Vladímir Soloviov
Vladímir Serguéievitx Soloviov rus: Владимир Сергеевич Соловьёв (28 de gener [C.J. 16 de gener] de 1853 Moscou 13 d'agost [C.J. 31 de juliol] de 1900 propietat d'Úzkoie, gubèrnia de Moscou) fou un pensador religiós rus, místic,[1][2]poeta, publicista, crític literari; Acadèmic Honorari de l'Acadèmia Imperial de Ciències en la categoria d'exquisida literatura (1900). Es va situar en els orígens del "renaixement espiritual" rus de principis del segle xx. Va influir en la filosofia religiosa de Nikolai Berdiàiev, Serguei Bulgàkov, Serguei i Ievgueni Trubetskoi, Pàvel Florenski, Semion Frank, així com en l'obra de poetes simbolistes - Andrei Beli, Aleksandr Blok i altres.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 gener 1853 (Julià) Moscou |
| Mort | 31 juliol 1900 (Julià) (47 anys) Uzkoye |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Facultat d'Història i Filologia de la Universitat de Moscou |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia, teologia, poesia, periodisme d'opinió i crítica literària |
| Ocupació | filòsof, crític literari, escriptor, professor d'universitat, poeta, periodista d'opinió, teòleg |
| Ocupador | Universitat Imperial de Moscou Universitat Estatal de Sant Petersburg |
| Membre de | |
| Alumnes | Serguei Nikolàievitx Trubetskoi |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Serguei Nikolàievitx Trubetskoi |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Pare | Serguei Soloviov |
| Germans | Vsevolod Solovyov (en)  , Mikhail Solovʹev (en) i Polyxena Sergeyevna Solovyova (en) |
| Parents | Sergei Solovyov (en) (nebot) |
 | |
Vladímir Soloviov és una de les figures centrals de la filosofia del segle xix tant pel que fa a la seva contribució científica com a la influència que va exercir sobre les opinions dels acadèmics i altres representants de la intel·lectualitat creativa. Va fundar una àrea de coneixement coneguda com a filosofia cristiana. Vladímir Soloviov es va oposar a la divisió del cristianisme en catolicisme i ortodòxia i va defensar les idees de l'ecumenisme. Va desenvolupar un nou enfocament per estudiar la persona que es va fer predominant en la filosofia i la psicologia russes de finals del segle xix - principis del segle xx.[3][4]
Entre els seus alumnes de Sant Petersburg tingué a Iuli Ivànovitx Bleikhman.
Llibres modifica
En anglès modifica
- The Crisis of Western Philosophy (Against the Positivists), traduït per Boris Jakim. Hudson, NY: Lindisfarne Press, 1996.
- Lectures on Divine Humanity, ed. per Boris Jakim. Lindisfarne Press, 1995.
- The Justification of the Good, traduït per N. Duddington. Nova York: Macmillan, 1918.
- «Foundations of Theoretical Philosophy», traduït per Vlada Tolley i James P. Scanlan, en Russian Philosophy, ed. James M. Edie, et al. Chicago: University of Chicago Press, 1965, vol. III, pàgines 99–134.
Traduccions al català modifica
- Aleksei Khomiakov, L'Església és una. Vladímir Soloviov, Els fonaments espirituals de la vida. 1994. 194 pàgines ISBN 84-7739-634-5. Col·lecció Clàssics del Cristianisme, núm. 46.
Referències modifica
- ↑ «Vladimir Solovyov (1853-1900)» (en anglès). The Internet Encyclopedia of Philosophy. [Consulta: 12 novembre 2008].
- ↑ «Vladimir Sergeyevich Solovyov». britannica. Arxivat de l'original el 2013-08-13. [Consulta: 12 agost 2013].
- ↑ «Capítol VIII DESENVOLUPAMENT DE LA PSICOLOGIA A RÚSSIA * §1. ARRELS SOCIOCULTURALS.». A: HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA des de l'antiguitat fins a mitjan segle xx. (en rus), 1996.
- ↑ Martsinkovskaia, T.D.; Satarova, I.V. Història de la psicologia: un manual per a estudiants en institucions educatives superiors (en rus). Moscou: Centre de Publicacions «Akademia», 2004, p. 446-451. ISBN 5-7695-1994-0.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Soloviov |
| Vegeu texts en rus sobre Vladímir Soloviov a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- Carles Llinàs. «Vladimir S. Soloviov: l'home, el pensament, la influència». Facultats de Filosofia i Teologia de Catalunya. 12 de desembre de 2000.
PDF
