Viver

municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància
Aquest article tracta sobre el municipi de l'Alt Palància (País Valèncià). Si cerqueu el poble del Berguedà (Principat de Catalunya), vegeu «Viver (Viver i Serrateix)».

Viver, en xurro Vivel, és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància. Limita amb els municipis de Xèrica, Teresa, Toràs, Barraques, Pina i Benafer.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaViver
Imatge
Vista panoràmica

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 55′ 17″ N, 0° 35′ 50″ O / 39.9214°N,0.5972°O / 39.9214; -0.5972
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaAlt Palància Modifica el valor a Wikidata
CapitalViver Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.683 (2023) Modifica el valor a Wikidata (33,71 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície49,93 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud559 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
FundacióBelsino 193 aC.
PatrociniSant Francesc de Paula
Segon divendres de Pasqua
Sant Miquel i Verge de Gràcia
Final de setembre
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMaría Nieves Simón Campos Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12460 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE12140 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12140 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webviver.es Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

L'abundància de fonts (Ragudo, Pontón, La Chana, Morredondo, Ojos del Prado) i la presència del Palància i el barranc del Hurón al terme li donen el sobrenom de Viver de las Aguas. Els paratges més interessants són: el jaciment del Sargal, el bosc de Monleón, la Floresta, Peñas Rubias i la font de Sant Miquel, que proveïx d'aigua el poble. Per a practicar el senderisme hi ha diversos petits recorreguts i un tram del sender de gran recorregut GR 7. Al seu terme trobem el port del Ragudo, abans temut pels conductors, amb 1.007 m d'altitud.

Nuclis de població

modifica
  • Viver
  • Aguas Blancas
  • Masada del Sordo
  • Masies de Parrela
  • Masies del Crist
  • Masies del Riu
  • Masies de El Ragudo

Història

modifica

Ja en el Paleolític Superior hi hagué assentaments humans, tal com ho demostra el jaciment de les coves del Sargal. L'any 193 aC el romà Marc Ponci Cató va fundar Belsino, que poc després rebatejaria amb el nom de Vivarium. Pareix que en temps de Jaume I (1208-1276), qui la va ocupar en 1237, estava completament destruïda, malgrat això en 1244 la va declarar Reial Vila. En 1276 el rei concedí l'establiment de pobladors sarraïns el 1276, a l'alqueria de Fula. La vila es va repoblar amb cristians, principalment aragonesos, el 1367 quan el senyor de Xèrica, Joan Alonso, va concedir carta pobla motivada probablement en quedar despoblada per la pesta negra. Formava part del senyoriu de Xèrica, fins que l'any 1432 Francesc Zarzuela la va comprar a Berenguer de Requesens, que poc abans l'havia comprada a Joan de Navarra, juntament amb El Toro i Novaliches. En 1518 la va comprar el comte d'Aranda, qui en 1537 la va vendre a Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, virrei de València. En morir el duc el 26 d'octubre de 1550, les seues possessions va heretar-les el monestir de Sant Miquel dels Reis, fundat per ell. L'any 1646 Viver va perdre el 54,8% de la població, fet explicat únicament per l'epidèmia de pesta i la greu crisi de producció. El 15 d'abril de 1814, coincidint amb les festes del seu patró, Sant Francesc de Paola, Ferran VII (1784-1833) va menjar en la Casa Consistorial del poble, al seu regrés de França. El 2 de desembre de 1862 s'hi instal·là l'enllumenament públic. El 2 de març de 1873 es proclama la I República al poble.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007
2.479 2.742 2.497 1.949 2.071 3.005 2.248 2.056 1.683 1.205 1.297 1.441 1.511 1.611

Economia

modifica

La tradicional economia agrària hi ha anant quedant marginada pel sector servicis, ja que Viver és una típica localitat estiuenca, ja que l'estada de visitants dona impuls a eixe sector. Amb tot, la Cooperativa Agrícola elabora un excel·lent oli verge d'oliva. També hi ha alguna xicoteta indústria.

Política i govern

modifica

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Viver

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Nieves Simón Campos 583 66,63% 6 ( +5)
Partit Popular   Amparo Carbó Mañes 268 30,63% 3 ( -2)
Altres candidatures[a]     0 (  -3)
Vots en blanc   24 2,74%
Total vots vàlids i regidors 875 100 % 9
Vots nuls 29 3,21%
Participació (vots vàlids més nuls) 904 73,74%**
Abstenció 322* 26,26%**
Total cens electoral 1.226* 100 %**
Alcaldessa: Nieves Simón Campos (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PSPV[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Sogorb,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica

