Obre el menú principal

Vivien Leigh, Lady Olivier (Darjeeling, Índia, 5 de novembre del 1913-Londres, Anglaterra, 8 de juliol del 1967) va ser una actriu anglesa guanyadora de dos Oscar per les seves interpretacions de dues belles surenyes: Scarlett O'Hara, en Allò que el vent s'endugué (1939), i Blanche DuBois, en A Streetcar Named Desire (1951).

Infotaula de personaVivien Leigh
Vivien Leigh Gone Wind Restored.jpg
Vivien Leigh, a Allò que el vent s'endugué (1939)
Biografia
Naixement Vivian Mary Hartley
5 de novembre de 1913
Darjeeling (Índia)
Mort 7 de juliol de 1967(1967-07-07) (als 53 anys)
Londres, Anglaterra
Causa de mort Tuberculosi
Nacionalitat Regne Unit
Educació Royal Academy of Dramatic Art . actuació (–1934)
Woldingham School Tradueix
Activitat
Ocupació Actriu de cinema, actriu de teatre i actriu
Família
Cònjuge Herbert Leigh Holman (1932-1940)
Laurence Olivier (1940-1960)
Parella John Merivale (1960–1967)
Fills Suzanne Farrington
Premis
Premis Oscar
Millor actriu
1940 - Allò que el vent s'endugué
1952 - A Streetcar Named Desire
Premis Tony
Millor actriu - Musical
1963 - Tovarich
Premis BAFTA
Millor actriu
1953 - A Streetcar Named Desire
Mostra de Venècia
Millor actriu
1951 - A Streetcar Named Desire

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0000046
Modifica les dades a Wikidata

Les seves actuacions, però, no es limitaven només al cinema, sinó que, freqüentment, participava també en diverses obres de teatre a Londres. El seu principal col·laborador, per descomptat, va ser el seu marit, el també dramaturg Laurence Olivier, que la va dirigir en moltes de les seves representacions. D'aquesta manera, amb una carrera professional de més de 30 anys, Vivien ha acabat sent una de les actrius de teatre i cinema més prolífiques de la història, amb unes interpretacions que han anat des de les heroïnes de les comèdies de Noël Coward i George Bernard Shaw a les protagonistes dels clàssics shakesperians com Ofèlia, Julieta o Lady MacBeth.

Malauradament, la seva vida professional es va veure afectada per dos grans obstacles. Per un costat, Vivien era conscient de la seva pròpia bellesa i això la va portar a pensar que els altres no la prenien seriosament com a actriu. D'altra banda, la seva delicada salut es va convertir en el seu principal repte: debilitada la major part del temps per un trastorn bipolar i per recurrents brots de tuberculosi, Vivien va acabar tenint la reputació de ser una persona difícil amb qui treballar. Això va fer que la seva carrera no tingués una projecció ascendent, sinó que, al contrari, més aviat es caracteritzés per puntuals períodes d'èxit i una majoria de declivi.

Contingut

Infantesa i joventutModifica

Vivien Leigh, nascuda com Vivian Mary Hartley a Darjeeling (Índia), era filla d'una família benestant anglesa. Son pare, Ernest Hartley, era un oficial britànic i la seva mare, Gertrude Robinson Yackje, es comentava que era filla de Mary I. Robinson i John G. Yackje (casats el 1872). La parella es va casar a Kensington (Londres) el 1912. El 1917, però, Ernest Hartley va ser traslladat a Bangalore (Índia) i la seva dona i filla el van seguir, i s'establiren a Ootacamund. Vivian Hartley va fer la seva primera aparició escènica ja a l'edat de tres anys, recitant la cançó infantil anglesa "Little Bo Peep" per al grup de teatre amateur de la seva mare. Gertude Hartley va intentar inculcar a la seva filla l'apreciació de la literatura i la va introduir en el món de Hans Christian Andersen, Lewis Carroll i Rudyard Kipling, així com en les històries de la mitologia grega i el folklore indi. Filla única, Vivien Hartley va ser enviada al convent del Sagrat Cor de Roehampton (Anglaterra, ara Escola Woldingham) el 1920 amb sis anys. Allà, hi va conèixer una altra futura actriu que es convertiria en una de les seves millors amigues, Maureen O'Sullivan, a qui va expressar el seu desig d'esdevenir una "gran estrella".

Per tant, des de molt jove ja havia mostrat certa inclinació per la interpretació, actuant en diverses obres de teatre. Més endavant va estudiar art dramàtic a Europa. Aquell va ser l'inici de la seva impressionant carrera que la duria als mateixos Oscar el 1939.

Filmografia parcialModifica

Premis i nominacionsModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica