Vuorelainenita

mineral òxid

La vuorelainenita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Rep el seu nom del geòleg finlandès Yrjö Vuorelainen (1922-).

Infotaula de mineralVuorelainenita
Fórmula química(Mn,Fe)(V,Cr)2O4
EpònimYrjö Vuorelainen (en) Tradueix
Localitat tipusmina Sätra, Doverstorp ore field, Finspång, Östergötland, Suècia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.BB.05
Nickel-Strunz 8a ed.IV/B.04
Dana7.2.4.1
Heys7.12.21
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Grup espacialspace group 227 (en) Tradueix
Duresa6,5
Lluïssorsubmetàl·lica
Més informació
Estatus IMAaprovat
Codi IMAIMA1980-048
Any d'aprovació1980
Referències[1][2]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La vuorelainenita és un òxid de fórmula química (Mn,Fe)(V,Cr)2O4. Cristal·litza en el sistema cúbic. Forma cristalls imperfectes, i se'n troba també granular o massiva, junt als gran d'altres minerals, de fins a 80μm. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la manganocromita.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vuorelainenita pertany a "04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja" juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jacimentsModifica

Es troba en dipòsits de sulfurs de ferro metamorfosats, associada amb vulcanisme fèlsic submarí. També es pot trobar en esquists de quarsita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirrotina, rútil, pirofanita, esfalerita, calcopirita, alabandita, eskolaïta, karelianita, schreyerita o olkhonskita. Va ser descoberta l'any 1980 a la mina Sätra, a Doverstorp, Finspång (Östergötland, Suècia).

ReferènciesModifica

  1. «Vuorelainenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 abril 2016].
  2. «Vuorelainenite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 abril 2016].
  3. «Manganochromite-Vuorelainenite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 abril 2016].