Vittorio de Seta (Palerm, 15 d'octubre de 1923-Calàbria, novembre de 2011) va ser un cineasta italià.[1]

Infotaula de personaVittorio De Seta

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 octubre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 novembre 2011 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Sellia Marina (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata –
Família
MareMaria Elia De Seta Pignatelli Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0211548 Allocine: 62875 Allmovie: p87207 TMDB.org: 1090660 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Nascut a Palerm, Sicília,[2] en el si d'una família benestant, va estudiar arquitectura abans d'iniciar la seva carrera com a director de cinema. Entre 1954 i 1959 va realitzar deu pel·lícules documentals que retraten el món rural que estava desapareixent arran de la modernització del país. Aquests treballs resulten especialment singulars per a l'època per l'absència d'una narració que comenti les imatges, així com per l'ús del technicolor i el cinemascope, recursos poc comuns en l'àmbit documental.[2] Aquesta formació es veu reflectida més tard en pel·lícules com Banditi a Orgosolo (1961, Premi Òpera Prima al Festival de Venècia)[1] o Diario di un maestro (1972, minisèrie de televisió),[1] on difumina les fronteres entre ficció i documental en cerca d'imatges més reals.[2]

El seu treball no va tenir una àmplia difusió fins a 2002, any en què els seus documentals van arribar a les mans de Martin Scorsese, qui li va dedicar dues retrospectives l'any 2005, en el marc dels festivals de Tribeca i Full Frame Documentary, i una altra en 2006, en el Museu d'Art Modern de Nova York (MoMa).[2] Els documentals havien estat realitzats en els anys 1950, i representen un dels exercicis més destacables del cinema neorealista italià d'aquells anys.[2] En 2004 es va estrenar el documental Détour De Seta per Salvo Cuccia al Festival Internacional de Cinema de Locarno, que retrata els canvis que Itàlia va experimentar en la segona meitat del segle xx a partir del treball del realitzador italià.[2]

Filmografia

modifica

Llargmetratges

modifica

Documentals

modifica
  • Lu tempu di li pisci spata - curtmetratge (1954)
  • Isole di fuoco - curtmetratge (1954)
  • Sulfarara - curtmetratge (1955)
  • Pasqua in Sicilia - curtmetratge (1955)
  • Contadini del mare - curtmetratge (1955)
  • Parabola d'oro - curtmetratge (1955)
  • Pescherecci - curtmetratge (1958)
  • Pastori di Orgosolo - curtmetratge (1958)
  • Un giorno in Barbagia - curtmetratge (1958)
  • I dimenticati - curtmetratge (1959)
  • In Calabria (1993)
  • Dedicato ad Antonino Uccello - curtmetratge (2003)
  • Pentedattilo - Articolo 23, episodi del film All Human Rights for All (2008)

Televisió

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Morto il regista Vittorio De Seta» (en italiano). Il Corriere della Sera, 29-11-2011 [Consulta: 7 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Vittorio de Seta». Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, s/f. [Consulta: 7 gener 2021].
  3. Pel·lícula per televisió en quatre episodis, inspirats lliuirement en la novel·la autobiogràfica d'Albino Bernardini Un anno a Pietralata.