Vladímir Kàvinov

Vladímir Kàvinov
	; Amb la KTM al GP dels Països Baixos de 1972
Nom original	(ru) Владимир Иванович Кавинов
Biografia
Naixement	(ru) Vladímir Ivànovitx Kàvinov ; 25 gener 1949 (74 anys); Kovrov (Rússia)
Dades personals
Altres noms	Vladimir Kavinov
Residència	Kíev, Ucraïna
Nacionalitat	Rússia
Activitat
Ocupació	militar, pilot de motocròs
Activitat	1968 - 1985
Negocis	Dirigeix la Kavinov Motocross School
Nacionalitat esportiva	Unió Soviètica
Esport	motocròs
Equips	CZ, KTM
Participà en
Títols internacionals en Motocròs
C. Món 250cc	1 Subcampionat (1977)
GP guanyats	6
Títols estatals en Motocròs
C. de l'URSS	17 medalles d'or / 1 medalla de la Joventut
Victòries en motocròs destacats
MXDN	1 (1978)
Trophée	1 (1979)
	Premis Mestre emèrit d'esports de l'URSS; Orde de la Insígnia d'Honor ;

Vladímir Ivànovitx Kàvinov (en rus: Владимир Иванович Кавинов), més conegut com a Vladímir Kàvinov^[a] (Kovrov, província de Vladímir, 25 de gener de 1949) és un ex-pilot de motocròs rus. Durant els anys 70, com a pilot oficial de KTM, va ser un dels màxims aspirants al títol de Campió del Món de motocròs en 250 cc i, malgrat no haver-lo guanyat mai,^[1] en fou Subcampió un any (1977). També formà part de l'equip soviètic guanyador del Motocross des Nations de 1978 i del Trophée des Nations de 1979.

Com molts altres esportistes russos de l'època, Kàvinov era militar a l'Exèrcit Soviètic, havent-hi assolit el grau de capità.^[2] També fou militar soviètic Guennadi Moisséiev, 3 vegades campió del món i company seu a KTM. Ambdós pilots foren gairebé imbatibles durant anys, gràcies al seu bon estat de forma física i a les tàctiques d'equip i disciplina adquirides a l'exèrcit.

Resum biogràficModifica

La seva infantesa transcorregué al seu poble natal, distant 270 quilòmetres de Moscou. El seu pare treballava a la fàbrica local de torner, essent valorat com un bon especialista, i la seva mare feia de mestra en una escola bressol, a la qual assistí Vladímir fins als 7 anys. A aquella edat començà els seus estudis a l'escola, que li anaren força bé fins al cinquè curs, en què els seus resultats començaren a davallar (els mestres deien que tenia bona memòria, però era un estudiant fluixet).

A 13 anys, el seu pare els comprà una bicicleta "Sunrise" a ell i a son germà (dos anys més gran). Tots dos s'hi divertien pujant-hi junts, fet que a la llarga li atorgaria a Vladímir unes habilitats sobre les dues rodes que li anaren molt bé després, a l'hora d'aprendre ràpidament la tècnica de pilotatge quan començà a practicar motocròs, cap allà el 1964. Des d'aleshores fins al 1968, s'anà entrenant, fent tota mena d'activitats esportives, començant a destacar pels seus resultats.

Kàvinov (el primer de baix de tot a l'esquerra) amb la KTM el 1977, en una sèrie de segells ucraïnesos del 2016

La temporada de 1968, a 19 anys, ja disputà quatre Grans Premis del Mundial de 250 cc amb la CZ. El 1970 es traslladà a Kíev, Ucraïna, per a treballar en una planta de productes químics, incorporant-se al club esportiu "Dnièper" i passant una època complicada que durà fins al 1974, any en què inicià la seva carrera com a pilot professional formant part del Club esportiu de l'Exèrcit a Kíev (primer com a pilot i després com a entrenador, estant-s'hi fins al 1997). Foren els seus millors anys esportius, que coincidiren amb l'etapa en que l'equip soviètic feia servir les KTM austríaques.

La situació canvià a partir de 1980, quan la federació soviètica decidí, per raons polítiques, tornar a equipar els seus pilots amb les motocicletes del fabricant txecoslovac CZ. D'ençà d'aleshores, la seva carrera començà a declinar, ja que les CZ eren lluny del seu moment dolç (esdevingut a finals de la dècada de 1960). Kàvinov seguí, però, competint al Mundial esporàdicament fins al 1985 (en què canvià de cilindrada, provant sort sense èxit als 125cc).

