Obre el menú principal

Walter Goehr (Berlín, Alemanya, 28 de maig de 1903 - Sheffield, Regne Unit, 4 de desembre de 1960) fou un director d'orquestra, compositor i arranjador alemany.

Infotaula de personaWalter Goehr
Biografia
Naixement 28 maig 1903
Berlín (Alemanya)
Mort 4 desembre 1960 (57 anys)
Sheffield (Anglaterra)
Formació Universitat de les Arts de Berlín
Activitat
Ocupació Compositor, director d'orquestra i compositor de bandes sonores
Gènere Òpera
Obra
Obres destacables

IMDB: nm0324374 Allocine: 82921 Allmovie: p91828
Musicbrainz: e012262c-0706-4114-aa6a-4cca19597d85 IMSLP: Category:Goehr,_Walter
Modifica les dades a Wikidata

Després del seu exili a Anglaterra va dirigir una companyia gramofònica i actuà diverses vegades a França, Suïssa i Amèrica del Sud (1958). Els darrers anys dirigí la BBC Concert Orchestra i fou professor del col·legi Morley de Londres. Va escriure música de fons per a la ràdio, teatre i cinema.

Formació i etapa a BerlínModifica

Nascut en una família de comerciants jueva i alemanya, Walter Goehr va mostrar des de la joventut clars signes d'un gran talent musical. Així doncs, va ser deixeble d'Arnold Schönberg a la Stern Academy i a la Prussian Academy of Arts a Berlín.

Després dels estudis va començar a treballar com a director musical al Teatre Reinhardt de Berlín. El 1927 va dirigir la música de Kurt Weill en l'obra de teatre "Gustav III" de l'escriptor Strindberg i dirigida per Victor Barnowsky.

Entre 1925 i 1931 va ser director de la Berlin Radio Symphony Orchestra, on va compondre Malpopita una òpera per a la ràdio. Després de ser conegut al seu país per la seva feina, va haver d'exiliar-se a Anglaterra el 1931 a causa del poder cada vegada més fort del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys liderat per Hitler.

L'exili a AnglaterraModifica

George Walter va ser el nom professional de Walter Goehr fins al 1948. Dos anys després del seu exili, el 1933 va ser contractat com a director musical de la Columbia Graphophone Company que més tard va formar part de la discogràfica EMI fins al 1939.

El 1943 va ser professor de composició a la prestigiosa universitat Morley College de Londres, un lloc de treball que va tenir per tota la vida on va tenir alumnes reconeguts com Angela Morley. A més, va ser director de la BBC Theatre Orchestra del 1945 al 1948.

A part de ser un gran defensor de compositors com Schönberg i Eisler, Goehr va donar molt suport a compositors britànics emergents. Així, va dirigir les primeres actuacions de la Serenata de Benjamin Britten amb Peter Pears i Denis Brain (1943). Tanmateix obres com The Deluge escrites pel seu fill Alexander Goehr també van estar sota la seva batuta (1959).

Goehr va ser un compositor bastant actiu escrivint música per al cinema com les produccions britàniques Spellbound (1940) i Great Expectations (1946), i també música per a nombrosos programes de ràdio. Una de les seves característiques era la versatilitat de les seves composicions, les quals s'adaptaven a cada situació. Va orquestrar Quadres d'una exposició de Mússorgski i va editar L'incoronazione di Poppea de Monteverdi per ser actuada, la qual també va enregistrar guanyant un Grand Prix du Disque el 1954. L'estrena britànica de la Simfonia núm. 6 de Mahler el 1950 la va dirigir Walter Goehr.

Morí a conseqüència d'un atac de cor que li sobrevingué en una representació de El Messies de Händel, a Sheffiemld.

BibliografiaModifica

  • Oxford Dictionary of National Biography