Volcà Quehuar

volcà situat a la serralada dels Andes

El volcà Nevado de Quehuar, de Quevar o de Queva és un volcà amb una altitud de 6.130 msnm situat a la serralada dels Andes, a la província de Salta, Argentina. És un volcà inactiu cobert de neu estacional gran part de l'any i conserva una petita glacera dins el cràter. És a l'altiplà argentí, d'una altitud entre 3.800 i 4.000 msnm, al nord d'Argentina.[1]

Infotaula de geografia físicaVolcà Quehuar
Volcán Quehuar.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusMuntanya i volcà Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
ContinentAmèrica Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativa
 24° 18′ 31″ S, 66° 43′ 50″ O / 24.3086°S,66.7306°O / -24.3086; -66.7306
SerraladaAndes Modifica el valor a Wikidata

ToponímiaModifica

El nom Quehuar és el mateix nom de l'ètnia quehuare, que vivia al sud de Cusco, designada com a «inques per privilegi».[2] Aparentment els quivar-guaros, o quehuar-huaros, haurien estat enviats com a colons mitimaes pels inques a Copacabana, al llac Titicaca.[3] Hi ha la possibilitat que els inques els hagen enviat també a llocs més distants i podrien haver arribat com a colons a l'àrea de Quehuar.

Se'n pot trobar una pista quan Lorandi esmenta una referència històrica semblant del 1600 en què s'indica que els inques enviaren colons de la vall Chicoana, o Sikuani, propera a Cusco, cap a la zona que hui forma part del nord-oest d'Argentina i anomenaren l'indret on es resituaren de la mateixa manera.[4] El poble de Chicoana és a la província de Salta i encara conserva el mateix nom.

Jaciment arqueològicModifica

El volcà Quehuar és una de les poques muntanyes en què s'han trobat restes congelades d'un sacrifici humà de l'època de l'Imperi inca. A prop del punt més alt del cim aparegueren dues inusuals estructures cerimonials inques. Una d'elles podria ser l'únic exemple d'ushniv, plataforma esglaonada inca, situada en un lloc cerimonial de gran altitud.[1]

Al 1999, durant una expedició dirigida pels arqueòlegs Johan Reinhard, José Antonio Chávez i Maria Constança Ceruti al cim del Quehuar, recuperaren les restes d'una mòmia d'una xiqueta inca, sacrificada en una cerimònia de capac cocha, que havia estat dinamitada per cercadors de tresors.[1]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Rescue Archaeology of the Inca Mummy on Mount Quehuar, Argentina. Journal of Biological Research, Emma Massa Editor, Torino, Italia, 2005. 
  2. The Development of the Inca Space. University of Texas Press, Austin, USA, 1992. 
  3. Historia de Nuestra Señora de Copacabana. Editorial Universo, La Paz, Bolivia, 1976. 
  4. Evidencias en Torno a los Mitmaqkuna en el N.O. Argentino. Antropológica, Argentina, 1991. 

Bibliografia recomanadaModifica

  • Beorchia, Antonio: "El Nevat Quehuar." Revista del Centre de Recerques Arqueològiques d'Alta Muntanya 2.29-35. 1975
  • Ceruti, Constança: "Recents troballes en els volcans Quehuar (6.130 m) i Llullaillaco (6.739 m)." In Actes del XIII Congrés Nacional d'Arqueologia Argentina. Editat per Cristina Díaz, 1: 313-322. Còrdova. 2001
  • Reinhard, Johan: The Hissi Maiden: Inca Mummies, Mountain Gods, and Sacred Sites in the Andes. National Geographic Society, Washington, D. de C., 2005