Walt Whitman
Walter "Walt" Whitman (West Hills, Nova York, 31 de maig del 1819 - Camden, Nova Jersey, 26 de març del 1892) és considerat un dels poetes més influents nascuts als Estats Units.
(1887) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Walter Whitman 31 maig 1819 West Hills (Nova York) |
Mort | 26 març 1892 (72 anys) Camden (Nova Jersey) |
Causa de mort | pneumònia |
Sepultura | cementiri Harleigh |
Residència | Walt Whitman House (en) (–1892) 99 Ryerson Street (en) (1855–1856) Walt Whitman Birthplace State Historic Site (en) |
Religió | Deisme |
Activitat | |
Ocupació | fuster, infermer, mestre d'escola, periodista, poeta, impressor, editor, assagista, escriptor, novel·lista |
Activitat | 1842 - |
Ocupador | Brooklyn Eagle Brooklyn Times-Union |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
Pare | Walter Whitman, Sr. |
Germans | George Washington Whitman |
Cronologia | |
12 abril 1861-9 abril 1865 | Guerra Civil dels Estats Units |
Premis | |
| |
|
Poeta, assagista, periodista i humanista, va néixer a West Hills, Huntington a Long Island, estat de Nova York. La seva obra més famosa és Leaves of Grass (traducció catalana: Fulles d'herba [1]), que va continuar revisant i modificant fins a la mort.
Amb una obra que s'ha traduït a més de 30 idiomes, se sol acceptar que Whitman inventa la literatura contemporània americana com a gènere. Abandona les rígides estructures rítmiques i mètriques de la poesia europea i adopta un estil de vers lliure que reprodueix d'una manera escaient la seva visió filosòfica, segons la qual Amèrica estava destinada a reinventar el món com a alliberador de l'esperit humà. Va aprofundir en les dualitats existencials de l'individu i el cosmos, la interioritat de l'ésser humà en consonància amb la pluralitat de l'univers. Tot i que conegué la incomprensió i la censura, exercí una forta influència, que encara perdura, i és considerat un dels poetes americans més grans de tots els temps.[2]
La influència de Whitman en la poesia segueix sent forta. La historiadora de l'art Mary Berenson va escriure:
« | No es pot entendre realment Amèrica sense Walt Whitman, sense Fulles d'herba... Ha expressat aquesta civilització, 'actualitzada', com ell diria, i cap estudiant de filosofia de la història pot prescindir d'ell. | » |
— Mary Berenson[3] |
El poeta modernista Ezra Pound va anomenar Whitman:
« | El poeta d'Amèrica... Ell és Amèrica. | » |
— Ezra Pound[4] |
Biografia
modificaDe mare d'origen neerlandès i de pare anglès, fou el segon de nou fills d'una família de recursos migrats.[2] Encara adolescent, treballà en una impremta.[2] Molt aviat, però, es decantà cap al periodisme i fou director del diari Brooklyn Daily Eagle (1846-48).[2] Anà a Nova Orleans (1848) per tal de treballar en el diari Crescent, i allà descobrí la diversitat i la grandesa dels Estats Units d'Amèrica i, en certa manera, va acabar el seu període de periodista a Nova York.[2]
Obra
modificaLes primeres versions de Leaves of Grass eren autoedicions que tenien una pobra recepció. Alguns poemes contenien gràfiques representacions del cos humà, enumerat sense parar en l'innovador estil "catalogador" de l'autor, que contrastava amb l'ètica puritana d'aquells temps. Malgrat el contingut i l'estructura revolucionàries, les següents edicions del llibre continuarien amb la indiferència de la crítica oficial als Estats Units. En canvi, a l'estranger, el llibre era una sensació mundial, sobretot a França, on l'intens humanisme del poeta contribuiria a provocar la revolució naturalista de les lletres franceses. Fou traduït al català i espanyol pel mallorquí Cebrià de Montoliu i de Togores.
Pels volts del 1864, Whitman era ja famós a tot arreu i Leaves of Grass s'havia publicat finalment en una editorial nord-americana. Tot i que encara se'l considerava un iconoclasta i un independent literari, si més no, l'estatus del poeta començava a créixer al seu país. Durant els seus darrers anys, Whitman s'havia convertit en un respectat avantguardista literari que rebia visites de joves artistes de tot el món. Durant aquests anys, fotografies i quadres del gran bard conrearien una certa figura mística a l'estil de Crist. Malgrat que Whitman no va inventar el transcendentalisme americà, es va convertir en l'exponent més famós d'aquesta tendència i el seu nom no resta només sinònim de poesia sinó també de l'incipient misticisme nord-americà. Durant el segle xx, joves escriptors com ara Hart Crane, William Carlos Williams, Allen Ginsberg i Jack Kerouac van redescobrir Whitman i el van actualitzar per a un públic més jove.