RetiradaModifica

Un cop retirat de la competició, es dedicà a entrenar futurs corredors de motocròs. De 1997 al 2000 ho feu al club "Sona" d'Irpin (Província de Kíev), canviant després al club "Líder" de Kíev i a d'altres. Actualment, Kàvinov dirigeix la seva pròpia escola de motocròs prop de Kíev, la Kavinov Motocross School, on imparteix ensenyances a diversos nivells, des de la simple conducció de vehicles de motor fins al pilotatge extrem en motocròs.

Palmarès^[3]Modifica

Kàvinov obtingué nombrosos èxits al Campionat de l'URSS de motocròs:

17 medalles d'or
9 Medalles d'argent
3 Medalles de bronze
1 Medalla de la Joventut de la Unió Soviètica

Palmarès internacionalModifica

Any	Motocicleta	Mundial 250 cc	Per equips^{[a 1]}
Any	Motocicleta	Mundial 250 cc	MXDN	Trophée
1968	CZ	-
1969	CZ	9è
1970	CZ	10è
1971	CZ	8è
1972	CZ	12è
1973	CZ	-
1974	KTM	-
1975	KTM	-
1976	KTM	3r^[4]
1977	KTM	2n
1978	KTM	4t	1r
1979	KTM	3r		1r
1980	CZ	17è
1981	CZ	36è
1982	KTM	33è
Total títols^{[a 2]}		0	1	1

Notes

↑ La classificació consignada a MXDN i Trophée fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
↑ Al total de títols s'hi compten tots els campionats internacionals guanyats, MXDN i Trophée inclosos

NotesModifica

↑ El seu nom apareix sovint escrit com a Vladimir Kavinov.

ReferènciesModifica

↑ «Profile - Vladimir Kavinov» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 7 juliol 2011].
↑ «Владимир Кавинов. О кроссе и о себе» (en rús). kavinov.com, abril 1989. Arxivat de l'original el 14 de maig 2016. [Consulta: 7 juliol 2011].
↑ Kavinov, Vladimir. «Владимир Кавинов» (en rús). kavinov.com, 2009. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2011. [Consulta: 7 juliol 2011].
↑ Ramkema, Wim; Heese, Jan. «Moto Cross - Vladimir Kavinov». A: Grand Prix - Libro para cromos (en castellà). Bilbao: Publicaciones Fher, 1977, p. 25 (Àlbum de cromos). D.L. BI-1027-77, No. Reg. 4070-77. ISBN 84-243-1359-3.

Bibliografia

Kavinov, Vladimir. «Автобиография Владимира Кавинова» (en rús). kavinov.com, 2009. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2011. [Consulta: 7 juliol 2011].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Kàvinov

Article sobre els pilots soviètics de motocròs Arxivat 2010-03-02 a Wayback Machine. (anglès)
Imatge de Vladímir Kàvinov amb la CZ a Ucraïna el 1970^{[Enllaç no actiu]} (anglès)

[5] La classificació consignada a MXDN i Trophée fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal

[7] Al total de títols s'hi compten tots els campionats internacionals guanyats, MXDN i Trophée inclosos

[1] El seu nom apareix sovint escrit com a Vladimir Kavinov.

[palm-2] «Profile - Vladimir Kavinov» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 7 juliol 2011].

[3] «Владимир Кавинов. О кроссе и о себе» (en rús). kavinov.com, abril 1989. Arxivat de l'original el 14 de maig 2016. [Consulta: 7 juliol 2011].

[4] Kavinov, Vladimir. «Владимир Кавинов» (en rús). kavinov.com, 2009. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2011. [Consulta: 7 juliol 2011].

[6] Ramkema, Wim; Heese, Jan. «Moto Cross - Vladimir Kavinov». A: Grand Prix - Libro para cromos (en castellà). Bilbao: Publicaciones Fher, 1977, p. 25 (Àlbum de cromos). D.L. BI-1027-77, No. Reg. 4070-77. ISBN 84-243-1359-3.

[a]

[1]

[2]

[3]

[a 1]

[4]

[a 2]