Vull volar

pel·lícula de 1971 dirigida per Miloš Forman

Vull volar (títol original en anglès: Taking Off) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Miloš Forman el 1971. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaVull volar
Taking Off
Taking Off (film poster).jpg
Fitxa
DireccióMiloš Forman
Protagonistes
ProduccióAlfred W. Crown
Michael Hausman
GuióMiloš Forman
Jean-Claude Carrière
John Guare
Jon Klein
FotografiaMiroslav Ondrícek
MuntatgeJohn Carter
VestuariPeggy Farrell
ProductoraUniversal Studios modifica
DistribuïdorUniversal Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1971
Durada93 minuts
Idioma originalanglès modifica
Doblada al catalàSí
RodatgeNova York modifica
Coloren color modifica
Descripció
GènereComèdia dramàtica
Lloc de la narracióNova York modifica
Premis i nominacions
Premis
Gran Premi (1971) modifica



IMDB: tt0067820 Filmaffinity: 609579 Allocine: 45275 Rottentomatoes: m/taking_off Allmovie: v112611 TCM: 92256 TV.com: movies/taking-off Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Través de la fuga d'una noia, l'enfrontament de dues generacions.[2]

Una pel·lícula "heroica" a realitzarModifica

Helen Scott, gran sacerdotessa del cinema francès als Estats Units que va donar a conèixer a Milos Forman una novel·la política de producció decidida per Universal. Després de l'èxit d'Easy Rider que havia portat calaix als estudis, Universal volia llançar-se a pel·lícules "més difícils, de risc, però de menys d'un milió de dòlars". Per desgràcia per a Milos Forman, el projecte considerat de Taking Off ho superava. És finalment un jove "boig del cinema", Michael (Mike) Hausman, procedent d'una rica família novaiorquesa (que l'havia fet fora) qui va reunir tanmateix la suma. Retallant tot el que podia, la pel·lícula va costar finalment 810.000 dòlars. La fotògrafa i amiga de Milos, Marie-Ellen Mark és, sense saber-ho, la improvisada directora de casting fotografiant els joves hippies i la comunitat de la "flower generation" de Central Park. Amb els clixés, Milos Forman es va fixar en la jove Linnea Heacock, les proves amb la qual van confirmar el talent buscat.

A l'estiu 1970, el rodatge podia començar. Un rodatge "en família", com ho conta el mateix Milos Forman,: "Cap estrella, cap barrera, ni perruquer, ni maquillador, ni llotja, ni caravana".

L'anècdota "impagable"Modifica

Quan, al final de la pel·lícula, en l'escena de l'àpat, el promès músic hippy de la jove heroïna és sotmès a les preguntes del papà que s'informa dels seus ingressos, David Gittler, autèntic músic, és de sobte bloquejat per una frase. Ha de replicar al papà "Dos-cents noranta mil dòlars", després marcar una pausa i prosseguir - "Després d'impostos". Primera. Segona. Tercera presa. La rèplica no ve mai. "Comprens, mai no he guanyat una suma com aquesta" explica Gittler a Forman. El realitzador li diu això no és més que cinema, que no és el promès de Linnea. David Gittler el talla: "Que en saps? Al meu cap, ho sóc". Les coses es complicaven doncs. Finalment, John Klein, un dels dialogistes, va tenir la idea alliberadora. "Quant has guanyat, l'any últim? - Tres mil dòlars". "Escolta!", respon Klein: "Quan guanyes 290.000 dòlars, l'Estat comença per prendre'n la meitat, després has de pagar els agents, els comptables, les despeses…. Al final, queden els teus tres mil dòlars".

John Klein ha estat convincent i les rèpliques de David Gittler han estat bones des de la presa següent.

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. esadir.cat. Vull volar (en català). esadir.cat. 
  2. «Taking off». The New York Times.