Des de 2019 l'alcaldessa de Viver és Nieves Simón Campos, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Francisco Martín Romero UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Manuel Juesas Moliner PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Alejandro Sirvent Cabañés PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Miguel Mañes Bertolín PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Salvador Hernández Chulvi PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Ismael Zarzoso Pradas PP 03/07/1999 --
2003–2007 Francisco Campos Gallur PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Francisco Campos Gallur PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Patricio Gómez Gómez PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Vicente Martín Andreu PP 13/06/2015 --
2019-2023 María Nieves Simón Campos PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Llocs d'interés

modifica
 
Paratge del Sargal amb el riu Palància
 
Parc La Floresta
  • Bosc de Monleón. Bosc mediterrani.
  • Coves del Sargal. Situat en el marge esquerre del Palància, es tracta d'un grup de coves que van servir d'abric als primers pobladors de la zona, des del Paleolític Superior fins al neolític. Geològicament es van formar per l'acció de les aigües de la font del Pontón i conté formacions càrstiques d'interés.
  • Parc La Floresta. Parc natural de 40.000 metres quadrats d'extensió, se situa en la llera del barranc Hurón, que travessa la població. Les parets del barranc, cobertes de falagueres i estalactites, les cases penjades, construïdes sobre elles, la variada i frondosa vegetació i les cascades i salts d'aigua, el convertixen en un paratge insòlit, esglaiador i bellíssim. Potser el nom de Viver va nàixer a la Floresta, atés que els romans, aprofitant la frescor del paratge i el corrent continu i abundant de les aigües de diverses deus, probablement van construir ací la seua Vivarium de peixos.
  • Església de Nostra Senyora de Gràcia. Del segle xvii.

Temple de tres naus amb capelles laterals i creuer, presbiteri i capella de la comunió als peus. Conserva murals interessants i el campanar. En el conjunt arquitectònic que emmarca la pintoresca Plaça de l'Àngel destaca en primer lloc la Torre-Campanar de 25 metres d'altura. A les parets hi ha diverses làpides romanes i una escrita el 1608 per Francisco Diago en la qual assenyala la construcció de la torre i la canalització de l'aigua a la font de l'Assumpció. Exteriorment, consta d'una nau central amb creuer i contraforts. L'interior el temple és elegant, d'estil renaixentista, d'orde corinti, claustral, amb bons altars de fusta i alguns frescs de bona escola. Destaquen les pintures al fresc executades pel nostre paisà Rafael Posades. En la parròquia es guarden algunes peces d'orfebreria com ara un copó del segle xviii, una naveta de plata del segle xvii, un calze del segle xviii, una custòdia del segle xvi amb escut de la vila. Destaca també la pica baptismal de 1568.

  • Ermita de Sant Roc. Del segle xvii. Dominant el poble es troba l'ermita, enclavada a la part alta de la muntanya del mateix nom. Especialment important el dia 16 d'agost, ja que, en un clima festiu, els habitants es reunixen després de la tradicional pujada a la muntanya. Des d'allí s'aprecia un gran panorama del poble.

Amb decoració barroca. Es conserva el claustre del convent molt transformat i l'església conventual de 1605, amb decoració barroca on es venera el patró de la vila, Sant Francesc de Paula.

  • Ermita de Santa Bàrbara.
  • Torre de Viver. És d'origen àrab, encara que es diu que sobre fonaments romans. És una torre de maçoneria amb cos cilíndric que formava part del sistema defensiu del castell de Xèrica. Es troba en estat de ruïna.
  • Torre ibera de Ragudo. Encara que es coneixen els seus orígens ibers –els seus fonaments són clarament d'aquesta època–, la seua construcció elevada presenta elements àrabs. Durant l'època musulmana va estar en ús com a torre de vigilància al servici de les fortaleses de Xèrica i Sogorb. Era de planta rectangular. Actualment conserva només la part inferior fins a una altura de 3 metres escassos.
  • Font de l'Assumpció. Commemorativa de l'arribada de les aigües al municipi. Va ser instal·lada gràcies a l'historiador Francisco Diago en l'any 1608, i reformada en 1619. Va ser la primera font pública de Viver, d'estil barroc i aspecte de calze eucarístic, i està rematada per una imatge de l'Assumpció.
  • Altres fonts urbanes. El Abrevadero, Sant Francesc, Mossèn Vilar, el Baile, Duc de Calabria, la Teja, el Garrón (safareig), Cazadores i el Chorrillo.

Cultura

modifica
  • Museu etnològic municipal.
  • Union Musical Santa Cecilia de Viver
  • Falles. Dissabte següent al 19 de març (Sant Josep).
  • Sant Antoni. El 17 de gener amb curses de caballs i altres actes típics.
  • Sant Francesc de Paula. Se celebra el divendres de la segona setmana de Pascua, quan és típic menjar caldera d'arròs beneït.
  • Festa de l'Oli. Se sol celebrar al juny, en el Parc de La Floresta. Hi acudixen més de 50 expositors, entre els quals hi ha comerços i associacions culturals locals. Està organitzada per l'Ajuntament i per la Cooperativa Oleícola de Viver. També compta amb diversos patrocinadors.
  • Festes d'estiu. Se celebren en el mes d'agost amb actes religiosos (Romiatge a Sant Roc el 16 d'agost), revetles i bous al carrer.
  • Festes patronals. Se celebren a la fi de setembre o el principi d'octubre en honor de Sant Miquel i de la Verge de Gràcia.

Personatges il·lustres

modifica
  1. Acord Ciutadà (EUPV-EV-ERPV-AS), que no es presentà a les eleccions de 2019, perdé els 3 regidors obtinguts el 2015.

Referències

modifica
  1. «Viver». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bello Souto, Manuel Alberto (secretari). «Acta sesión constitutiva del Ayuntamiento», 15-06-2019.
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.165 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de la Zona de Sogorb «Relación de candidaturas proclamadas para las elecciones municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 15-16. inserció 01869-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Viver», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  7. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Viver. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].

Enllaços externs

modifica