Waiting For The Worms

cançó de Pink Floyd


«Waiting For The Worms» (de l'anglès, "Esperant Als Cucs") és la cuarta cançó del costat B del segon disc de l'onzè àlbum del grup anglès de rock progressiu Pink Floyd, The Wall, llançat l'any 1979. Va després de «Run Like Hell» i abans de «Stop».[1] Té una duració de 4:04 minuts i va ser escrita per Roger Waters.[2]

Infotaula obra musicalWaiting For The Worms
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretPink Floyd Modifica el valor a Wikidata
Lletra deRoger Waters Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1979 Modifica el valor a Wikidata
Gènererock progressiu i art rock Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaHarvest Records Modifica el valor a Wikidata
ProductorBob Ezrin Modifica el valor a Wikidata
Part deThe Wall Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 9dc4b01b-52f9-3ecc-8898-71e58a073961 Modifica el valor a Wikidata

TemaModifica

Aquesta cançó continua la història de Pink, el protagonista de The Wall. En aquest moment, Pink ha perdut tota esperança, i deixa que els cucs controlin els seus pensaments.

En la seva al·lucinació és un dictador feixista que només reparteix odi prometent que els que el segueixin veuran Anglaterra regnar de nou (Britannia rule again) i enviar els immigrants al seu país (send our coloured cousins home again). També anuncia que està "waiting to turn on the showers and fire the ovens ("esperant per prendre les dutxes i encendre els forns"), una clara referència als assasinats a cambres de gas i forns de la Segona Guerra Mundial. El compte inicial és "Eins, zwei, drei, alle!" que en alemany vol dir: "un, dos, tres, tots!".[3][4][5]

ComposicióModifica

La cançó és una marxa lenta en Sol major, començada per David Gilmour i Roger Waters alternant veus tranquil·les i estridents, respectivament. Waters pren el relleu amb una extensa vampera en La menor, musicalment similar a una anterior cançó de l'àlbum, «The Happiest Days Of Our Lives». Mitjançant un megàfon, crida contundents invectives. Després d'una extensa disputa, la veu més tranquil·la de Gilmour torna, amb la promesa que els seus seguidors "tornaran a veure Britannia governar" i "enviaran els nostres cosins de color a casa de nou", amb Waters que conclou: "Tot el que heu de fer és seguir els cucs!".

Llavors, la cançó es converteix en un tema instrumental de tonalitat menor; la qual també té lloc a altres cançons de l'àlbum, com a «Another Brick in the Wall», la secció instrumental de «Hey You» o a «The Trial». El riff es repeteix en mi menor, amb acords en mi menor i re major que es toquen en uns teclats. Des del megàfon, el cant de Waters cau en la incomprensibilitat, mentre la música i els cants de la multitud augmenten. Finalment, la cançó s'atura bruscament amb un crit de "Stop!" (de l'anglès, "Atura't!").[2]

PersonalModifica

ReferènciesModifica

  1. «The Wall - Pink Floyd». [Consulta: 1r abril 2021].
  2. 2,0 2,1 «Waiting For The Worms». [Consulta: 1r abril 2021].
  3. «pink floyd waiting for the worms Traducida en Español» (en castellà).
  4. «Waiting For The Worms – The Wall Analysis» (en anglès americà). [Consulta: 1r abril 2021].
  5. «Pink Floyd's The Wall: Un Análisis completo». [Consulta: 1r abril 2021].
  6. «Pink Floyd | The Official Site». [Consulta: 1r abril 2021].

Vegeu tambéModifica