Walther von Dyck
Walther von Dyck (Munic, 6 de desembre de 1856 – Munic, 5 de novembre de 1934) va ser un matemàtic alemany, organitzador de la Universitat Tècnica de Munic.
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
(de) Walther Franz Anton von Dyck 6 desembre 1856 Munic |
| Mort |
5 novembre 1934 (77 anys) Munic |
| Lloc d'enterrament | Cementiri Solin (Munic), 3-2-163/164 48° 04′ 43″ N, 11° 31′ 04″ E / 48.078694444444°N,11.517805555556°E |
| Activitat | |
| Tesi doctoral | Über regulär verzweigte Riemann'sche Flächen und die durch sie definierten Irrationalitän (1879) |
| Director de tesi | Felix Klein |
| Camp de treball | Combinatòria i teoria de grups |
| Ocupació | Matemàtic i professor d'universitat |
| Ocupador |
Universitat Tècnica de Munic (1884–1934) Universitat de Leipzig (1880–1884) |
| Professors | Felix Klein |
| Alumnes | Martin Wilhelm Kutta |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Udo Knorr, Friedrich Pfeiffer i Joseph Ehrenfried Hofmann |
| Família | |
| Cònjuge | Auguste Müller |
| Pares | Hermann Dyck i Marie Royko |
|
Premis | |
 | |
Vida i ObraModifica
Dyck, fill del pintor bavarès Hermann Dyck (1812-1874) qui, a més, era director de l'escola d'arts i oficis, va fer els estudis secundaris al Maximilansgymnasium on va coincidir i fer amistat amb Max Planck i Oskar Miller.[1] Va estudiar matemàtiques a les universitats de Munic,[2] Berlín i Leipzig. Es va doctorar a Munic el 1879 amb una tesi dirigida per Felix Klein.
El 1880, en traslladar-se Klein a la universitat de Leipzig, Dyck va anar amb ell i va ser el seu assistent i va obtenir l'habilitació per la docència a Leipzig.[3] El 1884 va ser nomenat professor titular a la Universitat Tècnica de Munic[4] on va romandre la resta de la seva vida acadèmica. El 1901 va ser nomenat director de la universitat[5] i el 1903 va ser un dels fundadors del Deutsches Museum juntament amb el seu amic Oskar Miller i el pioner de la refrigeració Carl von Linde.[6]
Dyck és conegut, sobre tot, pels seus treballs en teoria de grups i per haver estat el primer en concebre el homomorfisme de grups d'una forma molt més amplia.[7] També va ser el editor de les obres completes de Kepler, una feina començada el 1906[8] i que es va estendre fins després de la seva mort: el setè volum va aparèixer el 1953 i el vuitè el 1963.
ReferènciesModifica
- ↑ Rudowski, 2013, p. 55.
- ↑ Hashagen, 2003, p. 43.
- ↑ Hashagen, 2003, p. 118-119.
- ↑ Hashagen, 2003, p. 175.
- ↑ Rudowski, 2013, p. 56.
- ↑ Fehlhammer; Fuessl, 2000, p. 517.
- ↑ Moore, 2007, p. 336.
- ↑ Hashagen, 2003, p. 369.
BibliografiaModifica
- Fehlhammer, Wolf Peter; Fuessl, Wilhelm «The Deutsches Museum: Idea, Realization, and Objectives» (en anglès). Technology and Culture, Vol. 41, Num. 3, 2000, pàg. 517-520. ISSN: 0040-165X.
- Hashagen, Ulf. Walther von Dyck (1856-1934): Mathematik, Technik und Wissenschaftsorganisation an der TH München (en alemany). Franz Steiner Verlag, 2003. ISBN 3-515-08359-6.
- Moore, Gregory H. «The evolution of the concept of homeomorphism» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 34, Num. 3, 2007, pàg. 333-343. DOI: 10.1016/j.hm.2006.07.006. ISSN: 0315-0860.
- Rudowski, Werner H. «The 1893 Mathematical Exhibition in Munich». A: Karl Kleine (ed.). Computing for Science, Engineering, and Production (en anglès). BOD, 2013, p. 53-90. ISBN 978-3-73228813-1.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Walther von Dyck |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Walther von Dyck» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
- Hofmann, J.E. «Dyck, Walther Franz Anton von». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 juny 2018]. (anglès)