Vuk Stefanović Karadžić

Vuk Stefanović Karadžić (ʋûːk stefǎːnoʋitɕ kâradʒitɕ, en ciríl·lic Вук Стефановић Караџић -Tršić, prop de Loznica, llavors Imperi Otomà (actual Sèrbia), 7 de novembre de 1787 - 7 de febrer de 1864 a Viena, llavors Imperi austrohongarès) fou un filòleg i lingüista serbi, reformador de la llengua sèrbia. El seu nom en serbi significa llop. La seva mare va escollir el nom perquè el seu germans i germanes van morir de tuberculosi.

Infotaula de personaVuk Stefanović Karadžić
VukKaradzic.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sr-ec) Вук Стефановић Караџић
(sr-el) Vuk Stefanović Karadžić Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 octubre 1787 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Tršić (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 gener 1864 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt. Michael's Cathedral (en) Tradueix 44° 49′ 05″ N, 20° 27′ 08″ E / 44.8181°N,20.4522°E / 44.8181; 20.4522 Modifica el valor a Wikidata
Mayor of Belgrade (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicSerbis Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Ortodoxa Sèrbia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística, folklorisme i etnografia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, recopilador de contes fantàstics, antropòleg, filòleg, etnògraf, diplomàtic, escriptor, traductor de la Bíblia, historiador, traductor, folklorista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Belgrad Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Família
CònjugeAna Karadžić (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMina Karadžić (en) TradueixDimitrije Karadzic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 542d4d43-a3bf-476f-bbdb-ba8567923723 Find a Grave: 19471 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer al poble de Tršić. Va prendre part en els aixecaments serbis contra el domini otomà. A conseqüència d'això va haver de fugir a Viena, on va conèixer al també filòleg eslovè Jernej Kopitar. Impulsat per ell, i amb la seva ajuda professional, va emprendre la tasca d'introduir la llengua popular al llenguatge literari serbi i reformar l'ortografia d'aquest. Una de les seves majors aportacions va ser la reforma de l'alfabet ciríl·lic serbi, amb l'eliminació de lletres que havien quedat obsoletes en representar sons que ja no es feien servir en l'idioma, i amb la introducció d'altres noves. Després de la seva reforma de la llengua, el serbi és un llenguatge molt més simplificat.

Una cita que se li sol atribuir, i que introdueix l'essència del serbi modern, és:

« Escriu com parles, llegeix com escrius.[1] »

No obstant això, l'autoria d'aquest principi ortogràfic és del filòleg alemany Johann Christoph Adelung, tot i que Karadžić es va valdre d'aquest per impulsar la seva reforma.

Obres principalsModifica

  • Tractat sobre l'idioma serbi (1814).
  • Diccionari de l'idioma serbi (1a edició el 1818, 2a edició el 1852).
  • Nou Testament (traducció al serbi) (1a part el 1824, 1a edició completa el 1847, 2a edició el 1857).
  • Contes populars serbis (1821, 1853, 1870 i més).
  • Poemes folklòrics serbis vol. 1 (1841).
  • Poesia èpica sèrbia (1845 i més).
  • Deutsch-Serbisches Wörterbuch (diccionari alemany-serbi) 1872.
  • Biografia de hajduk Veljko Petrović (Житије Хајдук-Вељка Петровића).

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vuk Stefanović Karadžić
  1. En serbi: Пиши као што говориш и читај како је написано. (Piši kao što govoriš i čitaj kako je napisano.)