Vladímir Ivànovitx Dal, en rus: Владимир Иванович Даль, (22 de novembre de 1801, Lugansk - 4 d'octubre, Moscou) fou un metge i un dels més grans lexicògrafs russos, autor del Diccionari del gran idioma rus viu.

Infotaula de personaVladímir Dal
1872. Портрет писателя Владимира Ивановича Даля.jpg
Biografia
Naixement10 novembre 1801 (Julià)
Luhansk
Mort22 setembre 1872 (Julià) (70 anys)
Moscou (Rússia)
Lloc d'enterramentCementiri de Vagànkovo
Grup ètnicDanesos
ReligióEsglésia Ortodoxa
FormacióImperial University of Dorpat (en) Tradueix
Activitat
Camp de treballLexicografia
OcupacióLexicògraf, lingüista, filòsof, dialectòleg, escriptor, metge, etnòleg, escriptor de literatura infantil, militar, collector of fairy tales (en) Tradueix i científic
Activitat1827 –
OcupadorAcadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Nom de plomaКазак Луганский
Carrera militar
LleialtatImperi Rus
Obra
Obres destacables
Família
FillsLev Vladimirovich Dal (en) Tradueix
GermansKarl Ivànovitx Dal
Premis
Signatura

Find a Grave: 8048011
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Vladímir Dal és fill d'un metge danès anomenat Johan Christian Dahl, i de mare alemanya, Maria Dahl. El seu pare, nacionalitzat rus, fou també teòleg i lingüista (entre altres llengües, coneixia l'hebreu), mentre que la seva mare era filla de la traductora Maria Ivànovna Freitag. El futur lexiògraf nasqué a Lugansk i serví a la Marina Russa del 1814 al 1826. Dal s'interessà en la llengua i el folklore des de la seva joventut. Un cop graduat a la Facultat de Medecina de la Universitat de Dorpat, començà a viatjar a peu a través de la campinya russa i a col·leccionar dites i contes de fades del poble rus. Publicà la seva primera col·lecció de contes de fades el 1832. D'altres, encara sense publicar, foren posats en vers pel seu amic Aleksandr Puixkin, i han arribat a ser alguns dels texts més coneguts de la llengua russa. Després del duel fatal de Puixkin, Dal fou cridat en els seus últims moments de vida i tingué cura del gran poeta durant les seves últimes hores. El 1838 fou escollit membre de l'Acadèmia Russa de les Ciències.

Durant la dècada següent Dal adoptà el pseudònim de Cosac de Lugansk, i publicà molts assajos realistes en l'estil de Nikolai Gógol. Continuà els seus estudis de lexicografia i més viatges entre el 1850 i el 1860. En no tenir temps per editar la seva col·lecció de contes de fades, demanà a Aleksandr Afanàssiev preparar-los per a publicació, la qual cosa tingué lloc durant la dècada del 1850. La seva obra mestra, el Diccionari explicatiu del gran idioma rus viu, fou publicat en quatre immensos volums entre el 1863 i el 1866. Els proverbis i refranys dels russos, on figuren més de 30.000 entrades, fou publicat anys més tard.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Dal