Voltor del Vell Món

Els voltors del Vell Món són una sèrie d'ocells rapinyaires d'hàbits necròfags que habiten a Euràsia i Àfrica. No estan relacionats de manera estreta amb els catàrtids o Voltors del Nou Món, malgrat llurs semblances, producte de l'adaptació a un règim alimentari similar.

Cap emplomallat d'un trencalòs adult (Subfamília Gypaetinae)

Cap cobert de plomissa d'un voltor comú (Subfamília Gypinae)

Totes les espècies pertanyen a la família dels accipítrids, però al contrari que llurs homònims americans, aquests són un grup polifilètic. Fins fa poc tots ells eren agrupats a la subfamília Aegypiinae, però estudis genètics de principis del present segle demostren que les diverses espècies pertanyen a dos clades diferents als que s'ha donat categoria de subfamílies:

• Subfamília Gypinae: Formada per espècies amb les característiques típicament vulturines, colls i potes llargues, urpes relativament febles, caps sense plomes, dieta necròfaga. Aquest grup és molt pròxim a la subfamília Circaetinae. Dins els Gypinae es classifiquen els següents voltors:
  • Voltor cap-roig (Sarcogyps calvus).
  • Voltor capblanc (Trigonoceps occipitalis).
  • Voltor negre (Aegypius monachus).
  • Voltor torgos (Torgos tracheliotus).
  • Aufrany fosc (Necrosyrtes monachus).
  • Les 8 espècies del gènere Gyps.
• Subfamília Gypaetinae: Inclou, entre altres espècies, tres a les que s'han definit tradicionalment com a voltors:
  • Aufrany (Neophron percnopterus).
  • Trencalòs (Gypaetus barbatus).
  • Voltor de palmerar (Gypohierax angolensis).

Aquestes aus tenen un aspecte menys típicament vulturí, amb potes més curtes, dotades d'urpes més fortes, coll més curt amb més plomes al cap i una alimentació especialitzada. Dins aquesta subfamília també està situat el Serpentari de Madagascar (Eutriorchis astur) que no s'ha considerat un voltor.