Vsévolod Pudovkin

Vsévolod Il·lariónovitx Pudovkin, en rus: Все́волод Илларио́нович Пудо́вкин (Penza, Imperi Rus, 16 de febrer de 1893Jūrmala, URSS, actualment Letònia, 1 de juliol de 1953) fou un director de cinema de la Unió Soviètica.

Infotaula de personaVsévolod Pudovkin
Vsevolod-Pudovkin.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 febrer 1893 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Penza (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juny 1953 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentcementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
FormacióInstitut Gueràssimov de Cinematografia (1920–1925)
Universitat Estatal de Moscou
Q4031944 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActor, director de cinema, guionista, escriptor i actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMezhrabpom-Rus (en) Tradueix
Institut Gueràssimov de Cinematografia Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica (1939–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRealisme socialista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0699877 Allocine: 3531 Allmovie: p107195 TCM: 155970
Find a Grave: 25108882 Modifica els identificadors a Wikidata

Estudià enginyeria química a la Universitat Estatal de Moscou i va combatre en la Primera Guerra Mundial, on fou fet presoners pels alemanys. Atret pel cinema en qualitat d'actor, es formà en l’anomenat Laboratori Experimental, organitzat pel director Lev Kuleixov.

DebutModifica

S'estrena com a realitzador amb dos curts metratges, on va tenir ocasió d'exercitar la seva experimentació tècnica: La febre dels escacs (1925) i El mecanisme del cervell (1926), aquest últim il·lustrant les teories d'Ivan Pàvlov.

El 1926 abordà el seu primer llargmetratge, La mare, adaptant la novel·la homònima de Màxim Gorki. Amb aquest títol es rebel·là Pudovkin com a un dels grans creadors del cinema revolucionari rus, basant les seves narracions (a diferència d'Eisenstein) en conflictes individuals, abocats a una presa de consciència política i narrats amb un gran sentit del ritme i del muntatge i amb domini de la tècnica de les accions paral·leles.

En aquesta línia creadora s'inscriviren els seus films següents: La fi de Sant Petersburg (1927) i l'anti-colonialista Tempesta sobre Àsia (1928), que el prestigiaren mundialment.

El cinema sonorModifica

A l'adveniment del cinema sonor el seu estil es féu més dubtós i impersonal: La vida és bella (1932), El desertor (1933), Minin i Pojarski (1939), Suvórov (1941) i L'almirall Nakhímov (1952). El seu últim film fou El retorn de Vassili Bórtnikov (1952).

També treballà ocasionalment com a actor, fou professor de l'Institut de Cinema de Moscou i com a escriptor teòric és autor de diversos estudis fonamentals sobre estètica cinematogràfica: Argument i muntatge; bases d'un film (On film technique), i L'actor i el film (Film acting).

Va estar casat amb l'actriu Anna Zemtsova.[1]

ReferènciesModifica

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.193. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014]. 

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vsévolod Pudovkin