Vocal mitjana anterior no arrodonida
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. en |
La vocal mitjana anterior no arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües. L'Alfabet Fonètic Internacional no disposa de cap símbol específic per a la representació d'aquesta vocal, articulada a mig camí entre la semitancada [e] i la semioberta [ɛ] (el motiu és que no hi ha cap llengua coneguda que contrasti aquests tres sons). Alguns lingüistes (concretament sinologistes) utilitzen [E], mentre la representació més comuna i estesa és amb diacrítics, o bé d'abaixada [e̞] o bé de pujada [ɛ̝].
e | |
---|---|
e̞ | |
ɛ̝ | |
Número AFI | 302 430 |
Codificació | |
Entitat (decimal) | e̞ |
Unicode (hex) | U+0065 U+031E |
X-SAMPA | e_o |
Braille | ![]() ![]() ![]() |
So | |
Moltes llengües, com el castellà, el japonès, el coreà, el grec, l'hebreu i el turc, posseeixen una vocal mitjana anterior no arrodonida la qual és fonèticament distinta de les vocals semitancades i semiobertes. Així mateix, alguns dialectes anglesos també disposen de tal vocal mitjana.
En català estàndard no existeix aquest so, no obstant això es dona en alguerès, català septentrional, i parlars influenciats per la fonètica castellana.
CaracterístiquesModifica
Triangle vocàlic de l'AFI | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||
Els parells de vocals són: no arrodonides–arrodonides |
- L'altura vocàlica és mitjana, això significa que la llengua es col·loca entre una vocal semitancada i una vocal semioberta.
- La posteriotat vocàlica és anterior, això vol dir que la llengua es col·loca el més cap endavant possible sense crear una constricció que la classificaria com a consonant.
- És una vocal no arrodonida, és a dir, els llavis no són pas arrodonits i estan en posició de repòs.
Ocorre enModifica
Llengua | Mot | AFI | Significat | Notes | |
---|---|---|---|---|---|
Anglès | Yorkshire[1] | play | [ple̞ː] | 'jugar, tocar' | Vegeu la fonologia de l'anglès |
Castellà[2] | bebé | [be̞ˈβ̞e̞] | 'nadó' | Vegeu la fonologia del castellà | |
Català[3] | Català septentrional | sec | [ˈse̞k] | 'sec' | /ɛ/ i /e/ es fan [e̞] en aquests dialectes. Vegeu la fonologia del català |
Alguerès | |||||
Coreà[4] | 베개 | [pe̞ˈɡɛ] | 'coixí' | Vegeu la fonologia del coreà | |
Finès[5] | menen | [me̞ne̞n] | '(jo) aniré' | Vegeu la fonologia del finès | |
Grec | φαινόμενο/fainómeno | [fe̞ˈnome̞no] | 'fenomen' | Vegeu la fonologia del grec modern | |
Hebreu[6] | חלק | [ˈχe̞le̞k] | 'part' | Les vocals hebrees no es mostren en l'escriptura, vegeu Niqqud i la fonologia de l'hebreu modern | |
Hongarès[7] | hét | [he̞ːt] | 'set' | Vegeu la fonologia de l'hongarès | |
Japonès[8] | 笑み | [é̞mì] | 'somriure' | Vegeu la fonologia del japonès | |
Romanès | fete | [ˈfe̞te̞] | 'noies' | Vegeu la fonologia del romanès | |
Rus[9] | человек | [t͡ɕɪlɐˈvʲe̞k] | 'persona' | Ocorre només darrere de consonants suaus. Vegeu la fonologia del rus | |
Serbocroat[10] | жена/žena | [ʒe̞na] | 'dona' | Vegeu la fonologia del serbocroata | |
Tagàlog | daliri | [dɐˈliɾe̞] | 'dit' | Vegeu la fonologia del tagàlog | |
Turc[11] | ev | [e̞v] | 'casa' | Vegeu la fonologia del turc |
ReferènciesModifica
- ↑ Johnson & Roca, 1999: «A Course in Phonology» pàg. 179.
- ↑ Martínez-Celdrán, Fernández-Planas & Carrera-Sabaté, 2003: «"Castilian Spanish", Journal of the International Phonetic Association», pàg. 256.
- ↑ Recasens, 1996: «Fonètica descriptiva del català: assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i el consonantisme català al segle XX», pàg. 59.
- ↑ Lee, 1999: «"Korean", Handbook of the International Phonetic Association, Cambridge University Press», pàg. 121.
- ↑ Iivanen & Harnud, 2005: «"Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt", Journal of the International Phonetic Association», pàgs. 60-66.
- ↑ Laufer, 1999: «"Hebrew", Handbook of the International Phonetic Association», pàg. 98.
- ↑ Szende,1994: «"Illustrations of the IPA:Hungarian", Journal of the International Phonetic Alphabet», pàg. 92.
- ↑ Okada, 1999: «"Japanese", Journal of the International Phonetic Association, vol. 21, 2», pàg. 94.
- ↑ Jones & Ward, 1969: «The Phonetics of Russian», pàg. 41.
- ↑ Landau, Lončarića, Horga & Škarić, 1999: «"Croatian", Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet», pàg. 67.
- ↑ Zimmer & Orgun, 1999: «"Turkish", Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet», pàg. 155.
BibliografiaModifica
- Recasens i Vives, Daniel. Fonètica descriptiva del català: Assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català al segle XX. 2a edició. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1996 (Biblioteca Filològica, XXI). ISBN 9788472833128 [Consulta: 13 febrer 2009].
- Iivonen, Antti; Harnud, Huhe «Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt». Journal of the International Phonetic Association, 35, 1, 2005, p. 59–71. DOI: 10.1017/S002510030500191X.
- Jones, Daniel; Dennis, Ward. The Phonetics of Russian. Cambridge University Press, 1969.
- Landau, Ernestina; Lončarića, Mijo; Horga, Damir; Škarić, Ivo. «Croatian». A: Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press, 1999, p. 66–69. ISBN 0-521-65236-7.
- Laufer, Asher. «Hebrew». A: Handbook of the International Phonetic Association, 1999, p. 96–99.
- Lee, Hyun Bok. «Korean». A: Handbook of the International Phonetic Association. Cambridge University Press, 1999, p. 120–122. ISBN 0-521-63751-1.
- Martínez-Celdrán, Eugenio; Fernández-Planas, Ana Ma.; Carrera-Sabaté, Josefina «Castilian Spanish». Journal of the International Phonetic Association, 33, 2, 2003, p. 255–259. DOI: 10.1017/S0025100303001373.
- Okada, Hideo «Japanese». Journal of the International Phonetic Association, 21, 2, 1991, pàg. 94–96. DOI: 10.1017/S002510030000445X.
- Roca, Iggy; Johnson, Wyn. A Course in Phonology. Blackwell Publishing, 1999.
- Szende, Tamás «Illustrations of the IPA:Hungarian». Journal of the International Phonetic Alphabet, 24, 2, 1994, p. 91–94.
- Zimmer, Karl; Orgun, Orhan. «Turkish». A: Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press, 1999, p. 154–158. ISBN 0-521-65236-7.