Wanda Coleman

poetessa estatunidenca

Wanda Coleman (13 de novembre de 1946 a Los Angeles, Califòrnia – 22 de novembre de 2013 a Los Angeles) fou una poeta afroamericana estatunidenca que va ser coneguda com "la Blueswoman de Los Angeles" i "la poeta laureada no oficial de los Angeles".[1][2][3]

Infotaula de personaWanda Coleman
Biografia
Naixement13 novembre 1946
Watts (en) Tradueix
Mort22 novembre 2013 (67 anys)
Los Angeles (Califòrnia)
Grup ètnicAfroamericà
FormacióUniversitat Estatal de Califòrnia a Los Angeles
Universitat de Stanford
Activitat
OcupacióGuionista, poeta i escriptora
Premis

IMDB: nm2308613
Modifica les dades a Wikidata

VidaModifica

Wanda Evans va néixer al barri Watts de Los Angeles, on va créixer. Els seus pares foren George i Lewana (Scott) Evans. El 1931 el seu pare va anar a viure a Little Rock, Arkansas després que linxessin a un jove. Ell era un ex-boxejador que fou amic dl campió dels pesos pesats Archie Moore. La seva mare va treballar com a majordoma per Ronald Reagan i altres celebritats.[4]

Després de graduar-se a l'Institut John C. Fremont de Los Angeles, va estudiar a Los Angeles Valley College de Van Nuys. Després va estudiar a la Universitat estatal de Califòrnia a Los Angeles però no va acabar els seus estudis.[4]

Poc després d'abandonar la universitat, es va casar amb Charles Coleman, un home blanc del sud que formava part del Student Non-Violent Coordinating Committee.[4] Posteriorment es va casar dues vegades més. El seu tercer marit fou el poeta Austin Straus.

Després de divorciar-se del seu primer marit, Wanda va treballar en moltes feines com escriure i fins i tot editar en una revista pornogràfica.[5]

Entre el 1981 i el 1996 va dirigir el programa de ràdio "poetry connection" a la ràdio pacífica. En aquest programa va entrevistar a escriptors locals i internacionals.[6]

En les seves obres, tant de ficció com assajos i poemes, Coleman introdueix personatges que pateixen desigualtats socials.[7]

Coleman va rebre beques de la Fundació John Simon Guggenheim, la National Endowment for the Arts i el Consell de les Arts de Califòrnia. Enre els premis que ha rebut, destaca un premi emmy (1999), el premi Lenore Marwhall i va ser finalista el 2001 en els Premis Nacionals de Literatura.[8]

ControvèrsiaModifica

Tot i que solia rebre crítiques positives de les seves obres, Coleman va esdevenir notable després de fer una crítica negativa del llibre de Maya Angelou, A Song Flung Up to Heaven. Coleman va dir que aquest llibre era petit i poc autèntic, sense idees ni visió. Aquesta crítica va provocar respostes positives i negatives, a més de cancel·lacions d'alguns esdeveniments que havia de protagonitzar.[9]

ObresModifica

BibliografiaModifica

  • "Revising Western Criticism Through Wanda Coleman," essay by Krista Comer; Western American Literature: The Journal of the Western Literature Association, Vol. XXXIII, No. 4., Utah State University, Dept. of English, Logan UT, hivern de 1999.
  • "Literature and Race in Los Angeles," by Julian Murphet, Cambridge University Press, 2001.
  • AMERICAN WRITERS: A Collection of Literary Biographies, Jay Parini, Editor, article by Tony Magistrale, 2002.
  • "City of Poems: The Lyric Voice in Los Angeles Since 1990," by Laurence Goldstein, from THE MISREAD CITY: New Literary Los Angeles, Dana Gioia and Scott Timberg, Editors, Red Hen Press, 2003.
  • "What Saves Us" interview of Coleman by Priscilla Ann Brown, Callaloo Vol. 26, No.3, Dept. of English, Texas A & M University, 2003.
  • "Wanda Coleman" biographical essay, A-Z of African American Writers, Philip Bader, Editor, Facts-on-File, NY, 2004.
  • "Wanda Coleman," cover and interview by Jeff Jensen, Chiron Review, Issue 79, estiu de 2005.
  • "Wanda Coleman," featured poet in Quercus Review #6, Sam Pierstorff, Editor, Dept. of English, Modesto Junior College, California, 2006.

ReferènciesModifica

  1. Academy of American Poets
  2. Wanda Coleman's Book Club
  3. «LA's Unofficial Poet Laureate Dies At 67». CBS Los Angeles, 13-11-1946. [Consulta: 25 novembre 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 Coleman, Wanda. The Riot Inside Me: More Trials & Tremors. David R. Godine Publisher, 2005. ISBN 9781574232004. 
  5. McInnis, Jarvis Callaloo, 37, 2, 2014, pàg. 190–193 [Consulta: 8 març 2018].
  6. Ryan-Bryant, Jennifer Hecate, 40, 1, 2014, pàg. 56–57 [Consulta: 8 març 2018].
  7. Ryan, Jennifer MELUS: Multi-Ethnic Literature of the U.S., 40, 1, 2015, pàg. 195–205 [Consulta: 8 març 2018].
  8. «Wanda Coleman born» (en anglès). African American Registry. [Consulta: 2 març 2019].
  9. «Book Reviewing, African-American Style». The Nation, 16-09-2002. [Consulta: 30 maig 2015].

Enllaços externsModifica