Warzone fou un grup de música hardcore punk format el 1983 al Lower East Side de Manhattan. La banda va contribuir a desenvolupar el so New York hardcore, l'estil hardcore skinhead i el subgènere Youth crew. Durant els 14 anys de la banda i malgrat els canvis en la formació, el seu so es va caracteritzar per les influències que van des de l'Oi! (van girar diversos cops amb The Business i van versionar-ne la cançó The Real Enemy), al punk rock clàssic, passant pel heavy metal (en el seu disc homònim Warzone). Als seus concerts normalment assistien skinheads, adolescents straight edge, heavys i punks de totes les edats. La revista Vice ha escrit que "probablement Warzone liderà la segona onada de grups hardcore que irromperen en l'escena de Nova York entre 1986-1987".[1]

Infotaula d'organitzacióWarzone
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Lloc de constitucióNova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Segell discogràficCaroline Records Modifica el valor a Wikidata
GènereHardcore punk Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 496da466-68e9-4cbb-9e86-cbb57eda861a Songkick: 543012 Discogs: 259978 Modifica els identificadors a Wikidata

El cantant Raymond "Raybeez" Barbieri fou l'únic membre de Warzone que sempre en formà part activa. Va unir-se al grup el 1983 com a bateria (el mateix any tocà la bateria al debut d'Agnotic Front United Blood), fent-se càrrec al cap de dos anys de la veu, (afirmant més tard: "En una banda en què he estat tant de temps ha de tenir alguna cosa".[2][3] Raybeez va ser el cantant de Warzone fins a la seva mort l'11 de setembre de 1997 a causa duna pneumònia.[4] Com a veterà de guerra, rebé tractament al Veterans Health Administration quan la malaltia va afectar-li el fetge i va segar-li la vida a l'edat de 35 anys.[5][6] Després de la seva mort, l'exterior del CBGB va lluir durant un temps el recordatori "R.I.P. Ray". Durant més d'un any, cada referència del segell Victory Records va ser dedicat a la seva memòria, així com dues recopilacions independents. Aquests àlbums —així com els concerts benèfics que seguiren la seva mort— van aplegar fons per a diverses organitzacions sense ànim de lucre amb qui Raybezz havia col·laborat i que ajuden a joves en risc d'exclusió social.[7]

Barbieri va compondre lletres que animen a la unitat i va criticar tot allò que dividia el jovent estatunidenc. En la cançó "Under 18" va denunciar les pràctiques discriminatòries basades en l'edat en molts llocs que exigien la identificació per a entrar; A "War Between Races" va reclamar el final del prejudici i la violència racial dins de l'escena hardcore; i a "Brother and Sisterhood" va animar a les dones a esdevenir actives en l'escena musical tradicionalment dominada pels homes.

Els concerts de Warzone eren sovint marcats per la violència, així que Barbieri normalment cridava fort al públic per a parar les baralles abans que la seguretat respongués i evitar així que els expulsessin del concert. Raybezz gaudí d'un carisma damunt de l'escenari i un entusiasme del públic com pocs intèrprets del mateix gènere han aconseguit. Els seguidors de Warzone no només es van animar a cantar, sovint van dictar la llista completa de cançons del grup i fins i tot van decidir quant de temps tocava el grup, amb uns directes que duraven fins que Raybeez amb prou feines podia parlar.

DiscografiaModifica

  • Skinhead Youth CBGB (1984)
  • As One (Demo) (1986)
  • Some Records Tape (1986)
  • Live On WNYU (7/23/87) (1987)
  • Lower East Side Crew (1987) - EP
  • Don't Forget the Struggle, Don't Forget the Streets (1987) - LP
  • Open Your Eyes (1988) - LP
  • Warzone (1989) - LP
  • Live at CBGBs (1993) - EP
  • Old School to New School (1994) - LP
  • Beyond Birth an Death, compartit amb Cause for Alarm (1995) - EP
  • Lower East Side (1996) - EP
  • The Sound of Revolution (1996) - LP
  • Fight For Justice (1997) - LP
  • The Victory Years (1998) - Compilació LP
  • "Colorblind" (1993) - LP

ReferènciesModifica