reorganitzar les tropes, entrant a Roma i ordenant l'assassinat de Teòdat.

Proclamat rei, Vitigès va anar fins a Ravenna, capital dels gots, per casar-se amb Matasunta, moment que Belisari va aprofitar per capturar Roma. Davant d'això, Vitigès es va posar al capdavant del seu exèrcit i va posar setge a la ciutat.[2] Després de 14 mesos, però, la ciutat encara resistia i els romans passaren a l'atac, ocupant posicions de la rereguarda gòtica i ocupant Ariminum (moderna Rímini), només a un dia de marxa de Ravenna. Vitigès es va veure obligat a aixecar el setge i tornar a la seva capital. Per assegurar la neutralitat dels francs en el conflicte, en 537 Vitigès va oferir-los la Provença, que els reis francs compartirien entre ells, juntament amb els Alps del nord amb sobirania sobre els alamans, agafant la vall superior del Rin, el Main i l'alt Danubi.[3]

El 540 Belisari ja es trobava a les portes de Ravenna i Vitigès es rendia. Ell i la seva esposa foren tractats amb respecte i enviats a Constantinoble, on va viure com a patrici encara dos anys més, abans de morir per causes naturals. La seva vídua es va tornar a casar amb Germà (nebot de Justinià).

Referències

modifica
  1. Jordanes, De Getarum (Gothorum) Origine et Rebus Gestis, 310
  2. Jordanes, De Getarum (Gothorum) Origine et Rebus Gestis, 312
  3. Grégoire de Tours, Histoire, livre III, 31.


Precedit per:
Teòdat
Rei Ostrogot d'Itàlia
536-540
Succeït per:
Ildibad

Bibliografia

modifica
  • Jordanes, De Getarum (Gothorum) Origine et Rebus Gestis