Vittorio de Sica

Vittorio de Sica
	;
Biografia
Naixement	(it) Vittorio Domenico Stanislao Gaetano Sorano De Sica ; 7 juliol 1901 ; Sora (Itàlia)
Mort	13 novembre 1974 (73 anys); Neuilly-sur-Seine (França)
Causa de mort	Causes naturals (Càncer de pulmó )
Lloc d'enterrament	Cementiri Monumental Verano (Roma)
Dades personals
Religió	Església Catòlica Romana
Activitat
Ocupació	Director de cinema, guionista, actor de teatre, actor de cinema, actor, productor delegat i productor de cinema
Activitat	1917 – 1974
Gènere	Neorealisme
Obra
	Obres destacables (1940) Maddalena, zero in condotta (en) ; (1944) I bambini ci guardano; (1946) Sciuscià; (1948) El lladre de bicicletes; (1951) Miracle a Milà; (1952) Umberto D.; (1960) La ciociara; (1964) Matrimonio all’italiana ;
Família
Cònjuge	Giuditta Rissone (1937–1954), divorci; Maria Mercader Forcada (1959–1974)
Fills	Christian De Sica; Manuel De Sica; Vicky Lagos
Parents	Achille Campanile ()
	Premis (1961, 1949) Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera; premis Jussi, per l'obra Umberto D.; Nastro d'Argento al millor guió, per l'obra El lladre de bicicletes; Nastro d'Argento al millor actor, per l'obra Cuore; Kansas City Film Critics Circle Awards 1972 (en) , per l'obra El jardí dels Finzi Contini; Locarno International Film Festival Best Direction Award (en) , per l'obra El lladre de bicicletes; Kinema Junpo (en) , per l'obra El lladre de bicicletes; National Board of Review Award for Best Director (en) , per l'obra El lladre de bicicletes; Festival Internacional de Cinema de San Francisco, per l'obra El general de la Rovere; Nastro d'Argento a la millor direcció, per l'obra Sciuscià, El lladre de bicicletes; David di Donatello al millor director, per l'obra The Condemned of Altona (en) , Matrimonio all’italiana; Ós d'Or, per l'obra El jardí dels Finzi Contini; Oscar; David Europeo, per l'obra A Brief Vacation (en) ; Blue Ribbon Awards for Best Foreign Film (en) , per l'obra La ciociara; David di Donatello for Best Actor (en) , per l'obra Pane, amore e... (en) ; Premis Bodil, per l'obra El lladre de bicicletes, Umberto D.; Palma d'Or, per l'obra Miracle a Milà ;

Vittorio de Sica (Sora, Itàlia, 7 de juliol del 1901 - Neuilly-sur-Seine, França, 13 de novembre del 1974) fou un director de cinema i actor italià, un dels màxims exponents del neorealisme.^[1]

BiografiaModifica

Nascut en la pobresa, començà la seva carrera com a actor de teatre a principis dels anys 20 i entrà a la companyia de teatre de Tatiana Pavlova el 1923.

Fundà la seva pròpia companyia amb la seva esposa, Giuditta Rissone, i Sergio Tofano. La companyia representà sobretot comèdies lleugeres, però també actuacions com Beaumarchais, i treballaren amb directors famosos com Luchino Visconti.

Després de divorciar-se de la seva primera esposa, es va casar amb l'actriu catalana, Maria Mercader Fordada,^[2]^[3] nascuda a Barcelona el 1918, amb qui va tenir dos fills: l'actor Christian de Sica, i el músic Manuel de Sica.^[4]

La seva trobada amb Cesare Zavattini fou un fet molt important: escrigueren junts alguns dels films més populars del neorealisme italià, com Sciuscià i El lladre de bicicletes.