Vladimirs Petrovs

Jugador d'escacs letó


Vladimirs Petrovs o Vladímir Petrov (27 de setembre de 1908[1]26 d'agost de 1943) fou un dels jugadors d'escacs letons més destacats de començaments del segle xx. Va morir prematurament en un camp de treball soviètic, després de l'annexió de Letònia per part de l'URSS.

Plantilla:Infotaula personaVladimirs Petrovs
Biografia
Naixement27 setembre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 agost 1943 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Kotlas (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatLetònia Letònia
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaUnió Soviètica
Letònia Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1939Olimpíada d'escacs de 1939
1937Olimpíada d'escacs de 1937
1936Olimpíada d'escacs de 1936
1935Olimpíada d'escacs de 1935
1933Olimpíada d'escacs de 1933
1931Olimpíada d'escacs de 1931
1930Olimpíada d'escacs de 1930
1928Olimpíada d'escacs de 1928 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Títol4 cops Campió de Letònia

ChessGames: 13495 365Chess: Vladimirs_Petrovs OlimpBase homes: 60k66uyi

Dels inicis a 1934

modifica

Nascut a Riga, va aprendre a jugar a escacs relativament tard, als tretze anys, però tot i això aconseguí ràpids progressos. El 1926, als 19 anys, va guanyar el campionat de Riga, i fou tercer al campionat nacional. Va empatar als llocs 2n a 5è, rere Isakas Vistaneckis, al primer Campionat bàltic a Klaipeda el 1931. El mateix any va guanyar un matx a Movsas Feigins (+4 –1 =3); el 1932 guanyà un matx a Vladas Mikenas (+2 –0 =1), i el 1934 va perdre ajustadament un matx contra Rudolf Spielmann (+1 –2 =5).

De 1934 a la II Guerra Mundial

modifica

Al Campionat d'escacs de Letònia Petrovs va empatar en el primer lloc amb Fricis Apšenieks el 1934, i va guanyar el 1935 i el 1937. Va guanyar el torneig de Hèlsinki de 1936, i va aconseguir el millor resultat de la seva carrera a Kemeri 1937, quan va empatar al primer lloc amb Samuel Reshevsky i Salo Flohr, tot superant Aleksandr Alekhin, Paul Keres, Endre Steiner, Savielly Tartakower, Reuben Fine, Gideon Stahlberg i d'altres.[2] Posteriorment en el mateix any, fou últim a Semmering. Va empatar en els llocs 3r a 5è a Lodz el 1938, rere Vasja Pirc i Tartakower, i fou tercer a Margate 1938, rere Alekhine i Rudolf Spielmann (en aquest torneig va guanyar Alekhine en la partida en què s'hi va enfrontar). El 1939, va acabar en 8è lloc (de 16) a Kemeri–Riga, i va guanyar a Rosario, superant Erich Eliskases i Mikenas.[3]

Olimpíades d'escacs

modifica

Petrovs va defensar Letònia en totes les Olimpíades d'escacs jugades entre el 1928 i el 1939.

Any Olimpíada[4] Ciutat Tauler Guanyades Perdudes Taules
1928 II Olimpíada[5] La Haia 1r 5 4 7
1930 III Olimpíada Hamburg 2n 8 3 6
1931 IV Olimpíada Praga 3r 9 2 5
1933 V Olimpíada Folkestone 2n 6 5 3
1935 VI Olimpíada Varsòvia 1r 7 5 7
1936 III Olimpíada no oficial Múnic 1r 10 3 7
1937 VII Olimpíada Estocolm 1r 5 3 10
1939 VIII Olimpíada Buenos Aires 1r 8 0 11

Va guanyar dues medalles individuals per la seva actuació a les olimpíades: or el 1931 i bronze el 1939. La seva actuació fou especialment brillant a Buenos Aires 1939, on hi jugava de primer tauler: hi acabà invicte, fent taules amb el Campió del món Alekhine, l'ex campió José Raúl Capablanca, i la jove i emergent nova estrella Keres, i guanyant Vladas Mikenas, Roberto Grau, Tartakower, i Moshe Czerniak.

Sota l'ocupació soviètica

modifica

El 1940 la Unió Soviètica es va annexionar Letònia. Petrovs va jugar el Campionat d'escacs de l'URSS de 1940, on hi acabà 10è (de 20 jugadors). Posteriorment fou tercer a Riga el 1941, i segon en diversos forts torneigs: Moscou 1941, rere Isaak Mazel; Moscou 1942, rere Ígor Bondarevski, i Sverdlovsk 1942, rere Viatxeslav Ragozin.[6]

Quan els nazis varen envair la Unió Soviètica el 22 de juny de 1941, va ser impossible per Petrovs tornar amb la seva família a Letònia. Va romandre a Rússia, on hi fou arrestat el 31 d'agost de 1942 (en aplicació del fatídic Article 58) per criticar la davallada del nivell de vida a Letònia posterior a l'annexió soviètica de 1940. Fou sentenciat a deu anys en un camp de treball. El 1989 es feu públic que havia mort de pneumònia a Kotlas, a la Rússia soviètica, el 1943.

Partides destacades

modifica

Referències

modifica
  1. «LVVA Studentu datubāze». Arxivat de l'original el 2024-01-19. [Consulta: 19 gener 2024].
  2. «Torneig Internacional de Kemeri 1937». chessgames.com. [Consulta: 14 abril 2015].
  3. «Taules de torneigs de 1939». Arxivat de l'original el 4 de gener 2009. [Consulta: 24 novembre 2009]. (anglès)
  4. OlimpBase :: the encyclopaedia of team chess
  5. «2a Olimpíada d'escacs, La Haia 1928, resultats individuals». OlimpBase. [Consulta: 10 agost 2020].
  6. «Taules de torneigs de 1942». Arxivat de l'original el 7 d'agost 2007. [Consulta: 24 novembre 2009]. (anglès)

Bibliografia

modifica
  • Andris Fride, Vladimirs Petrovs: A chessplayer's story from greatness to the gulags (Caissa Editions)