Obre el menú principal

Vladímir Arnold

matemàtic rus
(S'ha redirigit des de: Vladimir Arnold)

Vladímir Ígorevitx Arnold (en rus Владимир Игоревич Арнольд; 12 de juny de 1937 a Odessa, Ucraïna - 3 de juny de 2010 a París) va ser un dels matemàtics més prolífics del món.[1][2]

Infotaula de personaVladímir Arnold
Vladimir Arnold-1.jpg
Nom original (ru) Владимир Игоревич Арнольд
Biografia
Naixement 12 juny 1937
Odessa (Ucraïna)
Mort 3 juny 2010 (72 anys)
París
Causa de mort Causes naturals (Peritonitis)
Lloc d'enterrament cementiri de Novodévitxi
Formació Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat de Moscou
Activitat
Director de tesi Andrei Kolmogórov
Camp de treball Anàlisi matemàtica, topologia, càlcul diferencial i mecànica
Ocupació Matemàtic, topòleg, catedràtic i professor d'universitat
Ocupador Universitat d'Utrecht (1990–1990)
Universitat Estatal de Moscou (1963–1987)
Institut Steklov de Matemàtiques
Universitat París-Dauphine
Professors Andrei Kolmogórov
Alumnes Viktor Vasilyev Tradueix i Alexander Givental
Obra
Estudiant doctoral Alexander Nikolajewitsch Wartschenko, Victor Goryunov Tradueix, Emil Horozov Tradueix, Vladimir Mikhailovich Zakalyukin Tradueix, Alexander Givental, Boris Shapiro Tradueix, Vladímir Fok i Viktor Vasilyev Tradueix
Família
Pare Q12079110 Tradueix

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Va entrar a estudiar a la Universitat de Moscou en 1954, on va romandre fins al 1986, any en què va ingressar a l'Institut Matemàtic Steklov de Moscou. En aquesta època va signar, juntament amb altres 99 companys, una carta de protesta per "l'empresonament en un manicomi d'un matemàtic soviètic perfectament sa". Això va portar com a conseqüència la denegació de permís per viatjar a l'estranger fins a la perestroika.

Encara que és més conegut pel teorema de Kolmogórov-Arnold-Moser respecte a l'estabilitat dels sistemes hamiltonians integrables, ha fet importants contribucions en diverses àrees que inclouen teoria de sistemes dinàmics, teoria de les catàstrofes, topologia, geometria algebraica, mecànica clàssica i teoria de la singularitat en una carrera que abasta més de 45 anys després del seu primer resultat principal - la solució del problema tretze de Hilbert el 1957.

ReferènciesModifica

  1. «Vladimir Igorevič Arnold». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Leon, Manuel de «Necrológica: IN MEMÓRIAM. Vladímir I. Arnold, el matemático que amaba los problemas». El País, 11-06-2010 [Consulta: 9 juliol 2018].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Arnold