Waldemar von Baußnern

compositor alemany
(S'ha redirigit des de: Waldemar E von Baußnern)

Waldemar Edler von Baußnern, o també Baussnern o Bausznern (Berlín, 29 de novembre de 1866Potsdam, 20 d'agost de 1931) fou un professor de música i compositor alemany. Va compondre òperes, cantates, lieder, quatre simfonies de clara influència brahmsiana, obertures i altres obres de cambra.

Infotaula de personaWaldemar von Baußnern
Baußnern.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1866 Modifica el valor a Wikidata
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Mort20 agost 1931 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Potsdam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, pedagog musical i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Superior de Música Franz Liszt Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFriedrich Kiel i Woldemar Bargiel Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 3fe7e89d-bd02-45db-bed7-88a38d32922b Discogs: 1441955 IMSLP: Category:Baussnern,_Waldemar_von Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Era fill de l'agent financer Carl August Philipps Edler von Baußner i la seva segona esposa Frederike. Va néixer a Berlín i va créixer a Transsilvània i Budapest. De 1882 a 1888 va estudiar a la Real Aced`mia de les Arts Interpretatives de Berlín amb Friedrich Kiel i Woldemar Bargiel.

Després de les seves noces amb Elsbeth Dorothea Louise Fischer el 1889, es va convertir en el director del cor del Musikverein de Mannheim i del Choverein de Dresden, entre 1891 i 1903. El 1903 va ser nomenat professor del Conservatori de Colònia i, a partir de 1909, va ser director de l'Escola de Música Gran Ducal de Weimar. Va ser el seu catedràtic el 1910. El 1916 es va convertir en director del Conservatori d'Hoch en Frankfurt del Main i des de 1923 va ser secretari de l'Acadèmia de les Arts de Berlín. En tots aquests càrrecs va tenir multitud d'alumnes entre els quals el finès Armas Launis.[1]

El 1929 Baußnern va representar a Alemanya en el Saló Internacional de la Simfonia de París, i també va estrenar al Berliner Rundfunk dues de les seves sonates trio de 1928. El 1931 Baußner va morir de càncer a la ciutat de Potsdam.

El 2014, l'Acadèmia de les Arts de Berlín es va fer càrrec del fons Baußnern i va crear l'Arxiu Waldemar von Baußner.

Estil musicalModifica

L'ampli catàleg d'obres de Waldemar von Baußnern abasta gairebé tots els gèneres musicals, particularment important en simfonies corals i obres orquestrals. La influència de la poesia, especialment la de Johann Wolfgang von Goethe, es reflecteix en nombroses obres del compositor, tant corals com instrumentals. Baußnern ja era considerat estilísticament com un solitari pels seus contemporanis, sense una fàcil catalogació. En general, la seva música està arrelada en les tradicions del segle xix, però sovint assumeix una forma pròpia en el disseny formal i amplia la tonalitat tradicional amb el cromatisme sovint polifònic, però sense convertir-se en atonalitat.

Baußnern no va conèixer l'èxit en vida i moltes de les obres del compositor no es va editar mai; per exemple, cap de les seves simfonies va ser editada en vida del compositor. L'exploració del seu treball artístic es troba encara en els seus inicis. El compositor Dietrich von Bausznern (1928-1980), nét de Waldemar, va encoratjar la fundació d'una Societat Baußner, que treballa des de 1981 per a la difusió del seu treball.

BibliografiaModifica

  • Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 122. (ISBN 84-7291-226-4).
  • Vera Grützner: Waldemar von Baußnern - Leben und Werk. Gehann-Musik-Verlag, Kludenbach 1999.
  • Karl Teutsch, Monica Vlaicu: Waldemar von Baußnern, Biografie - Briefe - Berichte - Bilder. 2 volums, Gehann-Musik-Verlag, Kludenbach 2003.
  • Gerhard F. Wehle: Baußnern, Waldemar Edler von. En: Neue Deutsche Biographie (NDB). Volum 1, Duncker & Humblot, Berlín 1953, ISBN 3-428-00182-6, pàgina 675 (Digitalitzat).
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 687. (ISBN 84-7291-255-8)