Leaves of Grass tingué nou edicions en vida de l'autor, cadascuna de les quals amb un bon nombre de poemes nous. La cinquena inclogué el que també és conegut com a Drum Taps (Cops de tambor), que és un grup poemes sobre la Guerra Civil americana, que Whitman seguí de prop, servint en els hospitals de ferits.[2]
El famós compositor nord-americà Paul Creston (1906-1985) adaptà diversos poemes seus a la seva música que aquest va compondre.
Llistat d'obres
modifica- Franklin Evans; or The Inebriate: A Tale of the Times (1842)
- The Half-Breed; A Tale of the Western Frontier (1846)
- Life and Adventures of Jack Engle (serialitzada el 1852)[5]
- Leaves of Grass (1855, la primera de les set edicions fins el 1891)
- Manly Health and Training (1858)[6]
- Drum-Taps (1865)
- Democratic Vistas (1871)
- Memoranda During the War (1876)
- Specimen Days (1882)
- The Wound Dresser: Letters written to his mother from the hospitals in Washington during the Civil War, editat per Richard M. Bucke (1898)
- Walt Whitman Speaks: His Final Thoughts on Life, Writing, Spirituality, and the Promise of America as told to Horace Traubel, editat per Brenda Wineapple (2019)[7]
- MONTOLIU, Cebrià. Walt Whitman. L'home i sa tasca. Societat Catalana d'Edicions: Barcelona, 1913.
- WHITMAN, Walt. Fulles d'herba Traducció de Cebrià Montoliu. Barcelona: L'Avenç, 1919.
- WHITMAN, Walt. Cant de mi mateix. Traducció d'Agustí Bartra i Miquel Desclot. Vic: Eumo; Edipoies, 1985.
- WHITMAN, Walt. Cant de mi mateix. Traducció de Lluís Roda. La Pobla Llarga: Edicions 96, 2011.
- CREELEY, Robert. A la terra. Traducció de Dolors Udina. Eumo: Vic, 2013. [Aquí s'inclouen mostres d'alguns fragments de Fulles d'herba traduïts per D. Sam Abrams.]
- WHITMAN, Walt. Fulles d'herba. Traducció de Jaume C. Pons Alorda. Barcelona: Edicions 1984, 2014. ISBN 84-15835-30-2; ISBN 978-84-15835-30-1.
Referències
modifica- ↑ «Mirador/Aparador: Walt Whitman. Fulles d'Herba». L'Avenç, 400, 4-2014, pàg. 110. Arxivat de l'original el 2021-05-11 [Consulta: 23 desembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Walt Whitman». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Reynolds, 4.
- ↑ Pound, Ezra. "Walt Whitman", Whitman, Roy Harvey Pearce, ed., Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall, Inc., 1962: 8.
- ↑ Schuessler, Jennifer «In a Walt Whitman Novel, Lost for 165 Years, Clues to Leaves of Grass». The New York Times, 20-02-2017.
- ↑ "Walt Whitman’s Newly Discovered 'Manly Health and TrainingPlantilla:'", Walt Whitman Quarterly Review, Volume 33, Issue 3/4, 2016.
- ↑ Wineapple, Brenda, Plantilla:"'I Have Let Whitman Alone': Horace Traubel's monumental chronicle of Whitman’s reflections, ruminations, analyses, and affirmations", The New York Review of Books, April 18, 2019.
- ↑ «Traduccions al català de Walt Whitman». Visat, revista digital de literatura i traducció. [Consulta: 15 juny 2016].
Bibliografia
modifica- Callow, Philip. From Noon to Starry Night: A Life of Walt Whitman. Chicago: Ivan R. Dee, 1992. ISBN 0-929587-95-2
- Kaplan, Justin. Walt Whitman: A Life. New York: Simon & Schuster, 1979. ISBN 0-671-22542-1
- Loving, Jerome. Walt Whitman: The Song of Himself. University of California Press, 1999. ISBN 0-520-22687-9
- Miller, James E. Walt Whitman. New York: Twayne Publishers, Inc. 1962
- Reynolds, David S. Walt Whitman's America: A Cultural Biography. New York: Vintage Books, 1995. ISBN 0-679-76709-6
- Stacy, Jason. Walt Whitman's Multitudes: Labor Reform and Persona in Whitman's Journalism and the First 'Leaves of Grass', 1840–1855. New York: Peter Lang Publishing, 2008. ISBN 978-1-4331-0383-4