Warne Marsh

Warne Marsh (Los Angeles (Califòrnia), 26 d'octubre de 1927 - 18 de desembre de 1982) fou un saxo-tenor estatunidenc.

Infotaula de personaWarne Marsh
Internationale Jazz Festival Amsterdam 121314 augustus Warne Marsh Quartet , M, Bestanddeelnr 932-2807.jpg
Actuant a Amsterdam el 1982 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementWarne Marion Marsh
26 octubre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 desembre 1987 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
North Hollywood (Califòrnia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
Activitat
OcupacióSaxofonista i músic de jazz Modifica el valor a Wikidata
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentSaxòfon Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficCriss Cross Jazz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm8192656 Musicbrainz: 2c409f65-1bf2-4746-9f52-6954891fe30f Songkick: 181039 Discogs: 259089 Allmusic: mn0000193802 Find a Grave: 7082280 Modifica els identificadors a Wikidata

Influenciat per un ambient musical familiar, el seu pare era violinista, inicià els seus estudis musicals tocant l'acordió, el piano i el clarinet baix. Amb Corky Corcoran, deixeble de Coleman Hawkins i Ben Webster, començà estudiar el saxo alt i tenor. Als disset anys tocava amb el grup de Hoagy Carmichael i durant el servei militar conegué al que seria el seu professor i company d'actuacions a Nova York durant la dècada de 1950: Lenny Tristano. Després de compaginar diversos treballs amb concerts, junt amb Tristano i Leo Konitz, retornà a Los Angeles el 1966 per a dedicar-se fonamentalment a la docència. A partir de la dècada de 1970 tornà als escenaris amb el grup Supersax (1972). El 1980 formà, amb Lou Levy, un quartet que actua per Europa. El 1987 instal·la definitivament en la seva ciutat natal, morí sobtadament en l'escenari del Donte's.

Al llarg de la seva carrera artística sabé combinar perfectament els estils de Hawkins i Webster amb els de Lester Young i Charlie Parker, i el resultat el portà a ser considerat un dels grans solistes de la història del jazz modern. Entre la seva extensa discografia cal destacar: Wow (amb Tristano, 1949); Lover man (amb Red Mitchell, 1980) i Big leaps for Lester (1986).

BibliografiaModifica