Obre el menú principal

La vivianita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dóna nom al grup vivianita de minerals.[2] Va ser descoberta l'any 1817 a Cornualla (Anglaterra), i rep el seu nom del mineralogista i polític anglès John H. Vivian, el seu descobridor.

Infotaula de mineralVivianita
Vivianite-157619.jpg
Cristalls de vivianita de la mina Tomokoni, Districte de Machacamarca, Província de Cornelio Saavedra, Departament de Potosí, Bolívia
Fórmula química Fe2+3(PO4)2·8H2O
Epònim John Henry Vivian
Localitat tipus Wheal Kind, St Agnes, Districte de St Agnes, Cornualla, Anglaterra
Classificació
Categoria fosfats
Nickel-Strunz 10a ed. 8.CE.40
Nickel-Strunz 9a ed. 8.CE.40
Nickel-Strunz 8a ed. VII/C.13
Dana 40.3.6.1
Heys 19.13.11
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí cristalls allargats i aplanats, poden ser arrodonits; agrupacions, incrustations, concrecions, terrosa en pols
Estructura cristal·lina a = 10.086 Å, b = 13.441 Å, c = 4.703 Å; β = 104.27°; Z = 2
Simetria monoclínica 2/m
Massa molar 501.61 g
Color incolor i transparent quan el minera és fresc (sense alterar), es torna ràpidament blau verdós, blau indi o blau fosc
Exfoliació perfecta en {010}
Fractura desigual, fibrosa
Tenacitat flexible, sèctil
Duresa 1,5 a 2
Lluïssor vítria, nacrada, mat
Color de la ratlla blanca, es torna blava ràpidament
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 2,68
Densitat 2,67 a 2,69 g/cm3 (mesurada); 2,696 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1.579 - 1.616, nβ = 1.602 - 1.656, nγ = 1.629 - 1.675
Birefringència δ = 0,050 a 0,059
Pleocroisme visible; X = blau, blau profund, indigo-blau; Y = verd groguenc pàl·lid, verd blavós pàl·lid, groc-verd; Z = verd roguenc pàl·lid, groc-oliva
Angle 2V mesurat: 63° a 83.5°, calculat: 78° a 88°
Dispersió òptica r < v, feble
Solubilitat fàcilment soluble en àcids
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1817
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

És un fosfat de ferro hidratat, sense anions addicionals. Quan està acabat d'extreure aquest mineral pot arribar a ser gairebé incolor, però un cop extret s'oxida el Fe2+ a Fe3+, adquirint una coloració blau fosc a blau-verd. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'1,5 a 2. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls allargats i aplanats, que a vegades poden ser arrodonits. També forma agrupacions, incrustations o concrecions, i pot ser trobada de manera terrosa o en pols. A més dels elements de la seva fórmula, Fe2+3(PO4)2·8H2O, sol portar com impureses: manganès, magnesi i calci.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vivianita pertany a "08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H2O, només amb cations de mida mitjana, RO4:H2O sobre 1:2,5" juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.

Formació i jacimentsModifica

Apareix com a mineral secundari comú a la zona d'oxidació de jaciments de minerals metàl·lics, en pegmatites de tipus granit contenint fosfats, associada a materials orgànics reemplaçant a aquests en fòssils, o en argiles al·luvials. Sol trobar-se associada a altres minerals com: metavivianita, ludlamita, pirita, pirrotina, siderita, santaclaraïta o limonita.

Grup vivianitaModifica

El grup vivianita està format per fosfats o arsenats amb un metall (magnesi, manganès, ferro, cobalt, níquel, coure o zinc), més vuit molècules d'aigua, cristal·litzant tots ells en el sistema monoclínic.[2] És dimorf del grup simplesita amb igual fórmula química però en triclínic.

Espècie Fórmula
Annabergita Ni3(AsO4)2·8H2O
Arupita Ni3(PO4)2·8H2O
Babanekita Cu3(AsO4)2·8H2O
Barićita (Mg,Fe)3(PO4)2·8H2O
Eritrita Co3(AsO4)2·8H2O
Hörnesita Mg3(AsO4)2·8H2O
Espècie Fórmula
Köttigita Zn3(AsO4)2·8H2O
Manganohörnesita (Mn,Mg)3(AsO4)2·8H2O
Pakhomovskyita Co3(PO4)2·8H2O
Parasimplesita Fe2+3(AsO4)2·8H2O
Vivianita Fe2+3(PO4)2·8H2O

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vivianita  
  1. «Vivianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 «Vivianite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 febrer 2015].