Vull volar

pel·lícula de 1971 dirigida per Miloš Forman

Vull volar (títol original en anglès: Taking Off) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Miloš Forman el 1971. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaVull volar
Taking Off Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMiloš Forman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióJean-Claude Carrière, Miloš Forman i John Guare Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMiroslav Ondříček Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJohn Carter Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUniversal Studios Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Studios Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1971 Modifica el valor a Wikidata
Durada93 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeNova York Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica, cinema musical i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0067820 Filmaffinity: 609579 Allocine: 45275 Rottentomatoes: m/taking_off Letterboxd: taking-off Allmovie: v112611 TCM: 92256 TV.com: movies/taking-off AFI: 54131 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Través de la fuga d'una noia, l'enfrontament de dues generacions.[2]

Una pel·lícula "heroica" a realitzar modifica

Helen Scott, gran sacerdotessa del cinema francès als Estats Units que va donar a conèixer a Milos Forman una novel·la política de producció decidida per Universal. Després de l'èxit d'Easy Rider que havia portat calaix als estudis, Universal volia llançar-se a pel·lícules "més difícils, de risc, però de menys d'un milió de dòlars". Per desgràcia per a Milos Forman, el projecte considerat de Taking Off ho superava. És finalment un jove "boig del cinema", Michael (Mike) Hausman, procedent d'una rica família novaiorquesa (que l'havia fet fora) qui va reunir tanmateix la suma. Retallant tot el que podia, la pel·lícula va costar finalment 810.000 dòlars. La fotògrafa i amiga de Milos, Marie-Ellen Mark és, sense saber-ho, la improvisada directora de càsting fotografiant els joves hippies i la comunitat de la "flower generation" de Central Park. Amb els clixés, Milos Forman es va fixar en la jove Linnea Heacock, les proves amb la qual van confirmar el talent buscat.

A l'estiu 1970, el rodatge podia començar. Un rodatge "en família", com ho conta el mateix Milos Forman,: "Cap estrella, cap barrera, ni perruquer, ni maquillador, ni llotja, ni caravana".

L'anècdota "impagable" modifica

Quan, al final de la pel·lícula, en l'escena de l'àpat, el promès músic hippy de la jove heroïna és sotmès a les preguntes del papà que s'informa dels seus ingressos, David Gittler, autèntic músic, és de sobte bloquejat per una frase. Ha de replicar al papà "Dos-cents noranta mil dòlars", després marcar una pausa i prosseguir - "Després d'impostos". Primera. Segona. Tercera presa. La rèplica no ve mai. "Comprens, mai no he guanyat una suma com aquesta" explica Gittler a Forman. El realitzador li diu això no és més que cinema, que no és el promès de Linnea. David Gittler el talla: "Que en saps? Al meu cap, ho sóc". Les coses es complicaven doncs. Finalment, John Klein, un dels dialogistes, va tenir la idea alliberadora. "Quant has guanyat, l'any últim? - Tres mil dòlars". "Escolta!", respon Klein: "Quan guanyes 290.000 dòlars, l'Estat comença per prendre'n la meitat, després has de pagar els agents, els comptables, les despeses…. Al final, queden els teus tres mil dòlars".

John Klein ha estat convincent i les rèpliques de David Gittler han estat bones des de la presa següent.

Repartiment modifica

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. esadir.cat. Vull volar. esadir.cat. 
  2. «Taking off». The New York Times.