Vocal semitancada anterior no arrodonida
Aquest article o secció no cita les fonts sobre «tot el contingut» o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és [e], és a dir, la lletra e minúscula. En notació romànica es representava [ẹ] per distingir-la de la e oberta [ę].
e | |
---|---|
Número AFI | 302 |
Codificació | |
Entitat (decimal) | e |
Unicode (hex) | U+0065 |
X-SAMPA | e |
Kirshenbaum | e |
Braille | |
So | |
És un so molt freqüent entre les llengües del món, tot i que representa matisos d'obertura (és un so més obert en castellà que en català, per exemple). Acústicament, té el primer formant al voltant dels 400 Hz i el segon per sobre dels 1800 Hz.
Característiques
modifica- Presenta el tercer grau d'obertura vocàlica, essent el primer el de les vocals obertes com la [a].
- És una vocal anterior perquè la llengua es col·loca cap endavant, sense interrompre el pas de l'aire (per això no és una consonant).
- No és una vocal arrodonida, ja que els llavis estan en posició de repòs.
En català
modificaEn català la [e] té valor de fonema i es representa amb la lletra E, com passa a llet, faré, festa, cent, carrer, també o després. Als dialectes occidentals és més freqüent, ja que s'encavalca en la pronunciació amb la vocal neutra. Pot portar accent tancat si ho mana l'ortografia.
En català septentrional, igual que en altres llengües on no es distingeix la e oberta de la tancada, com el castellà, té una articulació mitjana [e̞].
Referències
modifica Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Carbonell, Joan F. & Llisterri, Joaquim (1992), "Catalan", Journal of the International Phonetic Association 22 (1–2): 53–56, DOI 10.1017/S0025100300004618