Vlad Țepeș

(S'ha redirigit des de: Vlad III)

Vlad III, més conegut com Vlad Tepes (Vlad l'Empalador) o Vlad Drácula (en romanés: Vlad Drăculea; Sighișoara, Transilvania; 1428/1431 - 1476/1477) fou príncep de Valàquia i un heroi nacional de Romania.

Infotaula de personaVlad Țepeș
Vlad Tepes 002.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ro) Vlad al III-lea Țepeș Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1431 Modifica el valor a Wikidata
Sighișoara (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 desembre 1476 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Bucarest (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDecapitació Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSnagov Monastery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Monarca
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religiócristià
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Drăculești (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeIlona Szilágyi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsDracul
Mihnea cel Rău (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareVlad II Dracul Modifica el valor a Wikidata
GermansRadu cel Frumos (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Wladislaus Dragwlya.JPG Modifica el valor a Wikidata

House of Draculesti Arms.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 3118 Modifica els identificadors a Wikidata

Fou el segon fill de Vlad Dracul, qui es convertí en príncep de Valàquia en 1936. Vlad i el seu germà petit, Radu, foren mantinguts com rehens a l'imperi otomà cap a 1442 per assegurar la lleialtat al seu pare. Vlad Dracul i el seu fill gran, Mircea, foren assassinats després que Janós Hunyadi, gobernant regent d'Hongria, invaís Valàquia al 1447. Hunyadi va col·locar al tro a Vladislau II, cosí segon de Vlad. Hunyadi va llençar una campanya militar contra els otomans la tardor de 1448 i Vladislau va acompanyar-li. Vlad va irrompre a Valàquia amb el recolzament dels otomans a octubre, però Vladislau va tornar i Vlad va buscar refugi a la cort otomana abans del final d'aquell mateix any. Vlad va anar a Moldàvia el 1449 o 1450 i més tard a Hongria.

Les relacions entre Hongria i Vladislau es van anar deteriorant amb el pas del temps, i el 1456, Vlad va invadir Valàquia amb el recolzament dels hongaresos. Vladislau va morir lluitant contra ell. Vlad va començar una purga entre els boiars valacs per enfortir la seva posició. Va entrar en conflicte amb els saxons de Transsilvània, que van recolzar els seus oponents, Dan i Basarab Laiotă (els quals eren germans de Vladislau), i el mig-germà ilegítim de Vlad, Vlad el Monjo. Vlad va saquejar les aldees saxones, portant els capturats a Valàquia, on va manar empalar-los (el que va inspirar el seu cognomen). La pau fou restablerta el 1460.

El sultà otomà, Mehmet II va ordenar a Vlad rendir-li homenatge personalment, però aquest va fer capturar i empalar als dos emisaris del sultà. El febrer de 1462 va atacar el territori otomà i va masacrar a desenes de milers de turcs i búlgars. Mehmed va llençar una campanya en contra de Valàquia per reemplaçar a Vlad per el seu germà Radu. Vlad va intentar capturar el sultà en Târgoviște durant la nit del 16 al 17 de juny de 1462. El sultà i el principal exèrcit otomà van abandonar Valàquia, però cada vegada més valacs van abandonar Radu. Vlad fou a Transsilvània a buscar l'ajuda de Maties Corví, rei d'Hongaria, a finals del 1462, però el rei va manar capturar-lo.

Vlad va estar cautiu a Visegrád des-de 1463 fins a 1475. Durant aqest període, les anècdotes sobre la seva crueltat van comançar a estendre's a Alemanya i Itàlia. Fou alliberat a petició d'Esteve III de Moldàvia a l'estiu de 1475. Va lluitar a l'exèrcit de Corví contra els otomans a Bosnia a principis de 1476. Les tropes hongareses i moldaves el van ajudar a que Basarab Laiotă (el qual va destronar Radu) abandonés Valàquia el novembre de 1476. Basarab va tornar amb el recolzament otomà abans del final de l'any. Vlad fou assassinat enmig d'una batalla abans del 10 de gener de 1477. Els llibres que descriuen els actes cruels de Vlad es troben entre les primeres superventes dels territoris de parla alemanya. A Rússia, les històries populars suggerien que Vlad va poguer reforçar el govern central només aplicant càstigs brutals, i la majoria dels historiadors romanesos van adoptar una opinió similar al segle xix. L'escriptor irlandes Bram Stoker es va inspirar en ell per a crear el seu personatge del vampir Comte Dràcula, el qual originaria gran quantitat de pel·lícules.


La llegenda de DràculaModifica

El mite de Vlad l'Empalador va servir a Bram Stoker com a insipiració, molt vaga i llunyana, a l'hora d'escriure la seva novel·la Dràcula, així com la figura d'Elisabet Bathory, una noble del segle xvii, que bevia sang de noies verges, sota la creença d'obtenir així la vida de les noies a les quals extreia la sang.

Tot i que el llibre, l'hem d'enquadrar com una obra romàntica de començaments de segle XIX, es vol basar en un mite que l'autor desconeixia del tot. El relat de Stoker parla d'un príncep de Transsilvània. Vlad Țepeș, tot i néixer a la ciutat de Sighişoară, mai no va governar en aquesta regió (ja que aquesta es trobava sota domini de la noblesa hongaresa transsilvana), sinó al sud, al principat de Valàquia (que està integrat per les regions d'Oltènia i Muntènia). D'altra banda, tot i la seva suposada crueltat, Vlad Țepeș va ser un príncep del seu temps, i es va destacar per ser un aferrissat fidel del cristianisme ortodox, implantant un règim dur, basat en un concepte molt particular de justicia divina, que defensava els justos i castigava els pecadors. Bram Stoker també es va equivocar en posar nom al seu vampir, ja que en parlar de Dràcula, al·ludia a Vlad Dràcul (Vlad el Drac), que tenia aquest apel·latiu per pertànyer com a cavaller a l'orde del Drac, tot referint-se al seu fill Vlad Țepeș.

ReferènciesModifica


Precedit per:
Vlad II
Voivoda de Valàquia
 

1448
Succeït per:
Vlad II
Precedit per:
Vlad II de Valàquia
Voivoda de Valàquia
 

1456-1462
Succeït per:
Radu cel Frumos
Precedit per:
Basarab Laiotă cel Bătrân
Voivoda de Valàquia
 

1476
Succeït per:
Basarab Laiotă cel Bătrân