Valpurga de Heidenheim
Valpurga o Walburga de Heidenheim (Devonshire, Wessex, ca. 710 - Heidenheim, Baden-Württemberg, 777 o 779) fou una monja anglosaxona, abadessa a Heidenheim. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
 Pintura del final del s. XVIII a Eichstätt | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Wealdburg, Walburga c. 710  Crediton (Reialme de Wessex) |
| Mort | 25 febrer 779 (68/69 anys) Heidenheim (Regne dels Francs) |
| Sepultura | Kloster St. Walburg (Eichstätt) |
| Abadessa | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Wimborne Minster (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | hegumen |
| Orde religiós | Monges benedictines |
| verge, abadessa | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies luteranes Església Anglicana |
| Canonització | 1 de maig de 870 , Roma nomenat per Adrià II |
| Festivitat | 25 de febrer; en alguns llocs, l'1 de maig |
| Iconografia | Com a abadessa benedictina, amb bàcul, i una gerra; amb corona |
| Patrona de | Eichstätt, Anvers, Oudenaarde, Veurne, Groningen, Zutphen |
| Família | |
| Pares | Ricard el Pelegrí i Wuna of Wessex (en) |
| Germans | Wunibald de Heidenheim i Willibald d'Eichstätt |
Biografia modifica
Havia nascut a Wessex (avui, Anglaterra) i era filla de sant Ricard el Pelegrí, germana dels sants Winebald i Willibald d'Eichstätt i cosina de Bonifaci de Magúncia. De petita fou educada a l'abadia benedictina de Winborne Abbey (Dorset), i hi passà 26 anys com a monja. El 722, els seus pare i germans van marxar cap a Roma, morint el pare de camí.
Walburga es reuní amb Willibald i Winebald i els tres anaren a Francònia per trobar-hi Bonifaci. Fou monja al monestir doble de Heidenheim am Hahnenkamm, prop d'Eichstätt, que havia fundat el seu germà Willibald. En fou la successora com a abadessa en 751. Hi va morir el 777 o 779 i fou sebollida a l'abadia de Heidenheim.
Escrigué les vides llatines de Winibald i Willibald, de qui narra els viatges a Palestina. Per això és considerada com a la primera dona escriptora coneguda tant d'Anglaterra com d'Alemanya.
Veneració modifica
Les seves restes foren portades a Eichstätt l'1 de maig de 870, per ordre del bisbe, el mateix dia que la canonitzà a Roma el papa Adrià II.
Segons la tradició, de la seva tomba a Eichstätt, en una cavitat a la roca, regalimava un líquid amb poders guaridors que atraia els pelegrins.
Antigues vides i hagiografies amb miracles són els Miracula S. Walburgae Manheimensis de Wolfhard von Herrieden (895/96) i la Vita secunda del segle x, potser obra d'Aselbod, bisbe d'Utrecht. Al segle xiv, la Vita S. Walburgae de Phillipp von Rathsamhaüsen, bisbe d'Eichstätt.
Walpurga és especialment venerada als països germànics; és patrona d'Eichstätt, Anvers, Oudenaarde, Veurne, Groningen, Zutphen i altres ciutats.
-
Pintura de ca. 1530 (Standflügel, Martinskirche) -
Escultura a l'església de Konter (Luxemburg) -
Talla a la parròquia de Gornhofen -
Tomba de la santa al monestir de Heidenheim
La Nit de Valpurga modifica
- Article principal: Nit de Walpurgis
La seva festivitat era antigament celebrada l'1 de maig, aniversari de la seva translació. La nit d'abans era coneguda als països germànics com a Walpurgisnacth o Nit de Walburga i les tradicions populars deien que era la nit que les bruixes deixaven els seus amagatalls per reunir-se i dansar a la llum de la luna al mont Bocker.
-
Reliquiari a l'església del Kloster St. Walburg d'Eichstätt -
Monestir de S. Walburga a Eichstätt -
Monestir de S. Walburga a Eichstätt
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valpurga de Heidenheim |