Walter Parrat

Walter Parrat (Huddersfield, West Yorkshire, 10 de febrer de 1841 - Windsor, 27 de març de 1924) fou un compositor i organista anglès.

Infotaula de personaWalter Parrat
Sir Walter Parratt.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 febrer 1841 Modifica el valor a Wikidata
Huddersfield (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 març 1924 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mestre musical de la Reina
Professor Heather
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatRegne Unit
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióOrganista, compositor
OcupadorMagdalen College Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
ProfessorsGeorge Cooper Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAlbion Percy Alderson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue i orgue Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: c95313f1-1b05-400d-9133-f27b56857788 Discogs: 5395562 IMSLP: Category:Parratt,_Walter Modifica el valor a Wikidata

Fou un nen prodigi, als set anys ja cantava en l'església del seu poble i als deu tocava de memòria el clavecí ben temperat de Johann Sebastian Bach, essent anomenat als onze anys organista de la Bridge-Church d'armitage una parròquia dels voltants de Londres, al mateix temps que estudiava en l'escola coral de la "St. Peter's Chapel" de Londres. Després fou organista a part de la seva ciutat natal, a Worcestershire, a "Jesus and Trinity College" i d'altres associacions. El 1873 rebé el títol de batxiller en música per la Universitat d'Oxford, i el 1882 fou nomenat organista de la Capella de Sant Jordi de Windsor, on succeí a George Job Elvey, el 1883 del Royal College of Music, i el 1901 aconseguí el títol de Master of the music of the king. Elevat al grau nobiliari de sir el 1892, aconseguí distincions, com el doctorat honoris causa per les universitats d'Oxford (1894), Cambridge (1910) i Durham (1918). Finalment fou professor en les universitats d'Oxford i Londres on va tenir entre altres alumnes a Tours, i[1] Walford Davies.

A més de nombroses i notables composicions per a orgue, va escriure la música de les tragèdies Agamenon i Orestes, d'Esquil, i va col·laborar en el Dictionary of music, de Grove, va compondre música d'escena, interludis, música sacra per al culte anglicà, cançons obres instrumentals, publicà els capítols corresponentsa la música anglesa de 1837 fins 1887 per a The Reign of Queen Victoria. A. Survey of Fifty Years of Progress de T. H. Ward (Londres, 1887).

ReferènciesModifica

  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 63, pàg. 32 (ISBN 84-239-4563-4)

BibliografiaModifica