Vittorio de Sica

Vittorio de Sica
	De Sica fotografiat per Stevan Kragujević el 1959
Biografia
Naixement	(it) Vittorio Domenico Stanislao Gaetano Sorano De Sica; 7 de juliol de 1901; Sora (Itàlia)
Mort	13 de novembre de 1974 (als 73 anys); Neuilly-sur-Seine (França)
Causa de mort	Càncer de pulmó
Lloc d'enterrament	Cementiri Monumental Verano (Roma)
Nacionalitat	Itàlia
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	Director de cinema, guionista, actor de teatre, actor de cinema, actor, productor delegat i productor de cinema
Gènere artístic	Neorealisme
Obra
	Obres destacables 1944 I Bambini ci guardano; 1946 Sciuscià; 1948 El lladre de bicicletes; 1950 Miracle a Milà; 1952 Umberto D.; 1954 L'Oro di Napoli; 1956 Il tetto; 1960 La ciociara; 1961 Il giudizio universale; 1962 Boccaccio '70; 1963 Matrimonio all'italiana; 1964 Ieri, oggi e domani; 1970 I Girasoli; 1971 Il giardino dei Finzi Contini
Família
Cònjuge	Giuditta Risson (1933-1968); Maria Mercader Fordada (1968-1974)
Fills	Christian De Sica; Manuel De Sica; Vicky Lagos
Parents	Achille Campanile ()
	Premis (1961, 1949) Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera; premis Jussi, per l'obra Umberto D.; Nastro d'Argento al millor guió, per l'obra El lladre de bicicletes; Nastro d'Argento al millor actor, per l'obra Cuore; Kansas City Film Critics Circle Awards 1972 , per l'obra El jardí dels Finzi Contini; Locarno International Film Festival Best Direction Award , per l'obra El lladre de bicicletes; Kinema Junpo , per l'obra El lladre de bicicletes; National Board of Review Award for Best Director , per l'obra El lladre de bicicletes; Nastro d'Argento a la millor direcció, per l'obra Sciuscià, El lladre de bicicletes; David di Donatello al millor director, per l'obra The Condemned of Altona , Matrimonio all’italiana; Ós d'Or, per l'obra El jardí dels Finzi Contini; Oscar; Q21235046 , per l'obra A Brief Vacation ; Blue Ribbon Awards for Best Foreign Film , per l'obra La ciociara; David di Donatello for Best Actor , per l'obra Pane, amore e... ; Premis Bodil, per l'obra El lladre de bicicletes, Umberto D.; Festival Internacional de Cinema de San Francisco, per l'obra El general de la Rovere;

Vittorio de Sica (Sora, Itàlia, 7 de juliol del 1901 - Neuilly-sur-Seine, França, 13 de novembre del 1974) fou un director de cinema neorealista italià i actor.^[1]

Contingut

BiografiaModifica

Nascut en la pobresa, a Sora (Itàlia), començà la seva carrera com a actor de teatre a principis dels anys 20 i entrà a la companyia de teatre de Tatiana Pavlova el 1923.

Fundà la seva pròpia companyia amb la seva esposa, Giuditta Rissone, i Sergio Tofano. La companyia representà sobretot comèdies lleugeres, però també actuacions com Beaumarchais, i treballaren amb directors famosos com Luchino Visconti.

Després de divorciar-se de la seva primera esposa, es va casar amb l'actriu catalana, Maria Mercader Fordada,^[2]^[3] nascuda a Barcelona el 1918, amb qui va tenir dos fills: l'actor Christian de Sica, i el músic Manuel de Sica.^[4]

La seva trobada amb Cesare Zavattini fou un fet molt important: escrigueren junts alguns dels films més populars del neorealisme italià, com Sciuscià i El lladre de bicicletes.

Morí a París el 13 de novembre del 1974.